Aquí hi escric de coses del córrer... i de poques coses més. I és que, com crec que deia en Murakami... "jo corro perque vull. I fins i tot corro quan no vull; perquè -si segueixo- vull; tant que, finalment, continuo, encara que ja gaire be no puc".
… i això és sempre una mala noticia per a nosaltres, els “motoristes urbans”. M’ha trastocat tots els plans del dia, entre ells, el poder anar pel club a fer quelcom d'exercici per un tema logístic de recollida solidària de Marta al despatx.
Avui “tocava” Caminar per la Fam; i cap allà que ens hi hem anat la Marta i jo; no hi havia inscripció prèvia, ni xip, ni res de res: podies fer una aportació econòmica totalment voluntària (o no) i et donaven una samarreta i una ampolla d’aigua, per fer un recorregut "circular" de 5 quilòmetres caminant: Arc del Triomf, Ronda Sant Pere, Plaça Catalunya, Rambles, Passeig de Colon, Marqués Argentera, Passeig de Picasso i acabant altra cop a l’Arc del Triomf amb entrega d’una bossa amb obsequis de patrocinadors del acte; hem degut ser un centenar de persones tirant llarg, entre elles l’Olga i la menuda Inés. 
… però no estic per la labor de córrer-la (apart de que he arribat tard per a fer la pre-inscripció i ja està tancada): fer-me 18 quilòmetres, per muntanya, amb un desnivell de 650 metres i tenir que fer-ho en menys de tres hores no està al meu abast avui per avui, tot i que en tenia moltes ganes. Aquesta és la primera edició de "L'Endimoniada": l’any que ve, segur, m’hi apunto -a temps- i la faig, segur !.
Diumenge faré, amb la Marta, la caminada popular “Camina i lluita contra la fam”; és una caminada popular de 5 quilòmetres, amb sortida i arribada a l'Arc del Triomf; és una caminada promoguda pel Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides que es farà conjuntament a 250 ciutats d'uns setanta països i l'objectiu és recaptar diners pel “Programa”.
 |
| Marta Domínguez a Barcelona 2010 |
… la tercera Lliga d’en Pep; i la tercera guanyada. I d’aquí a set dies, final de la Champions a Wembley.
He passat per plaça Catalunya aquest migdia; he dit la meva en forma de cartell; I no sé ben bé què dir-vos del que he vist... He trobat grups de gent molt dispersats, molts “grupuscles”, cadascun d’ells “a la seva”... i majoria de “perro-flautes” (no és un menyspreu, creieu-me; és tan sols una imatge gràfica per arreu de la plaça): m’ha faltat trobar-hi gent jove, universitària, gent jove que està molt i molt preparada, la millor preparada que mai ho ha estat en aquest país nostre i que avui malviu a casa dels pares, o amuntegats en pisos amb d’altres “mileuristes universitaris”, i amb "sort" tenint un treball de merda, si és que el tenen. Només espero que a darrera hora no s’hi afegeixin els “anti sistema radicals” a fotre la bulla, i que ho espatllin... (perquè he “arreplegat al vol” algun comentari que m’ha fet posar els pels de punta, referits a què fer si evacuaven la plaça a mitja nit).
Tot i que això no canviarà el meu pla previst de “cuidadín con las cervecitas que te tomas chaval”, avui he rebut un notición molt reconfortant; recordeu els 78-82 de l'altra dia ?; jo creia que eren quatre quilos de més en UN any... i no: resulta que la revisió mèdica la vaig fer fa DOS anys, així que he guanyat quatre quilos (...jo vull creure que “de múscul”) sí, però en 2 anys i no pas en 1 de sol.
… s’ha quedat sense el seu successor natural a la Marató perquè avui, en un desgraciat accident (?) ha mort l’atleta keniata SAMUEL WANJIRU, l’actual campió olímpic de Marató a Beijing 2008 (...que és aquella ciutat a la que tota la vida li havíem dit Pekín) i que era el més ferm aspirant a succeir a Haile Gebrselassie, “l’estratosfèric” i menut corredor maratoniá etíop, que -després de “punxar” a la Marató de Nova York d’aquest any i anunciar que és retirava de la competició- ha fet marxa enrere (i no, no és aquesta una nova modalitat atlètica) i ja és prepara a fons pels Jocs Olímpics de London 2012, olimpíada en la que ja no podrà competir amb el malaurat Samuel Wanjiru.
I ja he començat "a poner manos a la obra" aquesta mateixa tarda: uns altres 5 quilòmetres corrent a la cinta ( els primers 4,5 a ritme 5:15 i els darrers 500 metres a 4:36 ) amb una durada de 25:50 i una cremada de 430 calories. Continuant així, i vigilant una mica el que menjo... i les "cervesetes", en 15/20 dies tinc que tenir-ho enllestit.
Un cop alleugerides les agulletes als braços pels exercicis de dilluns, i després de no haver trepitjat el club ni dimarts -partit al Camp Nou- ni ahir dimecres -mandra, després d’haver deixat per la tarda la Triumph al taller per la revisió dels 30.000- avui sí que he enfilat cap el club disposat, en principi, a fer una mica de bici. Però com que tinc menys criteri que una gamba de Palamós, en lloc de bici m’he pujat directament a la cinta per córrer 6 quilòmetres: 2 a 6:00, 2 a 5:27, 1 a 5:00 i acabant el darrer a 4:36... el que us deia, una sèrie curta “in crescendo”. Evidentment, he acabat completament xop (fot moooolta calor a la sala) però no gaire “tocat”. Han estat 32:37 corrent, cremant 517 calories, que no està gens malament. Una llaaaarga sessió d’estiraments, dutxa i cap a casa...
(per cert, quin "papelón" que li ha tocat fer al pobre del Karanka, havent estat ell jugador de futbol abans...)
La temporada s’ha acabat ! (per a mi al menys…). I com estava previst, ho he fet amb "nocturnitat i alevosia" corrent la II Nocturna de L’Hospitalet; l’he correguda amb Olga, com ja ho vaig fer també a la “Sansi de Lloret” el desembre passat. Finalment, només he fet una de les dues voltes, 5 quilòmetres, en un temps de 24:09 (a un bon ritme de 4:50 per aquestes alçades de la temporada) o el que és el mateix, he arribat el 110 entre els 947 que van córrer la cursa de 5 quilòmetres; tot i que estava apuntat "a la llarga" en arribar al primer pas per meta, en lloc de continuar i fer la segona volta, m’ha arribat el flaire de la fideuá i he decidit sobre la marxa deixar-ho estar fent només una volta i anar-me’n a cruspir un bon plat.
Molt bon temps de Olga (26:45) i rapidíssimes com sempre (en la cursa sencera de 2 voltes, 10 quilòmetres) les meves dues “Cobardes favorites”: Montse va acabar en 45:05 i Maria José en 46:54.
