Vídeo dels metres finals (MARATÓ BCN 2015)

El "Pucurull team" entrant a meta...

MARATON, PETIT RECULL DE FOTOS...

                                       

El diumenge anem de festa !.

Sí, perquè… LA MARATÓ ÉS UNA FESTA !

Aquest any tampoc la correré (“no está el horno p’a bollos… ni la rodilla para machacadas”). Però, com l’any passat, jo no puc ser un “convidat de pedra” en aquesta festa.

La Marató de 2014 em va donar l’oportunitat de poder acompanyar durant 15 km -en el seu debut en una Marató- a la bona periodista d’Onda Vasca -i millor persona- Bego Beristain, que venia acompanyada en aquesta aventura pels millors “escuderos” que podia portar:  la parella Jessica Zarkov (la meva entranyable “Heidi”) i Alfonso Vega (“el Míster”, tot un personatge). Va ser una experiència molt enriquidora. I una molt bona oportunitat per poder establir forts lligams amb aquest fenomenal “trío de vasquitos”.

Van passar els mesos, em vaig trencar dues costelles al juliol... i vaig arribar a la Cursa de la Mercè: semàfor vermell. Al quilòmetre 5 em vaig aturar perquè “quelcom no anava” al meu genoll. Allà parat, al costat del Arc del Triomf, se’m va ocórrer una cosa: esperar a que arribés fins allà “el Mestre”, el gran i admirat Miquel Pucurull i junts, al seu ritme, fer els segons 5 km. de la Cursa. 

I junts varem entrar a meta (... amb força gent darrera nostre, tot s'ha de dir, i millorant en Miquel el seu temps de 2013.

Des d’aleshores, per a mi... el desierto!.

Excepte la cursa solidaria de “L’Apel·les” de primers de febrer (...jo era un dels 21 dorsals VIP convidats, i no hi podia faltar) no he tornat, no ja tan sols a no fer cap cursa, sinó que ni he tornat a córrer. Per cert, avui s’ha fet lliurament dels 4.520€ de la recaptació de la cursa de L’Apel·les.

Però diumenge és LA FESTA... i no me la vull perdre. Ni pensar-hi de fer-la sencera, ni de bon tros. Així que, altra cop, se m’ha ocorregut que podria “acompanyar a algú”. 

I a qui millor que a Miquel Pucurull. L’acompanyaré des del kilòmetre 32 i fins els 42,195 finals, què és el tram més dur per ell (bé, per ell... i per tots els que corren una Marató). Aprofitaré per estar allà, al km.32, una horeta abans de que ell hi arribi, per recolzar i animar als corredors en aquell tram tan “desangelado” de la Marató... que -a sobre- té l’amenaça “del muro”.

I avui, per provar-me, he fet per primer cop a la cinta del gym -des de setembre- 5  kilòmetres seguits, 4 a ritme 7:08 i el darrer a 5:59 (en 34:42). El genoll ha respost bé, ni un gemec. 

Però vaig molt “falto de ritmo”, de fons...

Jo calculo que en Miquel, a aquelles alçades de la Marató, anirà a ritme 7:40/8:00... així que tots els ànims i tot i el recolzament que bonament pugui donar-li seran pocs. I, pel meu genoll, ja anirà bé el fer aquest 10 kilòmetres junts a aquest ritme: “The Young Team”... Repetirem foto, com a la Marató de l'any passat, però aquest cop, a la línea de meta.

Força Miquel !

Si voleu col·laborar amb el seu repte solidari 

(“Corre la Marató de BCN amb mi pels nens diabètics”) 

encara podeu fer la vostre aportació aquí:

( http://t.co/NaeEfcknim ); ara mateix només li falten 145 euros pels 6.000 euros que s’havia proposat aconseguir. 

Tot un campió!. 

  

I què ha passat des del 8 de febrer ?.

... doncs, que “m’he posat les piles”.

Vaig córrer el 8 de febrer els 5 km. de la Cursa “Corre amb l’Apel·les” (de la que vaig sortir sorprenentment content); però després d’això, i passat ja justament un mes des d'aleshores, córrer encara no corro (com m’agradaria). El que sí faig és anar reiteradament al gym (...pel que en mi era freqüent). Mínim tres cops per setmana I no tan sols això: m’he agafat un entrenador personal, l’Alfonso. I és que fa tres setmanes em va fer una demostració del que podria fer per mi per poder recuperar més ràpid, i controlat, tant la fortalesa i la resistència a les cames, com l'equilibri del cos, i el reforçament de tota la zona lumbar i abdominal. I em va convèncer. I ja porto dos sessions (...on em deixa "baldat, però content"). I així cada dijous per la tarda fins a finals de maig.

Pel mig, dissabte passat em vaig llevar ben d’hora per anar-me’n  ja cap a les vuit al gym (per aprofitar el matí)... però els cachondos aquests de "Diagonal p'arriba" no matinen gaire: els dissabtes no obren fins a les nou; i, per variar una mica i per "provar-me", aquest dilluns passat, per la tarda, “em vaig cruspir” els 18 km de la Carretera de Les Aigües (anada i tornada) caminant tota l'estona -les gaire bé tres hores- a un bon i constant ritme (https://connect.garmin.com/activity/709776281). 

I aquest matí de dissabte (apart dels ja habituals 10 km a la bici, però aquets cop ja a resistència 12,13 i 14 en 24:26) a la cinta ja he pogut fer els meus primers kilòmetres a ritme per sota de sis, sense cap tipus de molèstia però amb una evident “falta de fondo”... que només es recupera corrent.

Així que: 

¡ ...corre Txabi corre !  http://goo.gl/d4tJDC