QUIN DESASTRE DE CURSA...!!!

Si es confirmen els patètics 49'43'' que crec que he fet, serà haver acabat amb un minut més que l'any passat. Està clar que, a partir del quilòmetre 7, "m'he desinflat".

IMATGE GRÀFICA…

… del meu nas !: gotejant com una aixeta mal tencada, a mort lenta, gota a gota... Ho tenim clar aquesta tarda !. Avui hauré de córrer equipat “amb lo de sempre”... i amb el paquet de kleenex (prèvia “xuflada” de Utabon, per descongestionar una mica el tema).
El dia s’ha llevat “revuelto”; he sortit de casa en moto a les nou i mitja plovisquejant per -cap allà les deu i poc- lluir el sol, encapotant-se altre cop cap al migdia i ara, a tres quarts de dotze, “entre nubes y claros”. Veurem què tal acaba la tarda.
Fa dies que em faig una reflexió (d’aquelles que et fas quan no tens altres problemes al cap, la veritat) i és la següent:
- per què -en les curses- anem tots escopint (i no sempre vigilant que no hi hagi un altra corredor en el nostre “campo de tiro del salivazo”) i, per contra, podem estar una hora corrent a la cinta i -evidentment- “de escupir, ná de ná” ?.

Penseu-hi, runners... (porquets, que som tots uns porquets...).

Vaig a preparar-me "la pasta i la pechugueta a la planxa"...

.

NI DE CONYA…!!!

Si estiguéssim a Sevilla… o si en lloc de desembre fóssim a Setmana Santa... o si en lloc de “runners” fóssim “penitentes-costaleros” d’una Confraria... potser, i només potser, em posaria la samarreta -aquesta al·lucinant samarreta morada- que ens han donat per córrer la Cursa dels Nassos de demà.

Però no ens trobem en cap d’aquests tres supòsits, així que ni en conya “voy a ir de morao” a córrer la cursa (és mes lletja "al natural" que en aquesta foto, us ho juro...). Amb la temperatura de conya que ens està fotent (exagerada per l’època, 20 graus aquest matí !) demá correré amb la samarreta “naranjito” dels runners del Club, sense mànigues. I d'anar amb malles llargues, rés de rés: amb el culotte curt negre, com sempre (només he corregut amb malles llargues una sola cursa: la primera, la dels Nassos 2007).
Hem quedat amb l’Albert (i la resta de la colla) al pàrking del costat del Pavelló de la Mar Bella. Jo aniré fins allà en moto i deixaré dins del cotxe de l’Albert el casc, la jaqueta i el xandall perquè, en acabar la cursa, tots ens trobarem allà mateix altra cop per fer la copeta de cava i les fotos de rigor post-cursa i desitjar-nos bon any.
Sensacions per demà ? Contradictòries. Si se’m “desembussa el nas” i m’ho prenc amb calma a la sortida, crec que podré rebaixar els 47’58’’... i si és possible, apropar-me als 47’30’’. Per altra banda, em noto com cansadot, amb les cames “pesades”; però espero que, com em passa sempre, en arribar a la línea de sortida i veure'm rodejat de corredors tot esperant el tret per arrancar a córrer, tot això s’oblidi i la cursa em surti com espero.

Curiós el meu recorregut “bumerang” o “bucle” -previ i post cursa- de demà per la tarda:
Des d’Esplugues, encara al 2009, cap a la zona Diagonal Mar (per córrer la Cursa); en acabar, tornar cap a Esplugues (a recollir a la Marta), per altra cop anar-me’n cap a Diagonal Mar (pel sopar de fi d’any a casa d’en Nacho) i novament de retorn cap a Esplugues, però ja en ple 2010.

.

AIXÒ S'ACABA... (el 2009, vull dir)

... de moment, el que s'ha acabat per aquest any és el “currar”; això sí, avui he acabat de treballar per aquest any, però ho he fet “a lo grande”: amb la signatura d'aprovació d'una nova proposta de serveis. No se'm acut una millor manera de tancar un any laboral absolutament gloriós !.
A sobre, per haver-se endut l'Andrea el cotxe a Vic, "m'ha tocat anar-hi en moto" (a Cassà de la Selva-Riudellots-Campllong-Platja d'Aro-Lloret-Blanes)... i he aprofitat per gaudir a tope de la meva Triumph i per tornar a fer -després de molts anys- una de les meves carreteres preferides, la que jo anomeno “Carretera de l'any” perquè -en els seus 21 quilòmetres exactes- té 365 revolts, o el que és el mateix, un revolt cada 57,5 metres, un rere l'altre, un rere l'altra, sense parar, pujant, baixant, pujant, baixant, sense treva, amb la mar a tocar... És la preciosa i revirada carretera que va, pel llinda de la costa, des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Avui feia un dia preciós a aquella hora, pels voltants de les dues del migdia, i he pogut mantenir el meu ritme de marxa ja que, en tot el trajecte, només he tingut que avançar a un esforçat ciclista i només m'he creuat amb dos cotxes; què solitària i preciosa és la Costa Brava al hivern !.

Avui tocava “recuperació” així que per la tarda -després d'anar des de Badalona fins a Sant Just en moto i plovent- el que he fet en arribar al Club ha estat “moure les cames” fent cinc quilòmetres en bici i exercicis de braços, que fa dies tenia oblidats. Demà dimecres (...perquè ja no “curro” fins l'any que ve) aniré pel Club només a petar la xerrada i quedar amb els nois per veure on i a quina hora quedem per veure'ns abans de la Cursa de dijous per poder-nos fer la foto de grup de rigor, com cada any.
Avui l'Albert “m'ha tret pressió de sobre”: quan li he dit que el meu repte a la dels Nassos d'aquest any era el de no passar dels 47'30'' m'ha dit que aixó era massa, que el que jo tenia que fer era acabar en “una mica menys” de 47'58'' (que continua sent, fins ara, la meva millor marca en curses de 10). Vulguis o no vulguis, al meu nivell, fer 30'' menys és tot un món. No sé, ja veurem (em noto les cames “pesades”...).

