jueves, diciembre 18

Som animals de costums…


Sí, jo prefereixo veure-ho així, que no pas considerar-ho “manies”. 
I m’explico.
Avui, per darrer cop abans de l’artroscòpia, m’he apropat pel David Lloyd  (demà no podré perquè haig de dur el cotxe a revisió per la tarda, dissabte tinc “overbooking” de “tareas varias” i diumenge... calla, que diumenge potser sí). Doncs avui, quan estava a les dutxes me n’he adonat de que, des del primer dia, m’he dutxat sempre a la mateixa dutxa (de les moltes que hi há). Per cert, és la primera que trobes al entrar a la zona (... i és que sempre he desconfiat “de les dutxes del fons). El mateix em passava ja a Can Mèlich: la mateixa dutxa sempre, durant anys. 
I també me n’he adonat avui de que, en un vestuari enoooorme com el que tenim al Lloyd, sempre, sempre des del primer dia he agafat una taquilla del mateix costat del vestuari (...i, darrerament, fins i tot la mateixa taquilla). 
Manies meves?. No, jo crec que costums...
Avui, a la bici, han caigut els 10 quilòmetres de sempre, però avui a un ritme molt més tranquil (...quan he arribat als 24:04 -temps en que vaig fer els 10 l’altra dia- avui encara me’n quedava per fer 1,5 quilòmetres; no dic rés més). Ho he rematat amb abdominals i peses per reforçament de braços i l’habitual sessió de leg extender (per cert que, lo del "reforçament de braços" que he estat fent, m’anirà de conya ara que hauré de fer servir les crosses durant un bon grapat de dies...).
A veure si diumenge “puc fer el comiat pre-operació”...


(C.Q.  823  94-183-640)

miércoles, diciembre 17

Amb els deures fets…


Sembla ser que dilluns vinent, a l’hora d’enfrontar-me a la meva artroscòpia al genoll de la cama dreta, hi arribaré “amb els deures fets”. No arribo a 77 quilos, he recuperat la musculació a les cames (quàdriceps, sobre tot) i he guanyat en velocitat i resistència a la bici: ahir, sense anar més lluny, vaig fer el temps més baix en 10 quilòmetres que mai he fet (24:04); a més a més, vaig repetir doble sessió (tant de leg extender, com de peses als braços, com d'abdominals).
Després tocaran uns quants dies de “dolce fare niente”... però encara em queda dijous i dissabte per tornar anar al David Lloyd per acabar de posar-me a punt, tot i que fa dies que l’esquena m’està tornant a donar pel sac; no és dolor, és molèstia emprenyadora. Però, què hi farem!.

El compte enrere “artroscòpic” arriba ja al  5 . Ja ho tinc a tocar. Confiem en una ràpida i bona recuperació...

domingo, diciembre 14

S’ha posat a plorar…


Aquesta tarda me n’he anat fins a Badalona, amb la Marta, a la “Quedada de Cursa BDN Running per recaptar fons per a La Marató de TV3”.


La idea era que es podia fer corrent o caminant, fet pel qual ens hem animat a anar-hi, doncs per culpa del meu genoll, de córrer rés de rés; hi ens hi hem anat fins allà la Rambla del Gorg nosaltres i... 23 persones/runners més!  Una convocatòria amb no gaire èxit... amb la minsa recaptació conseqüent (49 euros, plasmats amb total transparència a la foto); però la voluntat de la gent és el que compte.

I mentre els altres 23, a diversos ritmes, han fet uns 8 quilòmetres corrent , nosaltres dos hem fet uns 4 quilòmetres caminant tot xino-xano; i mai millor dit, perquè hem fet el  tram inter-mig per la zona del “ Chinatown badaloní  (polígon industrial del Grandland); la Marta ha al·lucinat amb l’activitat dels xinesos que hi havia allà, sent -com era avui- un diumenge per la tarda; i és que aquests no paren mai.

I qui és doncs qui s’ha posat a plorar?: doncs el meu pobre i abandonat Garmin que, després de gaire bé dos mesos i mig, ha tornat a anar a parar al meu canell, més que rés per comprovar “que no se m’havia mort d’inactivitat”. I no, es viu !.


7 dies només per l’artroscòpia, i menys dies per poder tornar a córrer.... som-hi Txabi !.

sábado, diciembre 13

Continuem progressant...


A 9 dies vista d’entrar a quiròfan per l’artroscòpia al genoll dret, avui he tornat al Lloyds. En principi era per anar a veure el partit del Barça i després baixar a la sala de fitness; i és per això que hi he anat a les quatre de la tarda d’un dissabte... però resulta que al club no el feien. Però ja que estava allà, “m’hi he posat” ja a un quart de cinc (per cert, millor no haver vist el partit: 0-0... i amb els merengones ja a cinc punts).

