domingo, abril 27

Amb nocturnitat i traïdoria…

Entrenament previ...
(frase feta, que no s’ajusta a la realitat; bé, lo de “nocturnitat”, sí).


Ahir al vespre, a les 22,00 (una hora més tard del que ho havia estat en les edicions anteriors) va arrancar la Cursa Nocturna de L’Hospitalet.
Era la quarta vegada que jo la corria: debut el 2010 en 50:41; 2012 en 24:20 (... perquè vaig fer la de 5km) i 2013 en 51:19; el 2011, no sé perquè, no la vaig córrer.
Ahir, i novament sense haver corregut un sol metre d’entrenament previ ni dimarts, ni dimecres, ni dijous, ni divendres, vaig acabar parant el crono en
50:27
o sigui, la meva millor participació en aquesta cursa fins ara i el que és millor, amb unes bones sensacions (...agredolces però, per no haver pogut baixar de 50 per poc quan ho tenia tant "a tocar").
A més, de les 61 curses de 10 km que porto corregudes fins ara, la d’ahir ocupa ja la posició 23; no està malament, conforme passen els anys...
Han aconseguit en aquesta Cursa un bon nivell; l’any passat varen canviar -a millor- el recorregut: es nota la ma “de gent que en sap d’això”, com la nostre tribandera Nuria. Estarà d'acord la gent, o no, amb que passi la cursa pel polígon tanta estona, però es corre bé i aquest any hi havia forces “racons de musica a tope” en els punts més aïllats.
Com sempre, en Txabi sortint com una cabra boja des del tercer calaix, el verd, just al darrera del calaix groc on estàven “les Cote” (Montse i Maria José, a les que pels seus brillants resultats a la Lliga Champion Chip, els han regalat dorsal per la Behòbia d’aquest any, la seva primera Behòbia).
Al meu favor dir que -aquest cop- no en vaig ser gaire conscient de lo “cabra boja” que anava, la veritat (no hi veig tres dalt d’un burro quan miro el crono, i menys de nit). Així, el pas per la primera meitat de cursa va ser en 4:31, 4:45, 4:48, 4:58 i 5:06; la segona part de la cursa (i no parant a beure a l’avituallament perquè “me’l vaig saltar”, doncs només hi era al marge dret i jo corria per l’esquerra) la cosa va afluixar una mica: 4:59, 5:09, 5:16 (sempre en passa aquest “bajón” del 7 al 8), 5:11 i 5:08, per una mitja final de 4:59.
Bon temps en la seva cursa de 5 km de la Belén, i bona classificació dins la seva categoria d'en Per a la de 10 km. Aquesta va ser la representació de la secció "runner" del Tribanda ahir.

Amb la Tribandera "l'Hospitalera",
la Núria...
A punt de sortir ? Noooo,
cua per la fideuá en acabar.
I, en acabar, fideuá i  fotos amb la pandilla de coneguts i saludats... i fins l’any que ve !.
Propera parada (... per ara):
11 de maig, Cursa del DIR per la Diagonal.

La sempre riallera Pili,
la meva propera llebre per anar
a pels 47:40... o menys!.
Els voluntariosos Sita i "Polo"



















Una cursa sense foto d'en Rafa ?
Ni pensar-ho !.








Per cert, ahir dissabte pel matí vaig aparèixer -fugaçment- al programa “Total Running” del Canal Discovery Max, en el fragment de cursa en que vaig acompanyar a Miquel Pucurull a la Marató de Barcelona, que d’això anava el programa d’ahir: 4 històries maratonianes en primera persona.
(C.Q.  305  36-25-280)

martes, abril 22

Satisfet…


Doncs sí, estic satisfet. Que de què ? doncs de la meva actitud, sobre tot. Perquè no em negareu que no és tenir una bona actitud el què:
 
