LA “TRI_SAMARRETA” JA CORRE…

Fent cas a la “saviesa popular runnera”, que diu que “no estrenis rés el dia que corris una marató”, avui m’he pujat a la cinta amb la tri_samarreta; primer de tot per estrenar-la (i per poder-la tornar a rentar) i segon per comprovar què tal s’hi anava amb ella; i és, com diu l’Albert, com si no portessis samarreta; és una passada !.

Finalment he decidit fer avui només 10 quilòmetres en cinta, els darrers quilòmetres corrent abans de la Marató.

Previament a cadascuna de les altres dues maratons  (i en el mateix mes en que les vaig córrer) havia fet:
-una mitja marató (Sabadell i Mediterrani) i
-una cursa de 10 la setmana abans (La Mercé i Jean Bouin)
-i les dues maratons
(això ho vaig fer tant per la de Berlín, al setembre, com per la de Donosti al novembre).
En canvi per aquesta de Barcelona només he fet abans la Mitja Marató de Granollers (el 6 de febrer) i cap cursa més entre mig abans de córrer la Marató; això sí, des del 27 de desembre en que vaig “planificar” cóm afrontar la Marató, i fins avui, he acumulat un total de 392,4 quilòmetres, corrent tant en cinta com per fora (176,4) i fent també un grapat de quilòmetres en bici estàtica (216) en un total de 36 sessions. Pas mal !.

Avui han estat 10 quilòmetres “alegres”: 8 d’ells a ritme 5:27, i els dos darrers a 5:00; en ambdós casos he corregut per sobre del ritme que espero dur -de mitja- a la Marató (entre 5:50 i 6:20 en el pitjor dels casos). M’he cruspit aquests 10 quilòmetres en 53:45, cremant 850 calories, així que tranquils, perquè el mega-plat de “callos con garbanzos” que m’he fotut per dinar ha quedat cremat, completament cremat ! (això sí: ara, per sopar, només fruita).

(C.Q.  392,4  36-216-176,4)

.

DARRER DILLUNS...

... 6

... abans de la Marató.

En haver estat "mandrós" ahir, avui "em tocarà fer la tirada llarga", els darrers 15 quilòmetres corrent previs a la cursa (...i he decidit, finalment, fer-los a la cinta aquesta tarda al club).

.

POR...? PRESSIÓ... ?

... toma pressió !!!.

Ara ja no és CR-7, ara és... 
... A-7 

DISSABTE DE PANXING

... 8

Després de la inesperada “tirada” d’ahir, avui toca “no fer rés”. Entrem en la setmana definitiva, el “rush final” abans de córrer la Marató el proper diumenge... i s’ha d’anar amb compte. I aquest anar amb compte passa per fer una “tirada llarga”; sí, però... quan i de quant ?. Pels meus companys, una “tirada llarga” per ells és una de 25 ó 30 quilòmetres; però en Txabi és una altra cosa: una tirada llarga meva ha de ser de, com a màxim, de 15 quilòmetres a ritme +/- 5:27; el dubte és si fer-los “pel carrer” o fer-los a la cinta, cosa aquesta última que em permet poder mantenir durant els quinze quilòmetres el mateix ritme... però que és molt més avorrit, però que moooolt avorrit. Ara la decisió, apart “per dins o per fora”, és si aquesta “tirada llarga” la faig demà diumenge o dilluns.

Ja veurem.

.

SOC UN “FACILÓN”...

... 9

Avui divendres per la tarda tocava ITV; no, la meva ITV no, la de la moto d’una de les meves dones (no recordo en quin moment alguna d'elles, no sé quina, va decidir que les ITV de les cinc motos de casa -de les quals només una és la meva- les tenia que anar a passar jo: mai cap de les dones de casa meva n’ha passat cap, i ja en porto...). El cas és que això em donava poc marge de maniobra aquesta tarda per poder sortir a córrer amb els nanos... i també què poques ganes que en tenia. Però sí que hi volia passar per veure a tota la colla recollint les seves samarretes, Marco inclòs. I és clar, com que soc tan “facilón”, tot ha estat arribar -amb ells ja a punt de marxa- i convencem perquè em canvies i sortís a córrer amb ells; i això és el que he fet, tot i tenir-ne poques/gens de ganes. I, per no tenir-ne ni ganes, la tiradeta no ha estat malament: tots agrupats des de Can Mèlich i fins a La Creu de Pedralbes: 10,400 quilòmetres entre anar i tornar, fent els primers 4 quilòmetres (fins a la Font del Cervantes) a 4:55, sense “despenjar-me” de la resta del grup. Jo he girat cua a La Creu i he tornat al Club, però en Marco, l’Albert, en Xavi i l’Enric han baixat per Avda. Pedralbes fins a la Diagonal, per tornar agafar el Parc Cervantes, però per baix, creuar-lo cara amunt i tornar al Club. Quan ells han arribat, jo feia estona que ja estirava.