.

DEFINITIVAMENT ...

...aquest NO és el seu any (en res).

ÉS EL NOSTRE !!! Renoi, quina pallissa !.

Va ser com "el 2-6 del bàsquet"...

S'HAN ACABAT...

.

...els àpats nadalencs i -el que és millor- els hem sobreviscut !.

Acabo d'arribar del club de fer la última sèrie abans de la cursa del dijous. I he fet una sèrie “in crescendo... i in subiendo”, vull dir que aquest cop no he corregut a la cinta en pla com de costum. Amb una inclinació 1 a la cinta he fet els dos primers quilòmetres a velocitat 11 i els dos següents a 12; he pujat la inclinació a 1,5 per fer cinc-cents metres a 13, per acabar la sèrie amb uns altres cinc-cents metres a inclinació 2 i a velocitat 14. Ja no correré més aquesta setmana vinent. He acaba “xafat”. La cursa és dijous i haig de recuperar forces, que ja no soc un xaval; dilluns i dimarts faré "coses" (bici, braços, abdominals, exercicis de potència de cames... però rés de córrer).

Última setmana de feina de l'any (lo de “feina” és un dir...). I amb la satisfacció de “tenir els deures ja fets”.

.

PATIREM …

.

Sí, crec que patirem a la Cursa dels Nassos...

Com si es tractés d’una tragicòmica coincidència, TINC EL NAS BEN TAPAT ! (és el inici d’un bon refredat..). Jo, que ja no respiro gaire bé pel nas, aquest matí he sortit a córrer una estona pels voltants de casa... i m’ofegava. En principi volia anar a córrer al Club, però en “Santa” ens ha portat una nova impressora per casa i l’he començat a instal·lar... i collons amb la informàtica ! perquè ho fan tan complicat ?. Me’n he sortit, sí, però al cap de una bona, bona, estona; no vull ni pensar les hores que em passaré intentant descobrir totes les prestacions/aplicacions del meu nou “iTouch” ! (de moment, només hi he “carregat” música).

Se m'acumulen els llibres per llegir: estic més o menys per la meitat de “El símbolo perdido”, està guardant el seu torn “La mano de Fátima” (que crec que no m’entusiasmarà) i les peques m’han regalat per Nadal el darrer d’en Grisham: “La trampa” (... i encara no he començat -sempiterna assignatura pendent- amb les “Páginas Amarillas” !).

.

BON NADAL !!

.

EL MATÍ DE LA NIT DE NADAL, CORRENT...

.
425 calories menys en 24 minuts fent 5 quilòmetres. Això és el que he fet aquest matí.
Aprofitant que m'havia agafat festa, i tenint en compte que aquesta nit comença "la gran bouffe nadalenca" (encara que ja he tingut tres "pre-estrenes" en una setmana) tenia que anar començant "a fer lloc a la panxa"; així que m'he muntat una sèrie semi-ràpida:

he començat amb una tirada de 2 quilòmetres a velocitat 12, per acabar completant els 3 quilòmetres restants en sèries -de 500 metres- a 14, 12, 14, 12, 14 i 12. He acabat altra cop xop, xop (crec que la temperatura de la sala està alta, massa alta...) i fent una bona sessió d'estiraments.

Continuo amb l'habitual molèstia al isquiotibial de la cama esquerra (comença a ser crònica), però que no em molesta gaire al córrer, encara que és una mica "tocacollonets"; però em sento "fora de forma", tot i que aquest mes no m'he descuidat i he anat fent exercici i sèries tot sovint. Vull confiar en que és per la temperatura de la sala (recordeu que soc corredor de "tardor-estiu"), així que espero que a la Cursa dels Nassos (que s'espera "fresqueta") la cosa ja em vagi millor.
.

NO EM DIGUEU …

… que no és bo en lo seu en MARCO, aquest bon amic meu, runner com jo, però dels bons ?.

Aquest és el seu propi disseny de la tercera edició del seu blog personal esportiu :

“me odio cuando corro”.

No ho dubteu: si a les vostres empreses teniu necessitats de resoldre problemes de:

• Imatge corporativa
• Publicitat
• Imatge de producte
• ... o d’ENODISENY (pregunteu, pregunteu-li al Marco què es això)

No dubteu en posar-vos en contacte amb ells (tenen les tres “B”: bons, bons, bons...):

MAGENTA CREATIVA - Roselló, 233 - BARCELONA 934.156.808.... i pregunteu per en Marco.

..

QUINA BONA ESTRATÈGIA DE MARQUETING … !!!

.

Els d’AUDI (patrocinadors oficials del Barça) els han retirat a tots els jugadors els flamants Q-7 que en el seu dia els van regalar; i efectivament, ho heu encertat de ple: els hi han canviat ara per uns…

A – 6

Quin millor cotxe per un any triomfal com aquest… no ?

(evidentment, això que us dic és conya, però... a que hagués estat bé ?).

.

UUYYY…!!! PER QUÈ POC ….

.

Aquest matí he tingut que anar, per feina, al Muntanyà (Seva). Ahir, la gent a qui anava a veure ja no varen poder anar a treballar per la boira i -sobre tot- pel gel a les carreteres osonenques.
En agafar el desviament per pujar al Muntanyà, no em pregunteu el perquè, però m’he parat i he mirat els missatges a la blackberry: bendita la hora en que lo he hecho !!!. En posar-me de nou en marxa, i agafar el primer revolt (molt tencat cap a l’esquerra, amb molta pujada i molt pronunciada), el cotxe que baixava no ha fet la traçada i ha continuat recta, patinant, amb les rodes “clavades”, se’m ha creuat pel davant i ha acabat a la meva vorera dreta ... arribo a entrar a aquella corba un o dos segons abans i, inevitablement, el paio m’hagués embasti’t (esclafant el seu morro, de ple, contra la meva porta) sense solució de continuïtat i, el que és més ridícul, a càmera lenta perquè tant ell com jo anàvem ben a poc a poc; però com que ell lliscava descontrolat, no es podia fer res. Per sort, l’aturada a llegir els missatges ho ha evitat.
D’aquí a una estona me’n vaig al sopar “d’escola”; finalment serem 16, i tal i com li agrada al “Bambi” i a la Aido: amb paritat, 8 noies i 8 nois (noies? nois?... abueletes, millor dit). Està plovent, així que com que m’he portat el llibre d’en Dan Brown, estaré aparcat al costat del hotel on sopem, llegint, fins que arribi l’hora del sopar .

.

UNA MINI-SÈRIE RÀPIDA...

.

Avui m'he decidit per fer una sèrie “ràpida” a la cinta, a veure què tal. Així que en “tirades” de 500 metres, he anat alternant velocitat 11 i velocitat 15, fins a completar tres quilòmetres. I després, empapat de suor, una llarga sèrie d'abdominals i estiraments...
Una cosa m'ha quedat clara: mai aconseguiré anar a 4 minuts per quilòmetres, de mitja, en una de les meves curses de 10 quilòmetres (és clar que això seria acabar la cursa en 40 minuts, cosa que per a mi -i per a la majoria de mortals, no professionals- seria un mega-tiempazo). Crec, seriosament, que el meu “tope” en curses de 10 quilòmetres està en arribar a assolir una velocitat mitja de 4'36'' per quilòmetre (què és com a velocitat constant 13 en cinta) i poder acabar-los en 46 minuts exactes.
Per mi baixar d'aquest temps, avui per avui, és tota una utopia. A la Cursa dels Nassos, el meu objectiu és acabar-la en 47'30'', a uns +/- 4'48'' de mitja...

Demà, sopar nadalenc “d'ex-maragalleros” (companys/es d'escola de quan tots teníem 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16 anys ! ...de gaire bé del començament de l'últim terç del segle passat !); aquest cop portem a un sopar a quatre noves “ressuscitades” (Bego, Núria, Elena i Eugènia)... què content que estarà en Vicenç: quatre dones noves de cop !. I a més a més en aquest sopar, i per primera vegada, serem més dones que homes (8 a 7): coneixent-lo com el conec...més content que estarà encara en Vicenç !!!.

Evidentment, no hi ha hagut sorpreses: en Messi ha estat escollit com a FIFA World Player 2009, per davant -moooolt per davant- del “pecto-abdominales”; i en Xavi ha quedat tercer (el que és incomprensible és que en Kaká hagi quedat per davant de “lo puto Gusiluz”, en la pitjor temporada del brasiler al A.C. Milan; no hauria ni d'haver estat nominat).
.

MUNDIALAMOS... !!!

RENOI !!!!

... cóm s'ha quedat la pobre “diosa Cibeles” després del nostre sisè títol de la temporada !!!.
I és que és per quedar-se glaçat, la veritat. Toma ya !!!.
.

PER CERT...

... algú entén “el debate nacional” perquè la tal Pilar Rubio (“mèrits” apart) hagi canviat de cadena ?. Amb la de problemes que tenim... és la nova versió de “fútbol y toros” com a maniobra de distracció ?... I "del nas de la Esteban"... què me'n dieu ?. Només faltava que obrisin els telenotícies amb la noticia...

Quin país aquest ...!!

.

F R E D ...

És la paraula que resumeix la situació climatològica actual. Fred, molt fred (i a sobre, sembla que, demà, pluja...). I aixó que l'hivern “no entra” fins demà... Collons !.

Ahir el partit el vaig veure al Club; esperava que el veuria “rodejat” de socis... però rés més lluny de la realitat: el vaig veure completament sol a la cafeteria (amb aparicions puntuals, des de recepció, de la Núria a cada un dels gols...). I en acabar el partit, i ja que estava al Club, vaig anar a córrer una mica “en plan tranquilo”; em vaig posar a córrer mitja hora a la cinta, al trote, mentre veia per les teles la cerimònia de lliurament del trofeu; vaig acabar completant cinc quilòmetres, fent els darrers sis minuts a ritmes de 2 a 12, 2 a 13, 1 a 14 i el darrer minut a 15. L'objectiu era només “estirar les cames”, que la Cursa del Nassos ja la tenim a sobre (i, pel que sembla, tornarà a ser -com cada any- una “cursa d'obstacles” per culpa dels molts dinars i sopars pre i nadalencs -tant pantagruèlics- de pel mig...).

Avui dia de lo més tranquilot... pel matí de compres per l'Illa, després a veure “els de Miami”, que ja estan aquí per passar el Nadal, i després ja ens hem quedat a casa (siestecita, tele, llibre...).
.

PER GAUDIR-NE UN I ALTRA COP...

.

http://www.youtube.com/watch?v=gobnbTNlPwM&feature=player_embedded

.

HO HEM FET ... !!!

... sense paraules.

(per cert, el paper d'heroi d'avui per en Pedro... però el decisiu ha estat el de sempre, en Messi).

Avui hem patit... però hem volat !

D'AQUÍ A MENYS DE CINC HORES ...

... podem fer història !!!

... el " S I S E T " (o sigui, el sis de sis) el tenim ja a tocar, està aquí mateix.

Ja ens ho avançava en Lluís Llach fa anys, a la seva coneguda cançó:

- " l'avi del siset ja me'n parlava, de bon matí al portal..."

Está clar que en Llach era un "vident", un avançat als esdeveniments futurs...

.

HA COMENÇAT “LA GRAN BOUFFE”...

.

Divendres passat, sopar a Madrid amb els d'YSL; ahir, sopar amb els “Millonarios”; avui al migdia, macro-aperitiu al despatx; aquesta nit, sopar amb els del despatx. Dimarts, sopar “amb els del cole”; dimecres, sopar amb Montse-Paloma... Dijous 24, sopar de Nit Bona (ni te cuento...); l'endemà per Nadal, ja podeu imaginar-vos el dinar...; i per Sant Esteve, dinar de rematada final !. Ja puc anar-me traient un bonus a Can Mèlich “a tiempo completo”. Ahir vaig anar-hi una estona abans del sopar per córrer a la cinta: 4 quilòmetres (1-12, 2-13, ½-14 i ½-12). I avui, d'aquí a una estona hi tornaré, per poder “començar a fer lloc” a tot el que m'aniré fotent a dins durant tots aquests propers dies. Ai senyor !

... i amb la Cursa dels Nassos "a la vuelta de la esquina".

Ja tenim rival a la Champions: els alemanys del Stuttgart; en principi, no hauríem de tenir problemes per passar ronda (el Madrid jugarà contra l'Olympic de Lyon, l'antic equip d'en Benzemá i el Sevilla contra el CSK de Moscou). I demá a la tarda, partit final del Mundial de Clubs: el S I S de S I S (i no parlo de castells...) está ja a tocar ! ( qui serà l'heroi -o el “villano”- d'aquesta final ?).

.

EL DESEMBOSSADOR...

Sí, ja tenim el nou desembossador (“desatascador”). Si l'any passat l'Eto'o era l'obrellaunes dels partits, aquest any quan els partits s'encallen (com el d'avui) traiem el desembossador: en MESSI; lo d'avui ha estat ben bé allò “d'arribar i moldre”: escassament un minut després d'entrar al camp substituint Touré Yaya , primera pilota que toca... i gol ! El 2-1.

I, per acabar d'arreglar la festa, “el chicha” Pedro ha marcat també en aquesta competició, la del Mundial de Clubs; ha fet dons el “re - repoker” ja que, com a mínim, ha marcat un gol en totes i cadascuna de les sis competicions en les que ha jugat. El 2009 podrà també ser recordat com el “Little-Peter's Year” (i a mi que no m'agrada...).

Però si dissabte guanyem, el Barça haurà completat una temporada de somni (i d'insomni per a la resta d'equips del “Planeta Futbol”): SIS de SIS.
Us imagineu què hagués passat (sí, ja sé que és molt imaginar...) si el Madrid hagués guanyat un triplet ?. Encara avui, sis mesos després, n'estarien parlant a tota hora a les teles, a les ràdios, als diaris (d'allà, of course), refregant-nos-ho pels morros; el tractament dels mitjans, havent-l-ho assolit nosaltres, ha estat diametralment diferent; però, tant se'ns en dona:
- estem a un sol pas de fer “EL DOBLET”, o sigui...
- de fer “DOS TRIPLETS”, o sigui...
- ... de fer un irrepetible -per a molts i molts anys- “ S I S E T ” !!!.

Avui tocava anar amb moto i... collons quin fred !.
A nivell de feina, avui he fet un pre-tancament gaire bé real ja al 100% de la nostra xifra final de vendes, per una banda, i de la nostra xifra final de facturació real per l'altra; i puc resumir-ho (en els dos casos) en només cinc paraules, gaire bé com feia el conegut rapsoda Jesulín de Ubrique:

ES-PEC-TA-CU-LAR . . . ! ! !

En un any com aquest que està a punt d'acabar, tant “difícil, complicao y marrullero” (com diu la lletra de “Cambalache”, el conegut tango cantat entre d'altres per en Serrat) no només “hem salvat els mobles”, no només hem arribat als objectius... sinó que els hem superat !!!. Ha estat el millor any de la nostra curta història (bé, no tant curta, perquè ja son 9 anys... 7 per a mi). Però els que vivim en aquest fascinant món del “ yo vendo esto... ¿ tu me lo comprarías ? ” sabem que, aquestes, són alegries que només et duren 1 segon... just el segon final del 31 de desembre al començament del primer dels segons del 1 de gener, que és quan “el comptador de les vendes a assolir es posa altra cop a zero” i... Sant Torne'm-hi, que no ha estat rés !.

(potser és per això pel que m'he fet un tancament previ 14 dies abans del fi d'any real... per poder donar-nos nosaltres mateixos "un merescut homenatge", per poder gaudir-ne força i per poder celebrar-ho durant un parell de setmanetes !).

Som un petit GRAN equip la gent de LDC !.

.

COLLONS QUIN FRED !

Sí, ja sé, tenim poca memòria... ja no recordem el fred de l'any passat o l'altra; sempre creiem que “com aquest any, mai...”. És igual, tant se me'n dona:
fot un fred de collons !.
La Marta i jo el varem “estrenar” diumenge a Madrid, tot passejant pel Rastro (ella l'ha “enganxat” ben fort, porta un refredat dels bons i està gaire bé sense veu); jo dilluns i avui he anat a treballar en cotxe, així que encara no sé el que és anar en moto amb aquest fred; demà m'estreno.

Avui, descans de gimnàs.

Demà per la tarda debuta el Barça al Mundial de Clubs (l'antiga "Copa Intercontinental"):

anem a pel récord de... SIS de SIS a la mateixa temporada !!! .

.

SEMBLA QUE AIXÒ DE L'ESQUENA MILLORA...

.

Després d'haver-me estat donant pel sac -des de dimarts passat i fins aquest mateix matí- sembla que la meva esquena ja va una mica millor; i per “celebrar-ho” me'n he anat al club a estirar una mica les cames per veure cóm responia a la cinta. No ha estat gran cosa (dos quilòmetres “in crescendo”: 0,5 a 11 – 0,5 a 12 i un darrer quilòmetre a 13), però l'esquena “no s'ha queixat”, així que podré reprendre els entrenaments -i les sèries- per la cursa dels Nassos i pel repte personal d'apropar-me molt, molt, als 47' d'una punyetera vegada.

Si us plau, entreu a http://meodiocuandocorro.blogspot.com/ i no us perdeu el relat, èpic, d'en Marco a la Marató de Florència; es va “trencar” al quilòmetre dos ! i va aconseguir acabar-la, sol, amb un dolor insuportable, sense “llebres” acompanyant-lo ni animant-lo, en 4 hores i 3 minuts !!!. Es colpidor... i engrescador. Repeteixo, no us el perdeu.

Ha arribat el fred ! (...que ja era hora per altra banda).
.

DE MADRID, AL …

.

… “hogar dulce hogar”.

Ja estem a casa; amb una puntualitat impressionant (tant a l’anada com a la tornada), l’AVE ens ha deixat a l’Estació de Sants ja fa una bona estona.

D’aquest gaire bé tres dies sencers a Madrid, un grapat de coses:

-- en Dani em va poder -i voler- acompanyar amb el seu cotxe fins a Soto del Real (al peu de “la sierra de Madrid”) per poder treballar amb el meu client; ens va donar temps i tot de tornar a Madrid just a les dues del migdia per recollir a l’Estació de l’AVE al Jorge, i tots tres ens en varem anar a casa d’en Dani a Las Rozas, a dinar i passar la tarda, veient fotos "d'abans" i fent temps per l’hora de sopar,

-- fenomenal trobada per sopar amb la gent d’YSL; a alguns d’ells feia més de 22 anys que no els veia; és increïble cóm tracta el temps -tant per bé com per mal- a uns i altres (i no entro en detalls ni precisions...),

-- matí de dissabte “cultural”, ja amb la Marta, fent una llarga visita al Museu Reina Sofia, previ pas per la boutique d’Hermés en plena “milla de oro” madrilenya del carrer Ortega y Gasset (perquè l’encarregada és amiga de la Marta des de fa un munt d’anys, no per altra cosa...). Per arribar al Reina Sofia varem tenir que fer una llaaaaarga caminada des de “la milla de oro” ja que hi havia una manifestació brutal “dels amics d’en Zapatero” (CCOO y UGT) que tenien bloquejat i tallat al trànsit tot el centre de Madrid (tota la Castellana per a la Marta, com veureu...). Quanta i quanta gent hi havia, Déu meu ! (és clar, amb bitllet d’AVE o de bus gratis i estada d’un dia a Madrid... cóm no anar-hi !),

-- satisfacció, dissabte al vespre, en poder veure tot sopant “en territorio enemigo” la lipotímia d’en Xavi durant el partit contra els “pericos” (per cert, repetidament he vist per Madrid les banderes del Barça i del Madrid juntes, i un munt de samarretes d’en Messi, quelcom impensable no fa tants anys); abans, però, visita obligada a Puerta del Sol, carrer i Plaza Mayor, Arenal, Preciados, Carmen, tots a vessar de gent (enriua-te’n de Portaferrisa o el Portal del Àngel un dissabte per la tarda de rebaixes... quin munt de gent per tot arreu !) i acabant per Gran Via i Plaza España.

-- i avui diumenge, “sant Rastro” (amb lo poc que li agraden a la Marta els “mercadillos”...); ens hi hem tirat tot el matí, amunt i avall (amb un fred de pebrots, per cert...); un dinaret a la pròpia estació de Atocha i .. cap a casa.

(... i a veure què diuen els del TN-Nit de TV3 del munt de referèndums d'Independència que s'han convocat per avui... però sobre tot, a veure què diran demà "els de la caverna mediática", com diu l'impresentable d'en Laporta...).

.

CAP A MADRID ... !

Fa uns dies vaig rebre una convocatòria per anar a sopar a... Madrid demà divendres.
La convocatòria era dels meus antics companys d'Yves Saint Laurent Parfums dels “d'abans de la fusió amb SANOFI” (1982-1991) o sigui que tots ells -excepte els venedors- són de Madrid perquè en aquells temps, la seu d'YSL estava a Madrid. Gaire bé tots eren gent d'oficina i/o fàbrica. Així que demà -amb l'AVE- cap a Madrid. I per raons d'estalvi de costos a la feina, aprofito per emportar-me, explicar i lliurar un servei (Document de Seguretat i legitimació) que la meva companya Sara hauria de dur expressament la propera setmana a un client de Soto del Real i així ens estalviem part de les despeses que això ens ocasionaria.
(a més a més, amb tot el “morro” del món, acabo de demanar a Dani -un dels companys que ve al sopar -i que està en “atur forçós”- que m'hi porti amb el seu cotxe... el convidaré a dinar però, soc així de generós, jejeje).
“La egípcia” acaba d'arribar fa un parell d'hores...i demà al vespre també ella agafarà un AVE cap a Madrid perquè aprofitarem per passar junts allà el dissabte i diumenge.
L'esquena m'ha tornat a donar pel sac per la nit i aquest matí, així que no me'n he pogut estar -abans de sortir de casa- de tornar al “pelotazo-cocktail-pastillero”, i sembla que la cosa ara ja va millor.
Avui, altra cop, de gimnàs, córrer, bici, estiraments... nastideplasti.

NO M'HE POGUT...

.