- Dijous, dia que vaig agafar-me de festa per descansar, i (en lloc de quedar-me a casa fent-ho) anar-me’n tot solet, amb les meves Trabuco (oblidades a l'armari des de l'estiu), “a fer la cabreta” per Collserola: 10 quilòmetres corrent, trotant, grimpant i caminant per camins, senders i corriols sortint des de Pla dels Maduixers, agafant el trencall de la Carretera de les Aigües cap al observatori, amunt, amunt, amunt... i avall, avall, avall durant més d’una hora i quart:

- Dissabte, estant ja a Roses des de divendres al migdia, llevar-me a quarts de vuit i, abans de les vuit, estar ja corrent per la badia de Roses: 7 quilòmetres en 35:28, corrent a ran de mar, amb força vent de cara a la tornada:
 
 
I no només això...
 
- Dilluns vaig fer una espècie de “Sant Tornem-hi”: vaig tornar a patejar-me, també abans de les vuit del matí, la badia de Roses, ara en l’altra sentit. Però els anys no passen en va i els cos ho nota: vaig tornar a córrer uns altres 7 quilòmetres... però aquest cop fent-ho en 35:29, o sigui, corrent un segon més lent que dissabte !.:

A la meva edat, amb la meva maleïda esquena donant pel sac dia sí, dia també, fer tres sortidetes matineres per anar a córrer, sol (24 quilòmetres) estant de vacances... és o no és tenir  una bona actitud ?.

Doncs això: satisfet !.

(C.Q.  295  35-25-270)

miércoles, abril 16

Com no podia ser d'altra manera:


A una cursa amb número "rodó" (la meva cursa número  100  li ha correspost, també, una samarreta amb dorsal "rodó": el  25000  

 

Els que varem córrer la Cursa dels Bombers amb dorsal "tradicional", i amb samarreta pròpia, ens donen la samarreta "oficial" al cap d'un parell de dies; jo la vaig recollir ahir a la botiga EVASION d'Avinguda de Sarrià, on habitualment ja em compro jo els gels... i allà estava, com sempre, la incombustible mega-voluntària Wai-Shan Tang col·laborant.
 
En arribar a casa, i per "fer temps" per la final de Copa del Seu Rey, me n'he anat caminant-grimpant-corrent fins a dalt de Pl. Mireia per uns dels molts corriols i senders que hi han. Ha estat divertit, i amb un bon desnivell reforça-cames (tant de pujada, com de baixada
 
(C.Q.  271  32-25-246)  
 

domingo, abril 13

Bombers 2014


Poca historia la d’avui a la cursa: de totes, totes, totes les curses de 10 km que he fet fins ara (56 en total) la d’avui ocupa ja la poc privilegiada posició número… 55 o sigui, que ha estat la meva segona pitjor marca de la història, només superada per la Cursa de La Maquinista de juliol de 2009. Fins i tot he corregut avui 6 segons més lent que a la meva primera cursa, la dels Nassos 2007 (que ara ja passa a ser la tercera en pitjor temps). Amb això ja està tot dit.
Al meu favor, però, dir que anava amb un refredat de collons, que feia molta calor i que –sense pressió com anava- m'he parat per beure i caminar una bona estona en els dos avituallaments on -fàcil, fàcil- "m’he menjat" uns tres minuts ben bons... Però el cert és que avui, des d’abans de sortir, ja sabia que “avui no era el meu dia”, així que no m’he pres ni la molèstia d’anar mirant el crono mentre corria. A veure si no serà bo això d'entrenar...
Algú m’ha dit, abans de començar: cóm és que portes la llegenda del “centenari” impresa al darrera de la camiseta i no al davant?. Doncs està molt clar: perquè així, fins a 152 corredors en plena cursa m’han pogut dir, en avançar-me:
-Felicitats... !
-Enhorabona per aquestes cent... ! 
-Molt bé, cent curses, Déu ni do ...!  
(... i d'altres coses per l'estil, tot sempre acompanyat de polses alçats i/o copets a l’esquena). Generositat i  camaraderia runner. Aquest ha estat avui el meu entreteniment durant la cursa: anar portant el compte de quants corredors em deien alguna cosa. Ara que també és cert, que les ¾ parts, ho han fet entre el km. 1 i el 5, quan el cap i la vista estan encara amunt... després, ja més esgotats i amb la mirada clavada a l’asfalt (... i també amb menys alè i humor per dir rés)  ja els costava més llegir la llegenda escrita a la meva samarreta i dir-me quelcom...
Així doncs, passem a la cursa en imatges...  la cursa del “Centenari”.
(C.Q.  267  31-25-242)
Gustavo i els "noruecs trotadors" (en Per i la Belén)
Rafa, "el volador"
 
