Avui és el dia “post-Madrid 2016”; en el fons, ha tingut que estar tot un pal pels “capitalinos”... i per segon cop consecutiu. No dic que me’n alegri (a pesar de tota la conya que ja he fet i continuaré fent) però sí que reconec que hagués estat del tot insuportable el tenir-nos que empassar durant els propers 7 anys ! les olimpíades madrilenyes, tenint en compte la “tabarra” que ja ens han donant entre tots (teles, ràdios, premsa...) davant de la gaire bé impossible elecció de la seva candidatura; i lo “gaire bé impossible” és ben bé cert, tenint en compte que:
-les anteriors (2012) haguessin estat a Londres -Europa- el mateix handicap que jugava en contra de Tokyo, per els recents Jocs a la Xina al 2008.
-i pel fet de que no s’havien otorgat mai uns Jocs Olímpics a cap país del continent sud-americà.
-...entre d’altres més que acceptables condicions pro-Rio de Janeiro (perquè no, no és veritat que la ciutat escollida finalment hagi estat “MeRiodeMadrid”...).
Això apart de que els membres del Comitè Olímpic, tant formals i seriosos ells, hauran preferit passejar per Copacabana e Ipanema -i poder veure a les seves “garotes”- que passejar pel Retiro o la Casa Campo o per Chueca, amb la possibilitat de trobar-se amb la Yola Berrocal, la Curri Valenzuela o la Belén Esteban... perquè no hi ha color. I a destacar el que, tot i la presència “lobby-pressió” d’Obama and family, Chicago se’n anés fora a les primeres de canvi.
I el que jo no sé és si Madrid ho tornarà a intentar (jo, d’ells, ja no hi tornaria, la veritat...).
Genoll: he fet bondat tota la setmana; ni una carrereta (ni al trote), ni un esforç més del necessari. Possiblement demà vagi pel club a “estirar” una mica i començar a córrer, suau, per cinta (tres de les darreres cinc nits m’han donat unes rampes als bessons d’allò més emprenyadores...). A l’horitzó només tinc, d’immediat, la Cursa del C.N.Sabadell el diumenge 18 i la Cursa Mundial de Nike del dia 24 pel Parc de la Ciutadella, que jo recordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario