PER QUÈ NO ENTRENO ?

Ho confesso, soc un “rara avis” com a corredor…

No paro de sorprendre’m llegint, dia rere dia com, gaire bé tots els meus companys, entrenen 3 i 4 cops per setmana, fent una mitja -tirant pel baix- d’uns 10 km per sessió. Només de llegir-ho ja m’esgoto.

I és que jo, des de que vaig començar en això del córrer, no he entrenat gaire bé mai. El que estic fent darrerament els dimecres, amb el grup de Domingo Catalán, és tota una excepció: però al menys així “m’obligo” a entrenar un cop per setmana.

A mi el que m’agrada és competir.

I quan dic “competir” vull dir “córrer curses”: de 5, de 10, de 15, Mitja Marató i -fins fa poc- Marató. Abans, del 2008 al 2012, sortia a entrenar molts dimecres o divendres amb els companys del Tribanda; bé, lo de “sortia a entrenar” és un dir: arrancàvem a córrer i, al cap de pocs minuts, ja no els hi veia ni el clatell; i és que ells jugaven -juguen- en una lliga que no és la meva. Però “entrenava”.

Però és que a mi el entrenar m’avorreix molt.

En canvi, competir m’encanta.

I el que no entenc és que pugui competir de la manera en què ho faig sense haver entrenat. 

I és que ja vaig córrer la meva primera cursa de 10 km sense haver fet mai més de 4 km seguits. I el “súmmum” d’aquesta afirmació (vull dir, sense haver entrenat) va ser la meva primera marató, a Berlín 2010. M’hi vaig plantar allà sense haver fet cap “tirada llarga”: el que més vaig arribar a fer, la setmana abans, van ser 15 km. a la cinta de Can Mèlich !!. I Abans d’anar a Berlín mai havia corregut més de 21 km (només havia fet 5 Mitges Marató en 3 anys). Doncs em vaig cruspir els seus 42,195 km en 4:13:19. I no només això: al cap de poc més d’un mes em vaig plantar a Sant Sebastià a córrer la meva segona Marató (havent corregut no més de 50 km entre marató i marató en aquest mes i escaix). I a Sant Sebastià vaig parar el crono, sota la pluja i el vent, en 4:03:09, o sigui... 10 minuts menys !. Algú m’ho pot explicar?.

L’Albert, una de les ànimes creadores/impulsores del Tribanda, em va dir un cop que potser és que jo tenia una genètica predisposada per córrer (...llàstima d’haver començat a fer-ho tant tard, amb 51 “tacos”).

Han anat passant els anys des d’aquell 31 de desembre de 2007 de la meva primera cursa... i continuo sense entrenar com cal. Bé, realment, sense entrenar.

No, “no me jacto de ello”: és la realitat, la meva realitat.

Però, competir, m’encanta!.

Hi ha setmanes en que “no m’aguanto ni els pets”, en què em fa mal tot, estic tot desganat, no surto a entrenar... però coi, arriba diumenge al matí -havent maldormit inquiet com un nen la nit de Reis- em calço les sabatilles... i tot canvia, dona un gir de 180 graus. El competir m’estimula, em fa sentir bé, m’omple. 

Recordo que, el 2013, vaig córrer en 25 curses:

CURSA SAN ANTONI - LA MITJA DE GRANOLLERS - BDN RUNNING - MARATEST 30 KM -  TRANSPLANTRUN - MARATÓ DE BCN - CURSA DE EL CORTE INGLÉS - MITJA MARATÓ MARESME - CURSA DELS BOMBERS - CURSA NOCTURNA DE L'HOSPITALET - CURSA D'ESPARREGUERA - CURSA DEL DIMONI - CURSA DIR-GUÀRDIA URBANA - CURSA LA MAQUINISTA - CURSA NOCTURNA DESIGUAL - CURSA NOCTURNA PORT BARCELONA - CURSA VILA OLÍMPICA - CURSA DE LA MERCÉ - MITJA MARATÓ DE SANT CUGAT – CORREBARRI - MITJA MARATÓ DEL MEDITERRANI - CURSA DE L'AMISTAT - CROSS DE SANTS – BEHOBIA/SANT SEBASTIÁ - CURSA DEL CLOT

(... i perquè vaig patir un accident de moto l’endemà de la del Clot que, sinó, hi afegeixo Sagrera, Jean Bouin i Nassos com a mínim).

25 curses l'any... Doncs bé, no crec que en tot l’any entrenés més de 40 dies. És així.

Soc o no soc un “rara avis”?.

Repeteixo, “no me jacto de ello”: us ho explico tal com és, el què hi ha. Diumenge, per exemple, cinc anys després de l'anterior, vaig fer MMP a la Mitja Marató a Granollers... i no havia entrenat ni un sol dia en tota la setmana, no havia corregut ni un sol metre (excepte uns deu minuts de “cuestas” al costat de casa el dimecres). I vaig acabar bé La Mitja.

I don’t understand it!

I també continuo sense entendre la meva molt bona progressió actual (... si no tinc en compte l’adrenalina positiva de “els miércoles son Domingo”, és clar).

Suposo que, si entrenés, ja seria la repera!