El diumenge anem de festa !.

Sí, perquè… LA MARATÓ ÉS UNA FESTA !

Aquest any tampoc la correré (“no está el horno p’a bollos… ni la rodilla para machacadas”). Però, com l’any passat, jo no puc ser un “convidat de pedra” en aquesta festa.

La Marató de 2014 em va donar l’oportunitat de poder acompanyar durant 15 km -en el seu debut en una Marató- a la bona periodista d’Onda Vasca -i millor persona- Bego Beristain, que venia acompanyada en aquesta aventura pels millors “escuderos” que podia portar:  la parella Jessica Zarkov (la meva entranyable “Heidi”) i Alfonso Vega (“el Míster”, tot un personatge). Va ser una experiència molt enriquidora. I una molt bona oportunitat per poder establir forts lligams amb aquest fenomenal “trío de vasquitos”.

Van passar els mesos, em vaig trencar dues costelles al juliol... i vaig arribar a la Cursa de la Mercè: semàfor vermell. Al quilòmetre 5 em vaig aturar perquè “quelcom no anava” al meu genoll. Allà parat, al costat del Arc del Triomf, se’m va ocórrer una cosa: esperar a que arribés fins allà “el Mestre”, el gran i admirat Miquel Pucurull i junts, al seu ritme, fer els segons 5 km. de la Cursa. 

I junts varem entrar a meta (... amb força gent darrera nostre, tot s'ha de dir, i millorant en Miquel el seu temps de 2013.

Des d’aleshores, per a mi... el desierto!.

Excepte la cursa solidaria de “L’Apel·les” de primers de febrer (...jo era un dels 21 dorsals VIP convidats, i no hi podia faltar) no he tornat, no ja tan sols a no fer cap cursa, sinó que ni he tornat a córrer. Per cert, avui s’ha fet lliurament dels 4.520€ de la recaptació de la cursa de L’Apel·les.

Però diumenge és LA FESTA... i no me la vull perdre. Ni pensar-hi de fer-la sencera, ni de bon tros. Així que, altra cop, se m’ha ocorregut que podria “acompanyar a algú”. 

I a qui millor que a Miquel Pucurull. L’acompanyaré des del kilòmetre 32 i fins els 42,195 finals, què és el tram més dur per ell (bé, per ell... i per tots els que corren una Marató). Aprofitaré per estar allà, al km.32, una horeta abans de que ell hi arribi, per recolzar i animar als corredors en aquell tram tan “desangelado” de la Marató... que -a sobre- té l’amenaça “del muro”.

I avui, per provar-me, he fet per primer cop a la cinta del gym -des de setembre- 5  kilòmetres seguits, 4 a ritme 7:08 i el darrer a 5:59 (en 34:42). El genoll ha respost bé, ni un gemec. 

Però vaig molt “falto de ritmo”, de fons...

Jo calculo que en Miquel, a aquelles alçades de la Marató, anirà a ritme 7:40/8:00... així que tots els ànims i tot i el recolzament que bonament pugui donar-li seran pocs. I, pel meu genoll, ja anirà bé el fer aquest 10 kilòmetres junts a aquest ritme: “The Young Team”... Repetirem foto, com a la Marató de l'any passat, però aquest cop, a la línea de meta.

Força Miquel !

Si voleu col·laborar amb el seu repte solidari 

(“Corre la Marató de BCN amb mi pels nens diabètics”) 

encara podeu fer la vostre aportació aquí:

( http://t.co/NaeEfcknim ); ara mateix només li falten 145 euros pels 6.000 euros que s’havia proposat aconseguir. 

Tot un campió!.