Cap de setmana “trailero”

  

Si el cap de setmana és a Sant Julià de Vilatorta, és que toca canviar les habituals Saucony d’asfalt per les Trabuco “traileres”.

Ben d’hora ben d’hora, dissabte me’n vaig anar a fer, a “trote cochinero”, la  preciosa Ruta dels Molins, rodejat a l’anada per la típica i tòpica boira de la Plana de Vic, per acabar completant 6 quilòmetres de puja i baixa de lleuger “toboganeo”. Però les vistes valen molt i molt la pena. I acabar la ruta de cap a la piscina, tampoc.

I avui diumenge, també poc abans de les nou del matí, he fet el meu “retorn a Puig-l’Agulla” després de la trompada -amb trencada de costelles inclosa- de fa més d'un mes. 

La idea inicial era pujar caminant tot xino-xano, beure quelcom a dalt del restaurant del Santuari, i tornar a baixar pel mateix lloc, també caminant.

I dic “era” perquè la realitat ha estat que, sí, he pujat xino-xano (en 59 minuts); però en arribar a dalt del Santuari, en lloc de beure quelcom i tornar a baixar desfent el mateix camí, m’he parat a esmorzar “de poble” i, en lloc de tornar a baixar xino-xano pel mateix lloc, he agafat el trencall del camí cap a La Font de la Riera, fent gaire bé tota la baixada corren (en 37 minuts). Definitivament, a partir d’ara, la pujada i baixada a Puig-l'Agulla la faré sempre així (és molt més “entretingut” fer aquest poc més d’11 quilòmetres de trail).

Abans d’agafar el trencall de La Font de la Riera, m’he retrobat amb “unes velles amigues” i per un moment m’he sentit com en Kunta-Kinte en veure, allà al davant, al terra, les meves “Raíces”, aquelles punyeteres “raíces” que no vaig veure el dia 23 de juny i que em van fer anar pel terra, amb les conseqüències que ja coneixem.

El que jo deia, un cap de setmana “trailero”. I amb la bona notícia de que les costelles continúen sense molestar-me gens ni mica per córrer, tot i continuar trencades (...que les "noto").

(C.Q.  455  54-25-430)