Arantxa, Olga i Wai-Shan...
Marta, la meva incondicional "suporter" (.. la que em suporta, vull dir)


He "invertit" els digits: sub 45 ?... no, supra 54 !!!
Sara-press al carrer Urgell...
  
 


El perquè de la cursa, ELS BOMBERS.... graaaaaandes !!





Trini...
Marcela, sense Rosa aquest cop (...a la foto)

jueves, abril 10

També és mala llet…


… que a tres dies vista del meu esperat i desitjat  CENTENARI” agafi el trancazo que he agafat !. Si la cosa no millora, faré ben bé el préssec diumenge.
Avui tenia la intenció de quedar-me a casa “a suar-lo”, la solució exprés que sempre em funciona: un dia al llit, tapat fins a les seies, suant com un verro... i llest ! (o molt, molt alleugerit al menys). I dic “tenia”, perquè no comptava amb en “Murphy i les seves lleis”: una reunió aparaulada per avui, però no confirmada, amb una gent que havien de venir de Vilafranca del Penedès s’ha acabat confirmant -via whattsApp, i quedant a la terrasseta del BoPan de Rbla. Catalunya- a les un quart d’onze. Així que, fet una piltrafa com estava, llevat, duxat, vesteix-te, agafa la moto i cap a la reunió (menys mal que, o molt m’equivoco, o acabarem fent el servei amb aquest client... de venda de productes eròtics per Internet, per cert).
I ja que ja havia sortit de casa, ja me n’he anat cap el despatx...  de on he acabat sortint a quarts de set ben “xafadot”. Però havíem quedat amb Marta per sortir avui a caminar pels voltants de casa... i això és el que hem fet (jo ho he rematat amb un darrer quilòmetre de “trote cochinero” (m’ofegava, amb el nas tapat i gotejant) i fent-me, altre cop, una pujada-baixada d’escales al parc de casa: 525 esglaons més p’a la saca (...i els meus quàdriceps “ben contents”).
(C.Q.  257  30-25-232)

miércoles, abril 9

A quatre dies de ser "centenari"...


... potser ara és el moment de girar la vista enrere i poder recordar cóm he arribat a aquesta xifra tant "rodona", la de les meves primeres:

CC U R S E SS

... entre Maratons, Mitges Maratons, curses de 10, de 11 "i pico" i alguna de 5.

Tota aquesta història "arranca", a punt de complir ja els 51 anys, el 31 de desembre del...

          2007  -  11

01- CURSA DELS NASSOS

          2008  -  76

02- CURSA DEL BARÇA
03- CURSA DELS BOMBERS
04- CURSA DE LA MERCÉ
05- MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI (10)
06- CROSS DE SANTS
07- JEAN BOUIN
08- CURSA DELS NASSOS

          2009  -  155

09- CURSA DE SANT ANTONI
10- CURSA DE SANT BOI
11- CURSA D'ESPARRAGUERA
12- MITJA MARATÓ DEL MARESME
13- CURSA DELS  BOMBERS
14- CURSA DE CARDEDEU
15- CURSA DE EL CORTE INGLÉS
16- CURSA DE LA MAQUINISTA
17- CURSA DEL POBLE NOU
18- CURSA DE LA MERCÉ
19- HUMAN RACE NIKE
20- CROSS DE SANTS
21- CURSA SANT VICENÇ HORTS
22- JEAN BOUIN
23- CURSA DELS NASSOS