JA TINC NÚMERO de DORSAL per la MARATÓ : és el  ... 6  6  5  4 ...

(C.Q.  382,4  35-216-166,4)

.

" LES MANS MÀGIQUES "

CIUTADANS DE CATALUNYA...

... 10

… JA  LES  TENIM  AQUÍ !.

Doncs sí, gaire bé una setmana abans del que estava previst, avui ens han arribat ja les samarretes del Tri Banda runners; ja les tinc a casa i ja les he rentat, per treure’ls-hi el “apresto” de noves. La primera impressió, en veure-les en arribar al club, ha estat xocant: semblaven de paper; i m’explico: sabeu aquelles bates verdes que et posen quan entres a urgències, d’aquell paper gruixut, però paper al cap i a la fi, amb un punt de transparència ?. Doncs aquesta ha estat la meva primera impressió. Però resulta que aquest és el teixit més tècnic que té la marca Viator, i deu ser bo de collons. Bé, l’harem de provar, però pinten bé, moooolt bé. I si Cornellá-El Prat donarà molts punts als “periquitos” (o al menys així era fins fa no gaires partits), aquestes samarretes ens donaran “molts segons de menys” en les nostres curses, ja ho veureu !. Ja “visualitzo mentalment” la foto de diumenge, tots set (l’Albert, en Xavi, l’Alberto, en Per, en Jordi, en Jose i jo) davant les fonts de Montjuic amb les nostres flamants samarretes posades; i ja ha decidit que jo correré la Marató de Barcelona amb els mateixos pantalons Saucony negres/vermells que a la Marató de Berlín, i no amb els meus culote negres habituals; i no és tant sols per anar conjuntat amb la samarreta (negre i vermella també), sinó perquè vaig anar-hi molt còmode corrent amb ells a Berlín.

Avui ja és l’últim dia amb el compte enrere de dos dígits... Ja la tenim a sobre !.

.

I AVUI UNS ALTRES 10 QUILÒMETRES ...

... 11

… en bici, però a ritme més tranquil·let que ahir; en principi només havia pensat en anar a fer estiraments (tinc ben “tocat” el isquiotibial esquerra) però finalment he fet aquests 10 quilòmetres i he recuperat els exercicis de reforçament de braços i de cames (... però sense “zancada”) i he estirat una molt bona estona. La “sortida nocturna per muntanya” l’han fet finalment en Per, la Maria i l’Albert.

M’he quedat una estona veient un partit del campionat de Catalunya (?) de softràquet; no acabaré mai d’entendre quan és “let” i quan “punt let”, que tants merdés porta durant el joc (és quelcom molt subjectiu i a criteri del qui arbitri el partit, que normalment -a aquests nivells nostres- és un altra jugador).

Última hora: gaire bé una setmana abans del que estava previst, demà ja ens arriben les samarretes del Tribanda runners !!! El “timing” ha estat perfecte, perquè així ja podrem “fer-nos amb elles” i sortir a córrer amb elles abans de la Marató (i així ja estaran suades i rentades pel 6 de març).   Ens duran sort, ja ho veureu !

(C.Q.  372  34-216-156)

.

I AVUI, 20 QUILÒMETRES EN BICI…

... 12

Avui, en principi, “no em tocava” anar pel club, després d’haver corregut ahir en cinta els 10 quilòmetres ( què lluny sembla que queden aquells temps en que, per córrer una cursa de 10 quilòmetres em preparava i preparava durant setmanes !); però mira, he anat per deixar-li a l'Albert el meu “frontal” (aquesta lot que es posa al front subjectada amb un elàstic, per poder córrer a les fosques o amb molt poca llum) perquè demà dimecres tenen previst la semestral sortida nocturna per muntanya. I ja que hi he anat per això m’he dit: i perquè no fas quelcom ?; així que m’he equipat, m’he pujat a la bici i he fet, en poc més de 46 minuts, aquests 20 quilòmetres a molt bon ritme i cremat 390 calories, que no va del tot malament; estiraments i cap a casa.

La Marató s’apropa ...! Tinc molt bones sensacions. A veure “si aconsegueixo no perdre el cap” durant els primers 4 o 5 quilòmetres i em sé controlar (fins el quilòmetre 8 haig d'intentar mantenir un ritme de no menys de 6:00 i, després, anar veient què tal em trobo) que la Marató es llarga, moooolt llarga...

(C.Q.  362  33-206-156)

.

AVUI, UNA DE 10 A 5:27 i A 5:00

... 13

Tot i que la idea inicial era de fer bici, sense saber ben bé perquè, en arribar al club m’he pujat a la cinta i... ale-hop !, m’he marcat una "cursa privada" de 10 quilòmetres, a ritme 5:27 els vuit primers quilòmetres i, com que se m’estava fent molt llarg, fent els dos darrers quilòmetres a 5:00, completant “la cursa” en 53:45.

