Totes les dones són iguals…

Ennuvolat...

Sí, perquè després de dir-me un i mil cops que no en volia saber rés més d'ell; que n'estava farta, que no volia tornar-lo a veure mai més (...amb tot el que li havia costat deixar-lo enrere), avui va i se’n entorna amb ell. Dones.

Sí… perquè La Mercè ha tornat amb “lo puto 5”.

52:09, temps “oficiós” d’avui; la meva pitjor "Mercè", tret de la del debut l'any 2008).
"Arrancar" la temporada sembla ser que, cada cop, em costa més...

"Txabi's La Mercè history"

2008-52:44     2009-49:42     2010-50:10     2011-51:47     2012-51:52  

Està clar que "anem cap enrere"... l'únic que va endavant són els anys !.

El matí ja “s’ha aixecat girat” amb llamps i trons a quarts de set què, per sort estaven, sobre el mar (...passava massa temps entre el llamp i el tro perquè plogués aquí). I, per acabar d’arreglar-ho, m’he confós creient que la cursa era a les 09,00... quan en realitat la sortida era a les 09,30.

Montse, incombustible
voluntària des de B-92

Marcela; sempre hi és...

Olga, molt matinadora...

 

Trini... avui amb la filla.

Jordi, "O'rei del relaxing
cup of café con leche"...

M'he anat trobant amb Olga, Marcela, Montse... i, per fi, a "Chiruca" i Germán, el seu marit, vinguts des de Galicia per fer la Cursa (el seu fill viu i treballa a Barcelona, fent apps amb molt d’èxit). Camí del guarda-roba m’he creuat amb part de la troupe del BDR (Xavi, Jorge, Carles, Dani...) però els he perdut; però no he vist al Tribanda Marco, que sí la corria avui.
... i hem arrancat a córrer.




"Chiruca", la galleguiña, voluntària olímpica a Barcelona'92;
una persona excepcional...

Com ja bé deia el gran Steve Wonder: “Si bebes, no conduzcas” què, traduït al llenguatge runner vol dir: “si no entrenes, capullo, no hi ha possibilitat de millora de temps”. Així que m’ho he pres amb la calma, però tot i així he sortir ràpid... només “flaqueando” una miqueta en l'habitual pas pel quilòmetre 6-7. Bé el tram final del Paral·lel, no “deixant-me anar” i, amb les primeres gotetes de pluja he creuat meta somrient i amb els dos polses enlaire.

I està clar que: “Donde va Vicente, va la gente” i/o bé que la gent està “aborregada”.... Dues enoooormes cues per recollir la beguda i, més endavant, també marcat el carril per les mateixes tanques, ningú per fer exactament el mateix: recollir la beguda (que és on he anat jo). Si és que no n’aprenen....

Sortint ja del guarda-roba (trobada amb speedy-Rosa) la pluja finalment ha fet acte de presència mentre, “al lado del quiosco”, m’he retrobat amb els BDR (Trini inclosa aquest cop, amb la seva filla; i també Pelopipi i la seva germana).

D’aquí a un parell de setmanes, “Mitja Marató de Sant Cugat” i, o em poso les piles, i ràpid, o patirem de valent !.

(C.Q.  695  71-152-543)