... fer el nus de les sabates aquest matí !.
Tot i el “cocktail” de pastilles que em vaig prendre ahir al vespre abans d'anar-me'n a clapar (i tot i havent-me llevat endolorit cap a les 02,30 de la nit a xutar-me un altra Myolastan) i tot i repetir el “cocktail pastillero” en llevar-me... l'Andrea m'ha tingut que fer el nus dels cordons de les sabates aquest matí !. I és que el dolor d'esquena pel mal gest d'ahir era diferent, molt diferent, al de les altres vegades: m'impedia doblar l'esquena, però no per la zona lumbar, sinó una mica més amunt, per la zona dels ronyons. Quina sensació més anguniosa el que no t'arribin les mans als peus..! (em faltava al menys mig pam per poder arribar-hi); ni us explico cóm ha estat l'entrada en el cotxe aquest matí (cotxe que, per acabar d'arreglar-ho, estava molt enganxat a la moto de l'Andrea, així que -a sobre- he tingut que entrar “contorsionant-me” i jurant en hebreu de dolor...). Per sort, cap a mig matí, la repetició del “cocktail pastillero” ha anat fent el seu efecte i ara mateix (un quart d'hora abans de que comenci el partit del Barça) el dolor és només una lleu -però tocacollons- molèstia. Però... abans d'anar-me'n a clapar, “cocktail pastillero” altra cop !.

.

SI EM DONESSIN A ESCOLLIR...

.

... el meu lloc preferit de Catalunya, aquest seria -sens cap dubte i per moltes raons- Montserrat; tots tenim el nostres gustos, tots tenim el nostre lloc predilecte... i el meu no és altra que Montserrat. No sé el que té la muntanya, el Monestir, el camí fins a arribar-hi, l'ambient “especial” que s'hi respira... que m'atrauen amb un magnetisme gaire bé incontrolable. I pot ser per un munt de coses:

-l'espiritualitat del lloc, més enllà del multitudinari reclam turístic (avui estava de bot en bot).
-pels estius en que passàvem -amb 10 ó 11 anys- una setmana de vacances amb l'avia Rosa i la tia Paqui, instal·lats a les cel·les, i que em permetien recórrer la muntanya amunt i avall (els Degotalls, San Jeroni, el camí de la Cova...) i cantant cançons -a la plaça del Monestir, per les tardes- amb un tal Sisa i amb uns nois -germans tots ells- que anys després varen ser els components-fundadors de “la Companyia Elèctrica Dharma”.
-perquè la meva primera gran nevada que recordo em va agafar allà, amb neu fins a la cintura, en una sortida entre setmana del cole en la que -no sé el perquè- només hi anàvem en Tous, un profe i jo...
-pel traçat de la carretera, ideal per una curta sortida amb moto, amb molts revolts.
-Però jo crec, d'entre totes, que és perquè va ser la primera sortida que varem fer junts (i amb moto) amb la Marta, el dia “zero” (ó +1) de la nostre relació de parella ja en fa un munt d'anys; varem arribar a dalt amb fred, però amb solet, i quan estàvem al Museu, mirem per la finestra i... estava nevant !; varem tornar a casa tot xino-xano entre neu i pluja: però rés ens va espatllar aquell inoblidable primer dia passats junts "com a parella".

Tot un munt de possibles raons com veieu.

I el vostre lloc preferit de Catalunya... quin es ?... i, perquè ?

Però abans d'arribar-hi avui, paradeta a Monistrol per esmorzar la botifarra de rigor i el gotet de ví (potent) de la terra. Després, ja pujant -tot i sense preses- he tingut el primer “latigazo” amb la moto amb gaire be trenta anys de “motard” (quin ensurt !); ha estat en avançar a una furgoneta en una recta: he obert massa el gas quan he sortit del “rebufo” en començar l'avançament i zas ! latigazo que te crio: la roda del darrera bruscament anant capa l'esquerra, el cul que se'aixeca del seient, després la roda bruscament cap a la dreta, i altra cop cap a l'esquerra, fins a poder controlar la traçada de la moto (i tot això amb la furgoneta enganxada a la meva dreta...). Ho havia vist un munt de vegades a les curses, de 250 i GP sobre tot, i pensava sempre: a mi em passa això i me'n vaig per terra segur !; però he estat de sort (o molta perícia per part meva, tot i que ha estat un sorprenent imprevist... o potser ha estat un “capote” de la Moreneta, qual San Femín en els "encierros" ) perquè he pogut redreçar la traçada sense anar-me'n per terra (és collonut, per això, cóm se t'engarroten els muscles de tot el cós durant un bon grapat de quilòmetres producte del ensurt mentre ho recordes -i tornes a visionar-ho mentalment- els següents minuts...).

Un cop a dalt, i com que ja faltaven pocs minuts per les onze, he entrat al Monestir per poder seguir la Missa Conventual (d'una hora i quart...) i quan s'ha acabat la Misa m'he quedat a sentir a l'Escolania, que -òbviament- ha acabat amb el “Virolai”.

He dinat a casa amb les peques; per cert que Marta,“la egípcia”, ja fa dos dies que no dona senyals de vida; igual és perquè des del creuer pel Nil no hi ha cobertura... o perquè s'ho està passant de conya (existirà la versió “Les delícies egípcies” ?).

Aquesta tarda no hauria d'haver anat al Club (què fàcil és dir-ho “a toro pasado”...): i és perquè avui he recuperat una antiga taula d'exercicis que em va preparar fa temps l'Albert per afrontar amb èxit la Jean Bouin de l'any passat; després de fer cinc quilòmetres amb bici, i de fer l'exercici de pujar i baixar de la banqueta am la barra a les espatlles, m'he fet mal a l'esquena (on sinó !) en l'exercici assegut a la banqueta d'aixecament de pes amb la corriola (l'he fet en mala postura); he provat de continuar, amb l'exercici d'estirat al banc aixecant peses des del “braços en creu” i aixecant-los enfront la cara... però ja m'ha estat impossible: millor parar que empitjorar-ho. No m'he arribat a quedar “clavat” però sí m'he quedat amb tota la zona lumbar feta caldo, adolorida, endurida, engarrotada; verbigracia: només arribar a casa un bon “chute-cocktail de "Myolastan", un bon i fort "antiinflamatori" i un bon protector d'estómac, perquè després del "puentecito" demà es “Sant Tornem-hi” i, a sobre, haig d'anar tot el dia en cotxe, cosa fatal per a la meva esquena (... sort que el desplaçament a Girona demà és per “tancar” una altra bona operació).