Les cames, els pulmons i el cor han respòs força bé... però en acabar d’estirar, l’esquena ha tornat a donar senyals de vida en forma de “latigazo”, que m’ha deixat grogui (i que encara em dura, i això vol dir sessió de Myolastan i Normulen abans d’anar a dormir). També m’ha semblat sentir un “despertar” del dolor de la cintilla iliotibial de la cama esquerra, però sembla que no passarà d’aquí. I és que, cóm es nota que tinc un gran repte per davant (la Marató) perquè, com sempre en aquest casos, les setmanes prèvies em surten tots els mals... que per sort desapareixen en el moment del tret de sortida el dia de la cursa.

Ara podeu jugar amb mí al joc de les, no ja set, sinó de la "ÚNICA" diferència:

La foto autèntica és la de baix; on està el jugador del Athlètic a la foto de dalt (que és la que, descaradament, ha aparegut al diari As avui ?).

Doncs, senzillament, aquest jugador ha “desaparegut” !!! (per un error “infogràfic”)... quins collons !!!; els paios, amb un cutre “photoshop” han manipulat descaradament la imatge real -la de baix, on Alves i el "desaparegut" jugador basc estan en linea- “eliminant” al jugador basc per demostrar que “Alves está en claro fuera de juego”...

Ho sento, però això no te nom (bé, si que el te, però m’ho reservo...).

(C.Q.  342  32-186-156)

.

HEM PATIT...

... perdoneu, però algú ho havia de dir !.

(ara, aixó sí, ha estat un partit intens, dur, lluitat, jugat fidelment amb "l'estil Barça", i finalment guanyat).  

UNA BREU MATINAL…

... 14

A “climatologia i temperatura ambient maratonians” (és a dir, a 10 graus i plovent), uns minuts abans de les vuit del matí he començat a córrer per la Diagonal. Ha estat més un “estirar les cames” que altra cosa ja que ni dijous, ni divendres ni dissabte havia fet rés de rés. He arrancat a córrer a la Plaça Francesc Macià i fins a Passeig de Sant Joan i tornar (4,250 en 20:12). El que està clar és que si -com havia previst- hagués sortit a córrer a dos quarts de nou no m’hagués mullat, perquè tot ha estat arribar al cotxe... i deixar de ploure.

(C.Q.  332  31-186-146)

.

CISNE NEGRO

... 15

Suposo que lo fàcil és dir: peliculón!... però la veritat és que he sortit bastant desconcertat, sobre tot amb l’argument, encara que no dubto que “la Portman” s’endurà l’Òscar a la millor actriu.

Decidit: demà al matí, cap a les 08,30/09,00 sortiré a córrer pels voltants de casa i/o a la Diagonal, entre d’altres motius per “fer lloc” a tot el que ens fotrem al mega-dinar que tindrem demà a Premià, al que seguirà una de les ja clàssiques sobretaules que s’allargarà fins el moment d’anar-me’n fins el Camp Nou (perquè el partit és demà i no avui com jo creia).

.

PANXING...

... 16

Divendres de relax, de no fer rés... de panxing total. I és que amb l'excusa de voler veure els 5 “directes” que durant tota la tarda, i amb motiu de la mort del Regidor de Cultura del Ajuntament, ha fet avui l'Andrea a TV L'Hospitalet, finalment no m'he mogut de casa; per cert, l'Andrea ha estat impecable, com sempre... I demà tornen a “pintar bastos” per sortir a córrer, perquè les meves dones m'han programat un complet “pla d'activitats” per tot el dia (i, pel vespre, Barça – Athletic de Bilbao); i el compte enrere cap a la Marató ja està en 16.

.

EN CAMPS . . .

TOCARÀ REMUNTADA...

Messi continua sense marcar a Anglaterra... i el 8 de març tocarà remuntada al Camp Nou.
Ens va la èpica !.
.

JA SOM MÉS DE 14.000 MARATONIANS !

... 18

Avui, la Marató de Barcelona 2011 ha sobrepassat la xifra de 14.000 corredors inscrits, i s’espera que d’aquí al dia 20, en que es tanquen les inscripcions, s'arribi als 15.000 fet que situa ja a la Marató de Barcelona entre la élite continental. I pel que fa al “carnet del corredor” (l'intent de la obligatorietat d'haver d’inscriure’s a la R.F.E. d’Atletisme) sembla que, per aquesta vegada, la Federació ha fet un pas enrere -momentani- i deixarà que, per aquest cop, la cursa sigui “homologada”, fent una primera sortida pels atletes federats i donant, uns minuts després, una nova sortida per a tota la resta de corredors... Està clar que aquest de la RFEA han “ensumat els molts calerons” que dona això de les curses populars i volen “sucar-hi”...

