EL MILLOR DE LA CURSA D'AHIR....? RETROBAR-ME AMB LA MEVA GENT !

 

Y VOLVER, VOLVER, VOOOOOLVEEEEEER…..

… qué jodidamente duro va a ser !.

Però no, no em queixo. Perquè si dimecres vaig córrer 3 quilòmetres a la cinta en 21:20, avui “n’han caigut” 5 en 36:58 (amb una prèvia d’uns altres 5 quilòmetres en bici, amb bona resistència de pedals els 250 metres finals de cada quilòmetre).

De dimecres, després de quatre mesos i mig “en barbecho” sense córrer ni un sol metro i amb una artroscòpia de pel mig,  vaig “heretar” unes delicioses agulletes en llevar-me dijous, i que es mantenien fins avui mateix quan m’he pujat a la bici; però he decidit que combatria les agulletes fent exercici. Així que, primer en bici, m’he cascat 5 quilòmetres (en 13:50), buscant més la resistència que la velocitat.

I de la bici a la cinta, però sense saber realment què volia, o podria, acabar fent. Així que, escalfant a ritme 6,5 km/h els primers 250 metres caminant, he posat la cinta a velocitat de creuer 8,0 (buscant també, per tant, resistència i retrobar sensacions) fins passar el primer quilòmetre i mig; he passat després a 8,5 -com veureu, lent, mooooolt lent- fins arribar (trobant-me bé, amb dolor “zero” al genoll) fins arribar al quilòmetre 4,750 en que he fet un canvi a 10,0 fins arribar al quilòmetre 5.

Se’m fa “pesadot” la cinta però, fins que no agafi “fons d’armari” a les cames, no sortiré a córrer per fora. Això vol dir que -malauradament- no podré fer diumenge la cursa “Corre amb l’Apel·les”, perquè no estic gens en condicions: m’arriba, com a mínim, una setmana abans del que voldria. Però hi aniré, perquè aquesta gent es mereix tot el nostre recolzament. Avui, mentre era a la cinta, anava pensant que aquests 5 quilòmetres els corria per ells.

El meu estat de forma, actual, es més que lamentable... però això s’arregla corrent.

I és el que penso fer!.

(C.Q.  23  3-15-8)

I quatre mesos i mig després…

... avui, per fi he tornat a córrer. 

127 dies després de La Cursa de la Mercé (què és on van “saltar totes les alarmes”) avui ja m’he pogut pujar a la cinta per córrer (gaire bé em costa fins i tot dir-ho: “córrer”).

I ho he fet amb més cap que cor: tot i que m’he trobat bé des dels primers metres, no he forçat gens la màquina. 

Primer dos-cents metres escalfant trotant mooolt suau a ritme 6 km/hora (per veure si “petava” alguna cosa), per passar a ritme 8,5 fins a completar aquest primer km. en 7,42 minuts (...trote “cochinero-cochinero”); m’he mantingut a 8,5 fins els segons 750 metres, en que he pujat a ritme 10. En completar el segon km. he tornat a ritme 8,5 i altra cop fins els següents 750 metres, en que he tornat a posar ritme 10 fins completar aquest tercer km. (per acabar fent-t’ho tot en 21:20). He vençut la temptació de continuar fins els 5 km. i he acabat fent un darrer km. a 6,5 caminant, en 9:40, i allargant mooooolt les passes (per estirar els meus endormiscats i encongits, i ja de per sí molt curts, isquiotibials).

Molèsties? gens ni una.

Només han estat 3 km.... però després de més de quatre mesos "en barbecho". 

Ja no recordava lo avorrit que és córrer a la cinta... i a aquestes velocitats de vertigen com les d'avui,  “ya ni te digo”: la vida et passa moooolt a poc a poc. Però la sensació de tornar a empapar la samarreta de suor és indescriptible.

Veurem demà “les agulletes” i si hi ha alguna “secuela”... Ara, a posar-m'hi gel de modo preventiu.

Comptador a zero; gener no compte (ni tampoc els 8  km. que he fet caminant a la cinta entre diumenge i avui).

(C.Q.  13   2-10-3)