          2010  -  177

24- CURSA DE SANT ANTONI
25- MITJA MARATÓ GRANOLLERS
26- MITJA MARATÓ BARCELONA
27- MITJA MARATÓ MARESME
28- CURSA DELS BOMBERS
29- CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET
30- CURSA DE CARDEDEU
31- CURSA DE EL CORTE INGLÉS
32- CURSA VILA OLÍMPICA
33- CURSA LA MAQUINISTA
34- MITJA MARATÓ SABADELL
35- CURSA DE LA MERCÉ
36- MARATÓ DE BERLÍN
37- MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI
38- JEAN BOUIN
39- MARATÓ DE SANT SEBASTIÁ (...MMP)
40- LA SANSI DE LLORET

          2011  -  111

41- CURSA DE SANT ANTONI 
42- LA MITJA DE GRANOLLERS  (...MMP)
43- MARATÓ DE BARCELONA (...però "peto" al km. 30)
44- MITJA MARATÓ MARESME
45- CURSA DELS BOMBERS
46- MITJA MARATÓ SABADELL
47- CURSA DE LA MERCÉ
48- MITJA MARATÓ MEDITERRANI
49- CROSS DE SANTS
50- MITJA MARATÓ TARRAGONA
51- LA SANSI LLORET (VILADECANS)

          2012  -  166

52- MITJA MARATÓ SITGES (10)
53- CURSA DE SANT ANTONI
54- BDN RUNNING
55- MITJA MARATÓ BARCELONA
56- MARATÓ DE BARCELONA (MITJA)
57- CURSA DELS BOMBERS
58- CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET
59- CURSA DE LA VILA OLÍMPICA
60- CURSA DE LA MERCÉ
61- CORREBARRIS
62- JEAN BOUIN
63- CURSA DE L'AMISTAT
64- BEHOBIA - SANT SEBASTIÁ
65- LA SANSI LLORET (VILADECANS)
66- LA SANSI MASNOU
67- CURSA DELS NASSOS

          2013  -  255 ... una passada d'any ! (i perquè vaig patir l'accident, que si no..)

68- CURSA SAN ANTONI
69- LA MITJA DE GRANOLLERS
70- BDN RUNNING
71- MARATEST 30 KM
72- TRANSPLANTRUN
73- MARATÓ DE BCN
74- CURSA DE EL CORTE INGLÉS
75- MITJA MARATÓ MARESME
76- CURSA DELS BOMBERS
77- CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET
78- CURSA D'ESPARREGUERA
79- CURSA DEL DIMONI
80- CURSA DIR-GUÀRDIA URBANA
81- CURSA LA MAQUINISTA
82- CURSA NOCTURNA DESIGUAL
83- CURSA NOCTURNA PORT BARCELONA
84- CURSA VILA OLÍMPICA
85- CURSA DE LA MERCÉ
86- MITJA MARATÓ DE SANT CUGAT
87- CORREBARRI
88- MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI
89- CURSA DE L'AMISTAT
90- CROSS DE SANTS
91- BEHOBIA - SANT SEBASTIÁ
92- CURSA DEL CLOT (...MMP)

          2014  -  77

93- CURSA DE SANT ANTONI
94- LA MITJA DE GRANOLLERS
95- MITJA MARATÓ BARCELONA
96- MARATEST (15KM)
97- TRANSPLANTRUN
98- MARATÓ DE BARCELONA (però només 20 KM)
99- BDN RUNNING

Com veieu, moltes curses es repeteixen; però una, i només una, ha aparegut el 2008, el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013 i apareixerà novament aquest diumenge:

LA  CURSA  DELS  BOMBERS

 ¿ I quina cursa millor per celebrar el meu  ccentenari    que aquesta, la cursa a la que he estat fidel durant aquests més de 6 anys meus com a corredor ?.