I continuant amb la meva preparació maratoniana, avui (dia en que a dos quarts de set ja estava dins del cotxe camí de Girona) m’he apropat fins al club i m’he pujat a la bici per fer:

20 quilòmetres, a bon ritme de resistència de pedals (10), mantenint un ritme constant de, al menys 92 rpm -forçant-lo el darrer quilòmetre a 100/105 rpm- en 46 minuts i cremant 395 calories. Bé, no ?. Les cames m’estan responent bé, estic content. He arribat justet a casa per poder veure començar el Arsenal – Barça, que comença d’aquí a uns minuts (... i que acabarà 1-2  ja que per fi marcará Messi a Anglaterra).

(C.Q.  328  30-186-142)

.

FORÇANT LA MÀQUINA . . .

... 19
Si ahir a van ser 10 en bici + 5 corrent, avui tenia clar que tenia que fer una tirada de 10 quilòmetres corrent per tal de comprovar què tal anava de forces. I a fe que ho he pogut comprovar:

8 primers quilòmetres a ritme 5:27 (per sobre del que jo denomino “ritme marató” de 6:00), per acabar la sessió fent els 2 quilòmetres finals a ritme 4:36, bastant per sobre de les meves possibilitats reals; però tenia que provar-ho... i me'n he sortit. El que sí està clar és que el plat d'escudella catalana i "els pebrots del piquillo farcits de bacallà i gambes" que m'he cruspit aquest migdia “s'han ben cremat” entre les 890 calories que, corrent a la cinta, “han volat” en poc més de 52 minuts.

(C.Q.  308  29-166-142)
.

UNA “COMBINADA”

Tot i lo castigat que em va deixar ahir “la pujadeta a Montjuic”, avui me n’he anat al club a fer, per primera vegada, “una combinada”:

M’he pujat a la bici i he fet, a molt bon ritme i amb una bona resistència de pedals, 10 quilòmetres; i no content amb això, i després d’uns lleus estiraments, m’he pujat a la cinta i he fet 5 quilòmetres “in crescendo”: els primers 2,5 a ritme 5:27, el 2 següents a ritme 5:00, per acabar apretant en els darrers 500 metres a ritme 4:16. Com sempre, després de més de 600 calories cremades, he acabat ben xop. I mentre engolia gaire bé tota l’ampolla d’Aquarius, he rematat la sessió amb una llarga sessió d’estiraments.

I, segons el pla inicialment previst ahir, demà em tocarien uns 15 quilòmetres a la cinta a “ritme marató” (6:00); no ho sé, ja ho veurem...

Ah!, ahir, com sempre, els periquitos van fer el de sempre: perdre, com sempre, amb el Real Madrid. Si és que no hi ha manera !.

(C.Q.  298  28-166-132)

.

CAMPIONS DE LA COPA DEL REY

60-68   i un cop més, la  
Copa del Rey pel Barça 
(... pobre Florentino).
.

JO CREC QUE VA FER BÉ

Aquest és Raül Agné, entrenador del Girona. Està contestant en català una pregunta -que segurament li deurien fer en català-  després del partit contra el Huesca i li busquen les pesigolles. Ell respon educadament, però insisteixen.

Sincerament, jo crec que va fer bé. A veure "el suc que li treuran" els de la caverna mediática.

MATINAL A MONTJUIC

... 21

Com que tenia que portar a dues de les meves tres princeses al “Mercadillo de la Zona Franca” -una espècie de Rastro, i que és tot un submón dins del món de la ciutat de Barcelona- he aprofitat per fer una sortideta corrent mentre esperava que acabessin, fent un recorregut per Montjuic que ha anat des del carrer Foc, pujant cap al Passeig Olímpic i cap al Estadi de Montjuic (què dura se’m fa sempre aquesta pujada!) rodejant l'Estadi Olímpic i agafant l’Avinguda del Estadi, baixant cap el Poble Espanyol, carrer Mèxic, Gran Via, Passeig de la Zona Franca i novament cap a la cruïlla dels carrers Foc i Ferro, que és des de on havia arrancat a córrer: gaire bé 8 quilòmetres (7,842) en 42 minutets. S’ha tornat a demostrar, però, que soc un “corredor de pla”: en quan hi ha pujades (i les d’avui eren de les bones) el meu rendiment baixa, i molt; no estic fet per les pujades...

(C.Q.  283  27-156-127)

INESPERAT

AHIR, SESSIÓ DE MASSATGE

… 22

Dilluns, dimarts i dimecres: exercici de tot tipus.

Dijous, descans

... i ahir divendres, sessió de massatge de cames.

Em vaig “estrenar” amb en Gilbert; fins ara, sempre me’ls havia fet la Lourdes, al club, però ahir vaig decidir provar-ho amb en Gilbert, així que me’n vaig anar per la tarda cap a la seva casa-consulta.

Resulta que de cames ja anava bé, no tenia gens de molèsties, tot i la Mitja Marató i el “mini tute” del inici de setmana; però ja li havia dit a Gilbert que hi aniria i no m’he pogut/vulgut tirar-me enrere. I ha valgut la pena, té bones mans. I una confirmació: la meva cuixa dreta està més musculada (i, per tant, necessita més estona de massatge, en una proporció de 4-1) que la cuixa esquerra.

