TRAILWALKER 2015

A la foto hi falta l'Alba, que és qui la feia...

... una experiència brutal.

La Rosa, la Teresa, l’Alba i la Judith, companyes de “correries”, juntament amb la Marcela, van crear un equip, “Les Noies de Zenón”, per participar a la Trailwalker 2015 d’Oxfam-Intermón. En Zenón és company nostre, tant del món del córrer com del voluntariat, al qui fa un temps li van diagnosticar que patia ELA.

I elles van voler-la córrer per ell.

I jo vaig voler acompanyar-les, una estona, en la seva solidària aventura. Així que, dels 100 quilòmetres del recorregut per la Via Verda...

• ·        Olot-Sant Feliu de Pallerols (17,6 km)
• ·         Sant Feliu de Pallerols-Amer (13,8 km)
• ·         Amer-Anglès (7,4 km)
• ·         Anglès-Girona (17,2 km).... 56 km fins aquí.
• ·         Girona-Cassà de la Selva (15,3 km)
• ·         Cassà de la Selva-Llagostera (9,6 km)
• ·         Llagostera-Santa Cristina ‘Aro (9,7 km)
• ·         Santa Cristina d’Aro-Sant Feliu de Guíxols (9,4 km)

...jo, després de tenir el seu consentiment, vaig decidir fer amb elles els últims 44 km de les 4 últimes etapes. Les de les etapes de nit.

Així que (ja "vestit de corredor" i amb tot els estris que podia necessitar a la bossa) després d’anar-me'n fins a can Barça  a veure’l jugar -i guanyar- al València, vaig agafar l’AVE i... cap a Girona, on hi vaig arribar a les 19,28

Elles cinc van arribar al recinte firal de Girona a les 21,10. Després de menjar, descansar i curar les ampolles i ferides del peu a la Teresa, a les 21,57 vàrem sortir elles cinc i jo camí de la primera de les quatre etapes que encara els quedàven, la més llarga que teníen pel davant abans d’arribar fins a Sant Feliu de Guíxols. 

Varem arribar a Cassà de la Selva força bé, tot i que elles ja duien a les cames 71,3 kilòmetres. I, com sempre, l’equip de suport estava allà esperant-les, acollint-les, recolzant-les, animant-les.

La segona de les etapes es va convertir en la més anodina i insípida de totes (aquelles de les de “ni chicha ni limoná”) fins arribar a Llagostera.

En sortir cap a la tercera etapa -la que ens havia de dur fins a Santa Cristina d’Aro- la cursa ens tenia reservada una sorpresa: la pluja : 8,5 dels 9,7 km. els vàrem fer sota la pluja, molt intensa per moments.

Ben xops vàrem arribar a Santa Cristina d’Aro. Eixugar-nos, canviar-se –elles- de roba i sabatilles i... cap a Sant Feliu de Guíxols, final d’etapa i de Trailwalker. Era ja un camí sense retorn, pasés el què pasés. I vàrem arribar-hi amb intermitència de pluja per moments, però que ens va respectar a final d’etapa.

No es pot expressar amb paraules -i no ho farè- l’esclat d’alegria, d’emocions, d’aquestes cinc dones en creuar meta.

Són grans, moooooolt grans; el temps que van fer? tot i que és el de menys, poden dir amb força orgull, i amb el cap ben alt, que varen acabar els seus 100 kilòmetres per sota de les 23 hores, concretament en 22:55:53 
(i pel que fa a mi, 44 km i 11 hores i 7 minuts caminant per una inoblidable experiència)

Rosa, Teresa, Marcela, Alba, Judith... gràcies per deixar-me compartir la vostre aventura!