Què qui es el qui m’enganxa ?, doncs
el puto “ 50 “. M’he lliurat per ben poc, perquè el temps final de la cursa d’avui ha estat de 49’ 48’’, que tenint en compte el meu pèssim nivell de preparació prèvia per la cursa, no està gens malament. Cada cop tinc més clar que el meu temps “estratosfèric” a la Jean Bouin (47’58’’), em tocarà molt i molt suar-lo per repetir-lo i/o millorar-lo.
Però, siguem seriosos: per la Jean Bouin vaig entrenar en serio tot el mes, i amb ganes... així que, finalment, res es per casualitat: si no sembres, no reculls, i això és el que m’ha passat avui: sense entrenar com cal, i refredat, els miracles em costen una miqueta més. L’avantatge de tot això ? doncs que com que sé l’origen del problema (no haver entrenat per la cursa com cal) tinc a les meves mans la solució.
La cursa en números:
- Un temps de
49’48’’- Lloc d’entrada: 1.506 de 2.632 classificats (això que s’hi van inscriure 3.100).
- Temps de pas pels 5 quilòmetres: 25’39’’
- Temps de pas pels 7 quilòmetres: 38’04’’
- Lloc dins la meva categoria: el 120
Altres temps dels runners de Can Mèlich (els que he trobat a la llista al menys):
- El nostre campió, en David 39’09’’ ...però no millora marca.
– l’Albert, 39’34'', tampoc millora marca, però molt bon temps... i el bandarra deia que s’ho prendria amb la calma !!!.
– i en Pau 43’10’’, que
SI millora, i en més d’un minut -ni més ni menys- la seva millor marca de 44’16’’ ... la seva progressió des de “La Mercè 2008” (la seva primera cursa) ha estat espectacular, ja que -recordeu- va arribar darrera meu !!!.
Però.... cóm m’agrada competir !!! Entrenar, ni fú ni fá, però competir es una passada !!!.
Es tot un ritual.
Tot comença el dia abans, amb la retirada del dorsal. Després a casa, a mitja tarda, passar-me la màquina “al 2” pel cabell,
perquè el serrell no em molesti en cursa. I el preparar la nit abans tota la indumentària al menjador, per no despertar la Marta l'endemà: les meves Asics de la sort, amb el xip groc col·locat, sempre els mateixos mitjons, sempre el mateix slip (només porto slip en curses), els mateixos cullottes, la samarreta -la que toqui o la que millor en gana em vingui, depenent de la cursa que sigui- l’iPod i el seu suport pel braç (no sé córrer sense música), la banda del Buff, el pulsòmetre...
La nit prèvia a la cursa es llarga, incòmoda, em remoc inquiet al llit, no puc dormir.... em desperto, com un nen a la nit de Reis, una vegada i un altra: a les quatre, a les cinc, a les cinc i mitja, a les sis... i ja no puc tornar-me a dormir fins l’hora prevista per llevar-me, que acostuma a ser a tres quarts de set si la cursa es a Barcelona ciutat.
Un altra ritual: l’esmorzar un parell d’hores abans de la Cursa; dues torrades amb força pernil dolç, més de mitja ampolla de litre d'Aquarius, un enorme suc de taronja, un plàtan, una bona tassa de cafè amb llet amb molta mel en lloc de sucre (doble de cafè) amb un bon grapat de cereals. I, mitja hora abans de la cursa, un altra plàtan i el que resta d’Aquarius.
Els moments abans de començar no tenen preu; van arribant els corredors; tots comencen a escalfar al teu costat, uns amb més estil i ganes que d’altres, la veritat... i el trobar-te amb els companys, algunes fotos, continuar escalfant... els minuts passen a poc a poc. Ens anem
“apretujando” tots el més a prop de la línia de sortida; cops d’ull al crono, escalfament sobre el terreny, quasi no et pots moure, rodejat de corredors com estàs... I l’arrencada, sempre a l'hora en punt, lenta, sempre moooolt lenta, perquè som molts... els primers metres, quasi els fem caminant, per anar accelerant poc a poc, intentant desempallegar-te de tota la gent que et rodeja i poder així agafar el més aviat possible el teu ritme de cursa... I ja, llavors, tot depèn de tu... i de les teves cames.
Repeteixo: cóm m’agrada competir (...i si el crono es favorable, ja ni us ho explico !!!).
.
.JPG)