Avui no he fet res; així doncs, demà hauré de reprendre l’activitat, després d’un “3 sí – 3 no” en el còmput setmanal d’activitat. I, per la setmana que ve, el propòsit és aquest:

- Dilluns, uns quilòmetres en bici

- Dimarts, uns 10-15 quilòmetres corrent “a ritme marató” (6:00 / 5:42)

- Dimecres, una mica de bici y després, una bona estona de “sillón-ball” veient el Arsenal-Barça de Champions.

- Dijous, uns altres 10-15 quilòmetres corrent com dimarts.

- Divendres, tranquil·litat.

De cara a dissabte i diumenge, ja veurem.

Està jugant el Barça al Molinón. Si avui tornem a guanyar, ens allunyarem encara més del “antic rècord” de 16 partits seguits del “Madrid en blanc i negre”, perquè ja en seran 18. I demà a veure si l’Espanyol fa els deures i empata o guanya amb els “merengones” i així, encara que sigui per una vegada, el Madrid no tindrà el 6 punts assegurats que té cada temporada ja abans de començar-la.

(merda ! acaba de marcar el Sporting... tocarà remuntada).

.

EL TRI-TRAJE TRI BANDA . . .

Pel davant   ......................... pel darrera

... 23

... a que és un disseny molt ben parit aquest del Tri-Traje del equip Tri banda triatló?.

Hi haurá una petitíssima modificació a la part del davant, però la imatge serà aquesta, com la de les samarretes Tri banda runners.

Bravo, Marco !. 

FINALMENT, ESTRENARÉ “TRI-TRAJE” !

... 24

Doncs sí; tot i haver-me dit sempre a mi mateix:

"Tritraje" actual, que serà substituit
pel nou disseny d'en Marco

- Tu no, Txabi, tu no et posaràs mai un d’aquest "monos per córrer" d'una sola peça; ja no tens edat per anar lluint “lonchas”...

... avui, en arribar al club (tranquils, avui no he fet rés, només he anat a deixar-hi roba de recanvi, perquè no podré fer-ho ni divendres ni dissabte) l’Albert m’ha comentat que tenien talles de “tritrajes” -així li diem als “monos per córrer”- i que si me'n volia provar un. I he pensat:

- Prova-te’l, no hi perds res per provar-te’l.

I la veritat és que el teixit és acollonant, encara que crec que em costarà acostumar-me a córrer amb ell, a anar corrent “amb una segona pell a sobre”; perquè això és exactament el que és el “tritraje”: una segona pell; així que, Txabi, ja pots anar fent abdominals per rebaixar una mica aquesta “panxeta”, perquè -como el algodón- “el tritraje no enganya”. El disseny també l’ha fet en Marco, en la mateixa línia que el disseny de les xulíssimes samarretes dels “Tri banda runners” que ja coneixeu.
Serà una passada de tritraje!. Ara, a veure si m’hi acostumo a córrer amb ell.
.

SENSE TREVA…

... 25

Avui, “Sant Tornem-hi”, sense treva. Si dilluns van ser 10 quilòmetres en bici i ahir 8 quilòmetres corrent, avui m’he cruspit uns altres 20 quilòmetres en bici, a molt bon ritme i amb un alt nivell de resistència de pedals (en 47 minuts, a un ritme mig de freqüència cardíaca de 121 i cremant 313 calories). Força bé.

El meu cos em desconcerta (o potser és que estic fent el que s’ha de fer): diumenge vaig acabar fet pols, amb els quàdriceps i i els sòleus fets caldo; dilluns, després de la bici, más de lo mismo; i ja ni us ho explico ahir al vespre després dels 8 quilòmetres corrent; aquest matí “tot grinyolava”. Però... a mig matí, ni rastre de dolor, ni de molèstia: a mi cuerpo le va la marcha !. I ara, després del “petit tute” de la bici d’avui, estic como si nada.

El meu company “cobarde”, en Javi, m’ha fet arribar aquesta foto que ha trobat per internet (és la única que tinc “en cursa” de la passada Mitja Marató de Granollers); és uno foto feta a pocs metres de la línia d’arribada.

(C.Q.  275  26-156-119)

.

D’AIXÒ SE’N DIU…

… no deixar que se t’adormin les cames.

Si ahir, amb els quàdriceps fets pols i els sòleus grinyolant em vaig pujar a la bici per fer 10 quilòmetres (i a bon ritme) avui finalment m’he calçat les sabatilles, m’he pujat a la cinta... i m’he cruspit 8 quilòmetres, els primers 5 a velocitat 6:00 (ja retornem al "ritme marató) i els tres darrers a 5:42; la intenció era fer-ne 10, però he pensat que ja n’hi havia prou i que no calia forçar. I això que avui només anava al club per canviar el clauer de la taquilla per un “bajorelive” en fusta a dues cares que li vaig encarregar al pare (Txabi, per una banda, 674 per l’altra). I he acabat xop, completament xop, després de 47 minuts corrent i 680 calories cremades (en acabar m’he acabat fotent, sencereta, tota l’ampolla d’Aquarius de litre i mig). I ara mateix estic fos, completament fos (dels sòleus majorment, donant ja per descomptat que avui ells i els meus quàdriceps son de marbre de Carrara en estat pur, com els del famós Miguel Ángel). Però estic ja en aquella fase d’anar acumulant quilòmetres i més quilòmetres a les cames per tal d'afrontar amb certes garanties la Marató de Barcelona.

I parlant de la Marató de Barcelona, avui li començo el compte enrere; hi ha tradicions que -si et funcionen- no cal oblidar ni arraconar; i portar els comptes enrere abans de les maratons que ja he fet m’ha anat força bé, tant a la de Berlín com a la de Donosti; és el mateix que tenir clavat en el suro del despatx, des d'un mes abans, el seu recorregut: veure’l cada dia, memoritzar-lo, recorre’l amb la mirada un cop i un altra... Així doncs, comença el compte enrere per la meva tercera marató, la “meva” marató, la Marató de Barcelona, i que avui comença amb el...

... 26

(C.Q.  255  25-136-119)
.

FOTOS D’AHIR

Si avui m’hagués creuat pel carrer amb un dels “bastaixos” que surten a La Catedral del Mar i hagués vist els meus quàdriceps, segur que se me’ls enduia per utilitzar-los de contrafort a qualsevol de les parets de la Catedral: els tinc durs com una pedra !.

Avui, seguint la tònica de fer “recuperació activa” post-cursa, he anat a fer 10 quilòmetres en bici i una llarga, i molt necessària, sessió d’estiraments; apart de la duresa dels quàdriceps, tinc molèsties al isquiotibial esquerra, com gaire bé sempre.

(C.Q.  247  24-136-111)

.

SENSACIONS AGREDOLCES A LA MITJA D’AVUI ...

Agredolces, perquè he complert tres dels cinc objectius que tenia per la cursa, a saber:

- SOBREVIURE-LA, i és clar que ho he fet, perquè és un quart de cinc i aquí em teniu, escrivint.

- MILLORAR LA MEVA MARCA DE L’ANY PASSAT (1:51:56), i ho he fet.

- INTENTAR FER  UNA NOVA “MMP” en Mitja Marató, i també ho he fet.

- BAIXAR DE 1:50:00... que va a ser que no.

- e INTENTAR PARAR EL CRONO EN 1:47:00... que va a ser que tampoco.

Perquè la part frustrant de la història d'aquesta Mitja Marató de Granollers d’avui (que hem corregut amb una calor de mil parell de collons, a uns 18-20 graus, que per un 6 de febrer és una passada !) és que he sobreviscut,  he millorat marca, he aconseguit una nova MMP en Mitja Marató... però no he aconseguit finalment baixar de 1:50:00, i per tant, no he assolit els ambiciosos, però dessitjats, 1:47:00;  perquè el meu temps final ha estat de:

1:50:04

... amb lo “idíl·lic” que hagués estat un flamant temps final de 1:49:59, per exemple. Cinc segons.. ! només cinc putos segons menys i passo a ser ja un sub 1:50:00 !.

Aquesta ha estar la part “agre” de la cursa; pel demés, tot bé (... apart d’estar ara mateix fet pols dels isquios, l’esquerra sobre tot, i amb l’esquena donant una mica de “guerra”); i que m’he tornat a equivocar en l’elecció dels mitjons: en comptes d’agafar “els bàsics”, m’he calçat els “güais” (no, els llargs “micronosequè” no) i al quilòmetre 4 ja tenia les plantes del peu bullint, amb aquella desagradable sensació de formigueig, com d’adormir-se’m el peu; si és que no n’aprenc !.

I avui, dels runners del club, al final ens hi hem aplegat:

L’Albert, "ha volat": 1:25:06, a ritme de 4:03 (sort que ha estat “engripat” el paio !)

En Riera...   1:31:35,  a 4:21

En Per...      1:40:22,  a 4:46

En Pau...     1:40:41,  a 4:47

En Txabi...  1:50:04,  a 5:14

En Juan Carlos... 1:54:46,  a 5:27

L’Artur...    2:00:02,   a 5:42

... i la Belén, que ha fet la cursa “d’Un quart de Mitja” (5 quilòmetres) en poc més de 28’.

Una bona matinal esportiva... La Mitja de Granollers continua mantenint el seu altíssim nivell, tant a nivell esportiu com d'organització i d'atenció al corredor (els obsequis d'avui: un polo verd Adidas i un stop-wind a joc).

(C.Q.  237   23-126-111)
.

PRIMOS

Rectifico; “ P R I M O S ” no és cap “pel·liculeta”, no és cap “divertiento simplón”. És més: us la recomano sincerament si el que voleu veure és una pel·lícula “neta”, fresca, alegre, divertida... i molt ben interpretada per tots els seus joves actors (... i això ja és difícil) destacant per sobre de totes la interpretació d’en Quim Gutiérrez.