Com veieu, "el pont", a aquestes hores, ja se'n està anant a norris....

Apa (... y lo siento, Alberto) me'n vaig a veure si el Olimpic de Marsella els hi fot un 3-0 (o un 4-1, tant se val) al prepotent “realísimo” i els deixen fora de la Champions (en l'any que la final d'aquesta serà, precisament, al Santiago Bernabeu, que tindria collons la cosa... i més si l'acabem guanyant finalment nosaltres !).
.

ALTRA COP EL FABULÓS " DOLCE FER NIENTE " ...

.
És el que tenen “els ponts” quan tens la dona lluny (i Egipte ho és...): aprofites per no fotre ni brot.
Anar a fer la compra setmanal, posar i treure rentadores, assecadores i renta-vaixelles... i poca cosa més.
Ara fa una estona que he arribat del Club. De córrer ? Què va; després de la petita pallissa d'ahir, avui només “tocava” sauna i jacuzzi (ara ja feia dies que no hi anava). Continuo dient/pensant que el millor d'aquestes sessions al SPA és la immersió amb aigua freda final: et quedes com nou.
Aquests dies he aprofitat per començar “El símbolo perdido”, d'en Dan Brown, que la Marta em va regalar pel meu sant dijous passat. No pinta malament... però tot justo començo.
Demà festa... i no tinc ni idea del què faré; igual agafo la moto i me'n vaig cap a Montserrat, que des de la pujada a peu “pel camí dels frares” de la nit del aniversari de TV3 no hi he tornat a pujar. Prèviament -com és de rigor- paradeta prèvia a Monistrol per a un “esmorzar de cullera” al bareto aquell on anàvem amb en Vicenç, el meu vell amic futbolero-pingpongero-motero-RRPP (del qui fot un munt d'anys que no en sé res per cert) que va ser el que, justament, “me metió el gusanillo de las motos” ja en fa un munt d'anys. Trucaré d'aquí a una estona a la Carme i al Manolo per veure si ells també s'hi apunten amb la seva Harley...
Vaig a fullejar una estona el llibre abans de sopar...
.

AVUI ÉS, REALMENT…

NO HAN ESTAT SET ...

.
...però sí que han estat sis; em notava cansat aquest matí en arribar al Club, així que dels set quilòmetres previstos, només n'he fet sis. He arrancat amb 0,5 a 11 i 0,5 a 12 per continuar 4,5 quilòmetres a "velocidad de crucero" de 13, i fent els darrers cinc-cents metres en dos tirades de 0,5 a 14 i 0,5 a 15. Un bon sprint final!.

I no, sembla que avui tampoc; en ser el “Día de la Constitución” (conegut i celebrat majorment per ser festiu i provocar, la major part dels anys, un llarg “pont”, sinó de què...), crec que avui tampoc els speedy-judges del Tribunal Constitucional no donaran la seva sentència sobre la constitucionalitat del Estatut: com que avui és “la seva festa”, avui hauran fet “campana” i no publicaran avui tampoc la seva decisió final resultat de les llaaaaaaargues i gens polititzades deliberacions (total, què son 3 anyets de rés...).

Continuo discrepant amb l'obertura dels comerços en dies festius (en gran part, per la putada que representa pels treballadors del sector comerç... i el poc reflex en les vendes): lo que vens el diumenge, ho deixes de vendre un dilluns, o un dimarts, o un dimecres...; he vist un reportatge al TN Migdia de Portal del Àngel i Portaferrisa i es podien comptar amb els dits de la ma d'un manc les persones que anaven amb bosses. I aquesta tarde m'he donat una volta per l'Illa i más de lo mismo (tret que, a sobre, a les sis i mitja de la tarda a l'Illa no hi havia gaire bé gent...). Obrir un diumenge, molt aprop de Nadal i un altra, molt aprop de Reis... val. Però tants diumenges és una xorrada... i una putada pels currantes.
.

DAT I BENEÏT...

... sense patir gaire ( 1-3 ). Dos gols del nostra "pilota d'or" (un de cap !) però... què fàcil remata l'Ibrahimovic dels collons !.

I el Madrid ?, dons, "como antaño": portàven el seu partit empatat fins els minut 82, penalty que s'inventa l'àrbitre, llença el "chulo-playas portugués", que el falla, i remata Benzemá a gol (quan havia entrat al área abans d'hora...); com abans...

.

CAN MÈLICH ...

Tant parlar del Club, tant parlar del Club... i molts de vosaltres ni el coneixíeu. Aquí el teniu (per fora). Avui dissabte no hi he anat; hem anat amb la Martona pel matí a veure l'exposició World Press Photo i després hem dinat plegats, abans de que ella marxés de cap de setmana a Sant Juliá. Per la tarda he estat fent el “mandra” per casa i veient el partit de dobles de la Copa Davis, decisiu finalment per poder guanyar la QUARTA Davis -segona aconseguida al Palau Sant Jordi- per l'equip espanyol... en 9 anys !. Els dos partits individuals de demà, totalment intranscendents.
Estic veient els primers minuts de la segona part del Depor-Barça... 1-1 de moment.

Demà al matí al Club probaré "lo dels 7 quilòmetres" que deia ahir... A veure què tal.

.

I PER COMENÇAR EL PONT ...

.
... una sèrie ràpida (ràpida per mi, és clar...). Com que vaig una mica “tocat” pel refredat -poca cosa encara- en lloc de sortir a córrer amb els runners com fem els divendres, m'he quedat al Club corrent a la cinta amb la idea de forçar-me una mica; he completat 5 quilòmetres amb tirades, per quilòmetre, de 750 m. a velocitat "lenta" i amb canvi de ritme els últims 250 m. de cada quilòmetre, amb aquestes cadències:

12-15, 12-15, 13-15, 13-15 i 13-15... en 23 minuts.