Rés mai és casual; rés mai és perquè si...

Una Bombers... “diferent”, per ser la “cent”.

 

 Tot i que m’havia reservat per divendres per anar a recollir la samarreta-dorsal de la Cursa dels Bombers de diumenge, m’he apropat avui fins al Palau de Congressos en sortir de treballar “porsiaca” (no sé quin problema hi ha hagut, però a darrera hora hi ha hagut canvi d’emplaçament de recollida... i me l’han posat al costat de casa).

Ha colat. No hi havia gaire gent, així que la cosa ha anat ràpida, tot i que he hagut de passar per “Incidències  (allà estava la incombustible Eva Fontecha, com sempre); i he tingut que anar a incidències perquè és allà on has de demanar el dorsal si és que vols córrer la cursa amb la teva pròpia samarreta (doncs, com sempre, a Bombers el dorsal va estampat a la mateixa samarreta). El que passa és que, per evitar la “picaresca” (suposo), si et donen dorsal “en paper” (com ha estat el meu cas, el 30217) no et donen la samarreta... fins un parell o tres de dies després de la cursa. No problem: tot i sent “desaboría” (blanca, insulsa) l’aniré a recollir quan i on toqui.
Ah, i la bossa del corredor, “en línea Marató de BCN”: un escàndol (una revisteta -que he regalat- i para de comptar).
El que sí he fet ha estat agrair el “regal” que m’ha fet la noia que m’ha formalitzat el tema del meu “temps oficial”: jo portava acreditació dels meus 47:50 de la Cursa del Clot; però enlloc de donar-me la polsera dels de sub 48 m’ha donat la polsera blava de sub-45. Lluint aquest cop la meva samarreta Tribanda, celebrant d'aquesta manera especial la meva cursa número 1100 , diumenge sortiré des de molt endavant, a la primera onada, encara que sigui només un calaix més endavant del que realment “em tocava” pel meu temps (la diferència entre estar a la última fila del sub 45 o a la primera del sub 48 és de només 20 cms.); ho faré des del calaix número 5 (gaire bé “amb la élite” jeje): al darrera meu encara hi hauran 5 calaixos més a l’Avinguda Marqués de l’Argentera, fins a l’entrada del Parc de la Ciutadella (però aquests ja amb molta més gent dins que en els primers 5 calaixos, que són molt més reduïts)... i després tooooota la gent del Passeig de Picasso, els de la segona onada, la més multitudinària.
Avui, en arribar a casa, i segons els plans previstos “d’entrenar per Bombers” (i anunciats al meu noruec trotador preferit, en Per), i després de les 3 sortides en 5 dies de la setmana passada, “tocava entrenar diferent”: he canviat distància per resistència. Així que avui, gaire bé ha estat per mi com l’acudit aquell del gatet, quan deia donant voltes com un boig per la teulada perseguit per un gos:
-“ Yo f…. una vuelta más y me voy p’a casa”.
I és que he sortit a córrer pels voltants de casa, amb l’avantatge de viure al bell mig d'un bosc, però estan en plena urbe; un luxe, la veritat. Si no coneixes la zona on visc, pots veure el recorregut que he fet en el Garmin:
i si ho fas en modo vista “Satélite”, veuràs en vista aérea l’autèntica passada que és el poder córrer pels voltants de casa (és un dels 5 edificis de la dreta del recorregut) sense haver-me de desplaçar ni deu metres per envoltar-me de natura. Puc donar voltes i més voltes, pujar, baixar, escales, rampes... tot en mig del bosc, del parc, sense asfalt. I fins avui no me n’he adonat de les seves possibilitats “runnerístiques”... soc un cas !. Així que avui m’he cansat de donar voltes i més voltes, en un sentit i en l'altra, amunt i avall... me cruspit 14 trams d’escales de 75 esglaons (fent números em surten 1.050 esglaons, meitat de pujada i meitat de baixada; i uns altres 220 ó 250 esglaons més en uns altres indrets dins del parc); i rampes punyeteres, i desnivells, gaire bé sense trepitjar l’asfalt... m’he divertit molt, però també m’he cansat molt. Han estat escassament 4,250 quilòmetres, però exigents, molt exigents per a mi. 
Quin luxe poder tenir aquest recó tant meravellós per poder córrer, per entrenar, al costat mateix de casa..! (el faré el meu “hàbitat natural” per fer resistència de cames quan no vulgui "rodar").