De veritat, aneu-hi !.

(ja són gaire bé tres quarts de nou; me’n vaig a cruspir-me el plat de pasta, la pizza... i cap al Camp Nou !).

.

TINC GANES D’ESBARJO…

Tinc ganes i necessitat de desconnectar, de “no menjar-me el coco” veient una pel·lícula. Així que aquesta tarda....

P R I M O S

I tornant de veure la peli, m’enfrontaré a un graaaaan plat d’espaguetis i a una pizza “de can Tarradellas” abans d’anar-me'n a veure “in situ” al Camp Nou (a les deu del vespre!... sort que la Mitja Marató és demà a las 11,00) un sempre espectacular Barça – Atlético de Madrid, en el que pot ser el partit d’un nou record històric de la Lliga: mai, MAI, un equip ha guanyat 16 partits seguits en el Campionat de Lliga.
Jo aposto por un 4 – 1.

.

ÚLTIMA SESSIÓ ...

... abans de la Mitja Marató de Granollers. Una suau sessió de bici (10 quilòmetres a bon ritme) i una també suau sessió d’estiraments. Suficient per “deixar-me anar” les cames. I ara que l’esquena fa uns dies que no emprenya, haig d’anar amb compta amb una “llagueta” que el mitjó em va fer dimecres -corrent a la cinta- al dit gros del peu esquerra, al costat de l’ungla. De moment no molesta, però veurem cóm em llevo diumenge, perquè no m’agradaria haver de córrer amb una “tirita” envoltant-me el dit perquè amb la suor és fàcil que corrent es mogui, es desenganxi i que sigui encara pitjor el remei que la malaltia.

Per cert... la Mitja Marató arranca a les 11 del matí ! (quina hora més estranya per sortir a córrer); per descomptat, a aquesta hora no fotrà el fred que fotria a dos quarts de deu del matí (que seria una hora lògica per una cursa fora de Barcelona); fins i tot s’anuncia sol... i caloreta. El meu principal adversari, a qui hauré de controlar des de la sortida, serà un prometedor atleta de Kenya, un tal  Samuel WANJIRU:

Record del Món Mitja Marató: 58’33 / Record del Món 10000 m.: 26’41”75 / Millor marca Marató: 2h05’10 / 1r. Marató Chicago 2010 (Marca: 2h06’24) / Campió JJOO de Marató Pequín 2008 / 1r. Mitja Marató Granollers 2009 i 2008

L’any passat ja varem anar durant uns breus, moooolt breus instants, colze amb colze... però en sentit contrari: ell ja anava de tornada -quilòmetre 15- i jo encara no havia arribat a La Garriga (anava jo pel quilòmetre 7 ó 8).

(C.Q.   216   22-126-90)

.

"JA LES TENIM AL FORN... "

 (entrada rectificada...)

Aquest és el disseny de les samarretes del nostre equip, el TRI BANDA runners.

A que és genial ? Tenim fins i tot patrocinadors (enformax i MAGENTA Creativa que, poc o molt, “afluixen” uns calerons i matèria gris i creativitat); també inclou la nostra  acció solidària: el logotip de la
Fundació Josep Carreras contra la leucèmia.

El debut de les samarretes ? doncs quin marc millor que fer-ho a La Marató de Barcelona el proper 6 de març.... quin goig que farem !; tranquils, tranqui-les.... hi haurà foto d’equip (amb copyright, això sí).

TRI BANDA runners.... ara toca córrer plegats i lluint samarreta !!!

.

NO ME LA PUC TREURE DEL CAP…

No, no parlaré del programa de TV-3, no; el que no em puc treure del cap és la MARATÓ de BARCELONA del 6 de març, d’aquí a un mes i tres dies. I més que la Marató, el recorregut de la Marató. Aquest de l'esquerra és el planell que tinc clavat al suro de la paret del meu despatx; el veig cada dia, el memoritzo, “el corro mil·límetre a mil·límetre” sense moure’m de la cadira, vaig fent -dia rere dia- la distància a recórrer només amb el pensament...

Pels que sou de Barcelona i coneixeu la ciutat: a que cansa només de veure’l ?. Quan vaig ser a Berlín i vaig veure un planell com aquest de per on passaria la marató berlinesa, el que estava clar era que eren 42,197 quilòmetres, d’això no hi havia cap dubte; però mirant el planell, i al no conèixer la ciutat, “no me’n feia realment a la idea”: semblava poca cosa. Però Barcelona me la conec com el palmell de la ma. I miro el planell i em dic:

      - Del Camp del Barça al Hipercor de Meridiana, i d'allà fins a Diagonal Mar i tornar... donant un munt d’anades i vingudes de pel mig.!.
Barcelona de punta a punta, d’esquerra a dreta, per dalt i per baix... Del any passat ja conec el recorregut de mitja marató barcelonina, el de la seva segona part; el vaig fer sol, “enganxant-me” a la cursa a la cruïlla de l’avinguda Meridiana amb Felip II. Així que aquest segon tram de la cursa “ja l’he trepitjat”, ja l’he corregut, ja l’he suat... Ara “només” em falta fer el que jo denomino “recorregut per l’eixample”, pujant pel Passeig de Gràcia, vorejant la Sagrada Família... més entretingut, segur, que córrer pels carrers del Poble Nou, o per la banda de mar, ja cap al final, on no hi ha ni un ànima per donar-te alè, ni ànims, ni una darrera empenta moral que et porti fins a meta...

