Està clar que la Cursa de l’Amistat de dijous
li va passar una bona factura als meus bessons -convertits tot acabar la cursa
en trigèmins- i sobretot als meus pobres sòleus. El dolor, des de la tarda de dijous, ha
estat considerable. La sensació és la de “com si se m'haguessin escurçat els
tendons” i em tibessin d’allò més; està clar que, les pujades, em trinxen.
Com que avui m’he llevat igual, encara que ja
amb una mica menys de dolor, he decidit que el millor que podia fer era “moure’m una
miqueta”, des engarrotar la musculatura, donar-li una mica de flexibilitat. I com
que volíem anar a donar un tomb pel “mercadillo” dominical de la Zona
Franca, he aprofitat per cruspir-me, per allá els voltants, gaire bé 8 quilòmetres, els
primers 6 caminant a fort ritme (tot i que, a cada passa que feia, sentia
com un exèrcit d’agulles clavant-se’m als bessons i als sòleus) i provant -i aconseguint-
córrer els dos darrers a ritme promig de 5:20. La fascitis plantar no m’ha
emprenyat quan caminava-corria, però s’ha “despertat”, i amb ganes, en acabar.
Avui, últim diumenge abans de la Behobia-Sant
Sebastià. I si vull fer-ho mitjanament decent, m’haig de proposar -aquesta setmana entrant- sortir cada dia
una estona, ja sigui corrent o caminant a fort ritme, per tenir des engarrotades
les cames. I dimecres, o dijous, aniré a veure al Gilbert per fer-me un
massatge a les cames, que crec que m’anirà força bé.
De la Behobia ja sé que baixaré diumenge amb en Per; i
possiblement, a l’anada, pugin amb mi dues amigues de Trini, tot i que
inicialment ja tenen el seus bitllets per fer-ho en tren. Però, millor fer el viatge
acompanyat que sol, no ?...
(C.Q.
883 108-291-592)
No hay comentarios:
Publicar un comentario