Continuo fort en bici (al meu nivell) mantenint ritme constant i acabant en progressió ascendent; tot i que m’hi he adormit una mica el primer mig quilòmetre (entre graduar l’iPod, posar el nivell...) cosa que ha fet baixar la mitja per quilòmetre, he acabat fent els meus ja habituals 10 quilòmetres en 24:19, només quinze segons més que el meu millor temps fins ara, i a resistència 9. I no només això: he doblat tant l’habitual sèrie al leg extender (per reforçar quàdriceps), com la sessió de peses combinada amb abdominals; crec que mai, com fins ara, havia estat tant seriós i constant. El meu cos veterà torna a acumular molt poc greix (...i estic en 76,6 kg. lluny dels 79,2 en que vaig tornar de vacances d’estiu, tot i els "atacs culinaris" de la meva sogre) i he recuperat, tot i no córrer des de fa més de dos mesos, els músculs fibrosos d’abans. Bé, Txabi, bé.

Em queda una setmana “per poder anar fent”, doncs el panorama per poder mantenir aquest nivell físic no és gaire esperançador:  se m’ajuntarà la inactivitat forçada per la intervenció al genoll, amb la desfilada d’àpats d’empresa, de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis... Combinació explosiva !.
Objectiu, però: arribar al 7 de gener mantenint-me en  aquests 76,6 kg. I, a mitjans/finals de gener, estar ja corrent com si rés per aquests mons de Déu !.

(C.Q.   803  92-163-640)

jueves, diciembre 11

Curt, però intens…


Avui no han estat 10, sinó només 5 els quilòmetres en bici, però amb més resistència de pedals; he parat perquè notava carregat el quàdriceps de la cama dreta (la que m’haig de operar) i no he volgut forçar a 11 dies de l’artroscòpia. Per compensar-ho, he més que triplicat la sessió d’abdominals i de peses pels braços i he fet la sessió habitual al leg extender per reforçar els quàdriceps.

El cas és no parar !.

(C.Q.  793  91-153-640)

lunes, diciembre 8

Armistici !


Sembla ser que el meu cul i el seient de la bici han signat una espècie d’armistici : ja no estan “en guerra”. 
I és que quan vaig començar a anar amb certe regularitat fa poc més d’un mes al David Lloyd, se’m feia molt llaaaarg, feixuc, avorrit i pesat el fer 10 quilòmetres en bici estàtica, a resistència de pedals 8, en 28 minuts llargs... Però poc a poc he anat millorant, fins el punt de que dissabte -després d’una “doble sessió a casa de Woopi Goldberg” (Sister Act i Sister Act-2 seguides, “del tirón”)- vaig vèncer la temptació de quedar-me “apalancat” al sofà i me’n vaig anar (...passades les vuit del vespre) a fer els meus ja habituals 10 quilòmetres, i a resistència 9... en 24:35 !!.
Però la millora no acaba aquí. Perquè avui amb la meva tribu ens en hem anat fins a “La Paradeta”, al Born, a “ponernos finos de marisquito”. Per aquells que no ho conegueu, a La Paradeta (un lloc amb no gaire “glamour”... ni falta que li fa) tu tries allà mateix al taulell (com si estiguessis a la peixateria) el peix i/o marisc que vols menjar. Te’l pesen, el pagues i llavors t’asseus i te’l cuinen. Relació qualitat/preu molt i molt més que acceptable. Proveu-ho, no us en penedireu!.
Doncs avui, en sortir de La Paradeta, he passat un moment per casa, m’he canviat, i me n’he anat (passades les sis) cap el Lloyd...  i he acabat fent els meus 10 quilòmetres en  24:03 !; i molt bé, gens forçat, anant tota l’estona a ritme. I no només això: en acabar, he incrementat la sessió de reforçament de cames (més repeticions) i he fet  una sessió més llarga d’abdominals, intercalant-la amb reforçament de pectorals amb peses. I estiraments. El proper pas, poc a poc, una mica més de pes a la màquina i a les peses.
Content, molt content de la meva resposta física al increment de rutines... a 13 dies de la meva artroscòpia al genoll.   

Però son ja gaire bé més de dos mesos i mig sense poder córrer ni un sol metre...i ho trobo molt i molt a faltar !.

(C.Q.  798  90-148-640)

jueves, diciembre 4

20 quilòmetres més “p’a la saca”…


Seguint el pla previst, dimarts -i altra cop avui- m’he passat pel David Lloyd per fer els meus ja habituals 10 quilòmetres en bici (resistència 9, velocitat mai per sota de 70), reforçament de cames i abdominals. Però avui, els 10 quilòmetres els he fet en 24:25, quan habitualment els faig en 26:40/27:15.  Seguim sumant... i musculant la cama per preparar-la per l’artroscòpia del dia 22 (avui he estat a can Altisench, el traumatòleg que m’operarà, per portar-li i comentar els resultats de les proves pre- operatòries: tot correcte.
A lo que no m’acostumo és a la el·líptica: hauré de perseverar !.


(C.Q.  778  88-138-640)