I per acabar -molt necessària avui- una llarga sessió d'estiraments.
La realitat és que he acabat xop i bastant cansadot, però cada cop em trobo millor corrent a velocitat 13 (4'36''), ja no vaig “amb la llengua fora”; el proper entrenament en cinta el faré “de llarg recorregut”, sense sèries, a veure si aconsegueixo fer una tirada de 7 quilòmetres a velocitat constant 13 i què tal ho aguanto; bé, realment intentaré fer els primers 6 quilòmetres i mig a 13 per acabar esprintant els darrers 500 metres a 15 (que és una velocitat de 4' per quilòmetre, totalment "supersònica" per a mi actualment).
.

COMENÇA EL ....

“MURPHY” EN ESTAT PUR

.

És una llei infalible aquesta d’en Murphy... Veureu.
Els auriculars del meu iPod “petit” no van; els havia dut, literalment, quatre vegades, quatre, i a la segona ja van fallar. Son d’aquells que el volum i el canvi de cançons es fan des del mateix cable dels auriculars; dons aquest matí, al club, cinquena vegada que els feia servir i... chash ! novament espatllats (es bloqueja el volum, no pots avançar o saltar cançons i, progressivament, es va abaixant el so).
Què he fet ? en sortir del cine anar-me’n a la FNAC (no vaig comprar l’iPod allà, però...); el primer intent de canviar-ho “pel morro” no ha funcionat, encara que m’han dit la frase màgica: “sí, es que aquests han sortit defectuosos la majoria...”; m’han donat la opció de “la clínica” del FNAC que hi ha a l’entrada de Diagonal, a la planta carrer. I és aquí on l’espavilat d’en Murphy ha aparegut: se’ls ha posat l’encarregat ... i els malparits funcionaven correctament !. Els hem parat, els hem tornat a engegar... i cap problema. Hem verificat fins a quan em durava la garantía (s’activa aquesta quan dones d’alta l’aparell al sistema d’Apple) i encara tinc fins el 10-10-2010 (difícil de que se’m oblidi). Així que me’ls he endut altra cop, a l’espera que tornin a fallar (perquè, si el tècnic no verifica que no van, no en poden demanar uns altres a compte del període de garantia); veurem.

PLANET 51: molt ben feta... però totalment prescindible ( i ho sento).

.

LA IMPORTÀNCIA …

.

… de la correcte utilització dels signes en l’escriptura. Veureu.
Avui em tocaven analítiques i ecografia. Per aquesta última, quan vaig reservar l’hora, la noia em va anotar a la tarja-recordatori:

“ 3 - 4 litres d’aigua, en dejú, abans de la prova...”.

Què enteneu vosaltres ?; dons el mateix que jo: beure entre tres i quatre litres d’aigua, tot i que t’estranyin tants litres d’aigua (o potser no era tan estrany per una ecografia de ronyons i de la bufeta, que és del que es tractava...).

I ara ve la importància dels signes: perquè no és el mateix (dins d’una frase o, pitjor encara, entre números) el signe “ - “ que el signe “ / ”. I, per tant, no és el mateix

“3 - 4 l. d’aigua”... que “3 / 4 l. d’aigua”;

perquè una cosa és parlar de prendre “3 ó 4 litres d’aigua”...
i una altra parlar de “tres quarts de litres d’aigua” !!!.

Tot i que no me’n he arribat a prendre més de 2 litres i poc més, ja podeu imaginar-vos com tenia la bufeta mentre la doctora m’anava passant l’aparell de la eco per la panxa i “el bajo vientre”...

Ja tenim a la Marta volant cap a Egipte. Després de deixar-la a ella i a sa mare a la T-1 de l’aeroport, m’he apropat fins al Club a fer una sèrie de quatre quilòmetres amb la cadència de 750 metres a 12 i 250 metres a 15; 750 a 12, 250 a 15... i així fins a completar els quatre quilòmetres. Una llarga sessió d’estiraments, una bona dutxa i cap a casa, que és on soc ara, abans d’anar-me’n a dinar a casa els pares per celebrar el meu sant.

I aquesta tarda, solet, me’n vaig a veure... “PLANET 51”.

.

QUÈ BO EL HAVER POGUT . . .

. . . recuperar -gaire bé intacte- llocs emblemàtics com aquest del clàssic "Bar Velódromo" !. Genial ha estat el haver pogut mantenir -en el vidre del costat de l’entrada- la retolació original del “Café Manolín”, i amb les seves pintades “a pincell” dels gelats Frigo i el clàssic assortiment de “tapes”de la casa...

(cliqueu a sobre de la foto per a veure'n els detalls...).

UNA MAGNÍFICA IMATGE ...

.

... del esforç d'en Jose en un dels seus durs moments a la Marató de Florència de diumenge (en Pau -al fons- s'hi esforça menys, la veritat...).

Ahir dilluns vaig anar al club a fer "recuperació activa de dia post cursa" (5 quilòmetres en bici a bon ritme, 1,5 quilòmetres en cinta a velocitat 12 i uns últims 500 metres a 15 ! i exercicis de força de braços). Avui hi he tornat, però només per escalfar una bona estona -sol- a la pista de softràquet fins que ha arribat algú amb qui jugar unes partidetes; he acabat fent-ne 3 (les he perdut totes tres) i... cap a casa.

Avui he canviat el dia de festa que tenia previst (d'aquest proper divendres) pel dijous dia 3 (que, a sobre, és el meu sant) perquè, ja que tinc "sessió metge" (analítiques i ecografies, a compte del còlic que vaig patir fa cosa d'un mes) i perdria mig matí dons ja, tant per tant, me'l agafo a compte de vacances... Així de pas potser podré acompanyar a la Marta i a sa mare al aeroport (se'n van a Egipte una setmaneta); dependrà de si l'ecografia me la fan a l'hora prevista, cosa que seria tot un miracle...

.