Jo he col·laborat amb l’equip “Can Mercadé and
Devil’s Runners”, cobrint una baixa d’última hora. I m’ha tocat fer el primer
dels relleus. I estrenant samarreta en competició.
He de confessar que estava equivocat: córrer
en pista no és avorrit.... és mooooooolt avorrit. Com preveia, m’he sentit com
un hamster, donant voltes i més voltes a la roda dins la gàbia.
Carril assignats per córrer per equips:
el 4 i el 5. No és fàcil córrer com m’ha
tocat fer-ho avui: no tens cap referència, o les que tens no et serveixen; perquè
et passen paios “a tota castanya” (t’equivoques si els prens com a referència),
i tu avances a “tortuguetes”, i per tant “te puedes venir arriba” sense motiu.
Així que, avui més que mai, tenia que córrer amb el cap.
Finalment...
47:59 (fent 26 voltes a la pista)
O sigui, que m’he quedat a tan sols 1 segon d’igualar
la meva segona MMP; veient la seqüència del Garmin, el “culpable” ha estat el
kilòmetre 8, perquè l’he fet en 5:06 (que ha estat l’únic corregut per sobre de
5:00), perquè la resta ha estat de
4:32 - 4:43 - 4:42 - 4:40 - 4:58 - 4:55 - 4:59
- 5:06 - 4:48 i un darrer km a 4:31
Un cop fets els 10 kilòmetres ja “m’he deixat
anar” i he fet un altre 1,300 km gaire bé al trote (en 7:07) mentre esperava
que arribés “a la zona de boxes” la
Mireia, per donar-li el relleu.
Una festa del atletisme...!
No hay comentarios:
Publicar un comentario