Un altre dimecres corrent amb la colla…

Tot i que avui no en tenia gens de ganes de sortir a córrer, a dos quarts de vuit en punt, com un clau, estava esperant a la mini-colla d’avui al pàrquing de Can Mèlich (Albert, Xavi, Núria, Per i Enric). L’objectiu d’avui era anar fins a La Creu de Pedralbes... però cagant llets ! (això ells, evidentment). Jo, com sempre, he anat al meu ritme i ja abans d’arribar a la benzinera d’Esplugues s‘han fet tres grups: Per, Xavi, Enric i Albert per una banda portant un fort ritme, Núria que s’anava distanciant poc a poc d’ells i quedant "en tierra de nadie" i jo al darrera d’ella (he aconseguit mantenir tota l’estona, fins arribar al Parc Cervantes, la distància de 90-100 metres entre ella i jo). En arribar allà, la tropa ens esperava -també hi era en Toni, que fa el recorregut a l’inrevés- i hem continuat tots plegats fins a La Creu... però jo, en arribar al túnel de rentat, he gitat cua. Des d’allà i fins a La Creu hi ha uns 750 metres (que jo no he fet amb ells) així que, entre l’anada i la tornada que ells sí han fet, jo tenia 1,5 quilòmetre d’avantatge per tornar fins al pàrquing. I aquest ha estat el meu repte, la meva motivació "extra" d’avui: arribar-hi sense que m’enxampessin ! (penseu que jo vaig a ritme 5:15 i ells a 3:50/4:00... i a tenir en compte, també, els meus gaire bé 56 "tacos" contra una mitja d'ells de 28). I gaire bé que ho aconsegueixo (la veritat és que a la tornada m’he trobat molt bé). Però en enfilar ja el tram final, la baixada abans d’arribar al pàrquing, he sentit al darrera meu el plas-plas-plas d’algú que venia molt fort, i aquest no podia ser un altra que l’Albert, que m’ha avançat quan em faltaven només uns 60 metres per arribar (crec que, per ell, també haurà estat una motivació extra al fort ritme que ja portava: veure’m en la llunyania de la llarga recta des de la benzinera i fins al club, i tractar d'enxampar-me abans de que jo hi arribés); m’he sentit com aquell ciclista que fa una llaaaarga etapa escapat en solitari durant quilòmetres i quilòmetres... i al final l’atrapen i superen quan ja està a punt de creuar meta. Però l’Albert ha estat l’únic en enxampar-me, perquè en Xavi i en Per han arribat una estona després, i ja més tard, l’Enric i super-Núria.

M’ha tornat a sobrar el talla-vents, ja que no feia gens de fred i gens de vent; han estat 9 quilòmetres, fets en 46:29, a un bon ritme de 5:15; la tornada, amb millors sensacions que l’anada; no m'he sentit gaire "trinxat" en acabar. 

I això vol dir que ja me’n falten 9 menys per arribar als 1.000 !.

(ara que ho veig: aquesta és l'entrada número  1.500  al blog...)

(C.Q.  960  115-291-669)