La Marató de Barcelona, la que espero sigui la meva primera Marató per sota de les quatre hores. Per descomptat que la Mitja Marató de Granollers d’aquest diumenge pot ser un bon termòmetre per a mi. I per cert, parlant “de la de Granollers”: ja sabeu que la intenció, el meu objectiu (recordeu: sempre s'ha de córrer, però sense obsesionar-se, tenint un objectiu) és fer-la en 1:47:00; doncs bé, avui he rebut un missatge de l’organització on em comunicaven que el meu número de dorsal era el.... 4646. Sembla tot un “missatge encobert, tot un desafiament”, com forçant-me a rebaixar 14 segons el meu objectiu, perquè l’acabi en 1:46:46 en lloc de 1:47:00. Bé, doncs el desafiament està llençat. Ho veurem !.

.

JA VA FALTAN MENYS…

Avui ja som a dimecres, i de nit; això vol dir que només ens queda ja dijous, divendres, dissabte... i el diumenge, LA MITJA MARATÓ de Granollers !.

Aquest any la Marta no m’acompanyarà; i aquest any el que faré serà anar a buscar el dorsal el mateix diumenge pel matí (ja que matino, que em serveixi d’alguna cosa). Tinc bones sensacions per aquesta Mitja, tot i la meva punyetera esquena; esquena que, per cert, avui no m’ha dit ni ase ni bèstia (em té totalment desconcertat...); tant és així que -tot i fent el partit Almeria : Barça, de Copa, per la tele- me n’he anat al club a fer 7 quilòmetres a la cinta, i a bon ritme:

- 5 quilòmetres a 5:00, un altra a 4:36 i acabant amb un darrer quilòmetre a un fort ritme de 4:16, fent-ho tot en 34 minuts, i acabant completament xop i havent cremat 588 calories (avui sí que he cremat "les faves con almejas" que vaig dinar ahir...). En cap moment l’esquena m’ha dit:

- ei, que estic aquí... !.

Per cert, parlant del Barça: tant li fa contra qui jugui i amb els jugadors amb que surti a jugar (avui la banqueta era tot un espectacle: Messi, Villa, Xavi, Pedro, Valdés...): el pobre Almeria, en tres partits s’ha "menjat" un 0-8, un 5-0 i un 0-3... i encara ha de tornar a jugar al Camp Nou a la Lliga.

I ja som a la final de la Copa del Rei, que jugarem contra ... ?. Hi ha molts, molts culés, que, contra el victimisme històric-histèric culé acostumat, prefereixen fins i tot que avui guanyi el Real Madrid, per així poder-los “aixafar” a la Final. Jo soc més pràctic: que els foti fora avui el Sevilla, així de pas tindrem un “petit-gran incendi” a la Casa Blanca...

(C.Q.  206  21-116-90)

.

PREVENTIVAMENT…

…. avui jornada de repòs. Aquest migdia, abans de dinar, he sentit un “latigazo” a l’esquena que m’ha deixat baldat una bona estona. Ja me n’estic cansant d’aquest tema; fa temps, quan jo deia que “vivia amb aquest mal d’esquena” era per un dolor més del tipus “lumbàlgia”; però d’un temps ençà la cosa ha anat variant; ara és d’altra tipus: comença el dolor (generalment després d’una mala postura) a la part de dalt del os del maluc, em fa mal l’os, és com una “descàrrega elèctrica” curta, però intensa, que em deixa força estona adolorit i encarcarat. Després, o gaire bé alhora, el dolor passa a la natja, per quedar-s’hi una boooona estona. Però el que és més curiós és que, corrent, la cosa passa, gaire bé desapareix, no molesta (ara que, quan la cosa es refreda...).

Quan el 6 de març hagi fet ja la Marató de Barcelona (aconseguiré acabar sub-quatre?) aniré al “traumata” o al “reumata” o al “...ata” qui sigui, perquè m’ho mirin bé: quelcom de columna n’estic segur que hi ha; quelcom de nervi hi ha; una combinació d’ambdós, gaire bé segur que també... (i també hi ha la proximitat dels 54, no ho oblidem...). Però també és cert que la lumbàlgia tan familiar que tenia abans ja fa força temps que ha desaparegut.

Ay senyor...!

.