Pont de La Mercè 2013

Què millor que córrer pel Camí de Ronda de S’Agaró cap el capvespre per preparar la Mitja Marató de Sant Cugat de diumenge vinent ?.

La veritat és que, pel que realment m’ha servit -vistes apart- és per comprovar que, diumenge, patiré i de valent. És cert que jo competeixo millor que entreno -cosa que continuo fent poc- però, si diumenge surt un dia assolellat -i en té tota la pinta- “les passaré  ben putes”. Fins i tot m’he plantejat aquesta tarda, quan tornàvem de San Feliu de Guíxols per l’autopista, el córrer diumenge amb els mitjons llargs compresors, aquells que només m’he posat un parell de cops (crec que, l’últim, a la Mitja Marató de Sabadell de 2011). I és que noto els bessons molt carregats a la que faig només quatre passes i, sobre tot, noto molt i molt carregats els quàdriceps. Així que, diumenge, serà tot un patiment, ja ho veig a venir. Només se m’acut cantar allò del “... que llueva, que llueva, la virgen de la Cueva”, perquè a mi, amb aigua, les coses no em van tant malament que com amb sol.

MM Sabadell 2011

L’avantatge que sí tindré és que -com que ells arribaran un futimé de minuts abans que jo a meta- la Susanna i en Ruben em podran fer fotos a la meva arribada... si és que aquesta finalment es produeix perquè, quan no vas bé, la cosa es fa mooooolt llarga i el risc de llençar la tovallola és immens (i més si és un circuit de dues voltes, com és el cas; a veure si els acabo fent jo fotos a ells !).

Els quilòmetres d’aquests quatre dies a S’Agaró ni els comptabilitzo...

Apa, i ara cap a can Barça altra cop: això és un no parar ! A pel 6 de 6 (sense folre i manilles).

Deixo oberta aquesta entrada per reflectir el resultat final davant la Reial Societat. Au, fins ara...

 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

 

Ja torno a ser aquí.

 

 

Un altra partit al Estadi, i un altra partit guanyat amb comoditat. La Real no ha estat mai rival, i menys després de que al minut 7 ja anés perdent per 2-0 (Neymar i Messi), rematant-los en Sergio B. amb un tercer gran gol des de fora del área, després d'una filigrana "d'espuela i a dos pals" de Messi abans d'acabar el primer temps.



Si dimecres era la filla, avui ha estat amb la mare...
(compareu-les a les dues fotos)
"...de este palo salió aquella astilla".
Guapa, eh ?

Adoctrinant a la pedrera... la neta
d'uns bons amics.