 Apunt: Avui s’ha perpetrat la “pantomima” al Congrés dels Diputats. No ens volen escoltar. Però, tranquils, nosaltres anirem cremant totes les etapes legals al nostre abast, democràtiques i pacífiques; la següent, la Llei de Consultes de Catalunya; i llavors a esperar a veure el què... o a tornar a sortir al carrer, que hi sortirem !. No n’hi ha una altra.
 
(C.Q.  253  29-25-228)

lunes, abril 7

Un amor a primera vista…


Sí, realment, lo nostre va ser un amor a primera vista. Perquè realment jo, aleshores, no anava buscant parella, ni molt menys; és més, tenia parella estable des de ja feia un munt d’anys, des de 1996. I també és cert que, amb aquesta parella, també vaig viure en el seu moment un autèntic i vibrant “flechazo”, un amor a primera vista... digueu-me “enamoradís” si voleu, però què voleu fer-hi, jo soc així.
Però aquella tarda del mes de juny del 2007, accidentalment, les nostres vides es van creuar. I ens varem mirar. I va sorgir la passió. I ens varem enamorar.
Com diria en Serrat...  
I és que realment va ser així. Tant, que el primer cop que varem estar junts, jo a sobre seu, va ser real i literalment, el primer cop; sense “prèvies”, sense escarceos, sense converses banals d’apropament, de coneixença, de “romanceo”... no; el primer dia ja la vaig muntar; sense saber cóm respondria ella, tant diferent a totes les que havia conegut abans; sense saber com respondria jo, com respondríem els dos al contacte, i al tacte, l’un del altre. I això que la jugada era arriscada, perquè jo mai m’havia imaginat -ni en somnis- el estar amb una com ella; mai n’havia conegut a cap com ella, mai havia estat amb una com ella, tant diferent, tant passional, tant “salvatge”, tant desconeguda, tant desitjada... sense jo saber-ho.
Però, inexorablement, els anys passen. I com en tota parella, la passió afluixa, va perdent força, es difumina... i acaba desapareixent. I no, no és per ella, n’estic completament segur... No ha estat culpa seva, ni dels dos; sincerament crec que el culpable soc jo i només jo. I és que... ja em vaig fent gran i ella, en canvi, continua tant vigorosa com el dia en que ens varem conèixer, amb la mateixa vitalitat, amb la mateixa força, amb la mateixa passió, amb les mateixes ganes, amb la mateixa empenta... i jo ja no estic per tanta “verbena”. Ella continua sent jove, descaradament jove, atractiva, vibrant, silenciosa; la miren pel carrer amb ulls de desig... i jo, en canvi, ja no tinc forces per muntar-la com abans, ni amb la freqüència d’abans... i ella ho nota i és per això pel que ens estem allunyant l’un del altre, és pel què la nostre relació s’està refredant...  i molt. Però repeteixo, soc jo i només jo, el culpable de la situació en la que ens trobem, de la situació que ens portarà a la ruptura, a la inevitable separació.
Ella s’haurà de buscar parella aviat, s’ho mereix: algú que la desitgi com es mereix, que la valori, que la respecti, que la mimi, que la cuidi... que la faci tornar a sentir-se realment desitjada; jo ja no puc.
Després de gaire bé set anys, d’estar l’un amb l’altra, dia si, dia també, matí tarda i nit... lo nostre s’ha acabat... És trist, però és així.
 
Poso en venda la meva estimada TRIUMPH SPEEDMASTER de 900 cc.
A què és preciosa ? Es mereix una segona oportunitat, una bona nova parella.
Vols ser-ho tu ? Truca'm...
 

domingo, abril 6

Waters-road with Marta…


Dimecres, dissabte i diumenge… ara ja feia dies que no “encadenava tres sortides en 5 dies; sortides de tirades curtes i diferents. I la d’avui, en semi-companyia, i és que avui he convençut a Marta perquè pugés a la Carretera de Les Aigües amb mi (ella per caminar, i jo per tornar a córrer una estoneta).
Suposava que avui, havent-hi més de 70.000 persones corrent la Cursa de El Corte Inglés, avui no hi hauria gaire bé ningú per allà dalt; però sí sí: estava a tope, com gaire bé sempre, de corredors, caminants, ciclistes...  
Nosaltres hem fet el primer quilòmetre caminant i, en arribar al Mirador dels Xiprers, jo he arrancat a córrer -sota un sol de justícia i força calor- fins a la passarel·la de Vallvidrera i tornar; en total, 7 quilòmetres: 6 corrent -a ritme promig de 5:03- i 1 caminant (el que he fet amb Marta al començament;  ella s’ha acabat cruspint 5 quilòmetres caminant).
A migdia, retrobada familiar amb les peques: vermouthillo al “Xampanyet” del carrer Montcada i dinar al “Senyor Parellada” del carrer Argenteria; aquesta ha estat la darrera de les nostres opcions per dinar, després de trucar ahir a uns 7 ó 8 restaurants per reservar taula per avui i dir-nos tots ells ...“el diumenge tenim tancat”. No ho acabo d’entendre.
Per cert, el gran Kenenisa BEKELE, recordman mundial de 5.000 i 10.000, no havia corregut mai, fins avui, una marató. I va el paio i es planta avui a la Marató de París, la corre... i no només la guanya, sinó que estableix récord de la prova: 2:05:02
Grande Bekele !!
(C.Q.  249  28-25-224)

sábado, abril 5

Córrer, votar (amb “v”) i córrer.


Sortejant la mandra de sortir a córrer amb lo bé que s’estava al llitet, m’he llevat d’horeta (per ser dissabte) per sortir a córrer. Però m’he buscat, mentre em llevava i no em llevava, una “motivació” per fer-ho. I l’he trobat: soc corredor, soc culé... i avui hi havia eleccions a Can Barça, per tant, he fet un “dos en uno”:
he anat corrent des de casa (Esplugues) fins al Camp Nou, he votat, i he tornat corrent cap a casa altra cop, amb bones sensacions, tot i que fora de forma encara (...aquests gaire bé 2 quilets de més tampoc ajuden).
Pero avui també hi havia partit (contra el Betis), així que aquesta tarda, “Sant Tornem-hi”. I aquest cop hem jugat amb foc, però no ens hem cremat... perquè era el Betis (com diu en Pou a twitter). Al final, 3-1 i constatació de lo savi  que és el refranyer: “A perro enfermo, todo son pulgas”, perquè  al Betis -últim- li han xiulat dos penals i s’ha marcat un autogol.
(C.Q.  242  27-25-217)

miércoles, abril 2

Escaletes...



Doncs no, no anem bé (... i com menys corri, pitjor serà).
He sortit a estirar les cames (perquè del que he fet avui no se’n pot dir "sortir a córrer", tot i fent-ho a una mitja de 5:00). Però m’he “castigat” tornant a fer dues sèries de pujada i baixada de les escales del parc del costat de casa (75 esglaons x 4). I, la veritat, no sé perquè no en trec més profit d’aquest parc: és proper, te bons desnivells, no hi ha gaire gent, puc fer diversos circuits interns... ho hauré de tenir en compte.
Demà hi tornaré !.

(C.Q.  237  26-25-212)