¿ Dragones y mazmorras ? Noooo: ¡ Rampas y escaleras !

Ahir al vespre, només començar a córrer, ja vaig veure que no en tenia gaires ganes. Però la Mercè és ja a tocar (... i la Behobia!) i darrerament parlo més de córrer que no pas corro. El darrer cop, des de l’11 de setembre a la Cursa Sansi de Bellaterra, havia estat dissabte dia 20 pel camí de Ronda de S’Agaró a La Conca ...i fent la meitat caminant i la meitat corrent. Poca cosa doncs. Però ahir tenia ganes de provar "en acció" les meves flamants i discretetes sabatilles “Asics Noosa Tri 9” estrenades dissabte, un cop haver ja canviat el número 44, que inicialment em vaig comprar, per un més encertat 43,5 (*); i les volia provar en situacions de “baixada”, així que vaig decidir apostar per fer "una sessió de resistència a lo RafaPérez".

I sense anar-me’n gaire lluny de casa (vaig anar-me’n fins a la riera enjardinada que tinc ben bé al costat) vaig fer alternativament 14 trams d’escales (de 75 esglaons cada pujada i cada baixada, fent doncs un total de 1.050 esglaons) i 14 trams de rampa amb bona inclinació -d’uns 60 metres cada pujada i baixada- intentant fer-les totes a bon ritme, sobre tot quan anava cara amunt (tant a la rampa com a les escales). Esgotador, però reconfortant. I ho vaig completar amb una “passejadeta al trote” pels voltants de casa.

Les sabatilles, perfectes: no em “topen” els dits a la puntera a les baixades, que és el que em preocupava un cop canviat el número.

(*) Canvi de número: vaig comprar-me, inicialment, un 44 (aquest model és quelcom especial, en estar pensat per triatletes; molt còmodes, tant, que fins i tot te les pots posar sense mitjons). Vaig sortir amb Marta dimecres passat per la tarda (4,5 quilòmetres caminant) per estrenar-les. I notava que m’anaven “grandetes”, no hi anava gens còmode (son "de horma ancha" i jo tinc el peu estret). Així que, en arribar a casa, les vaig “ventilar”, vaig agafar un raspallet, vaig netejar-li les soles... i el divendres les vaig anar a canviar per mig número menys. Estaven com noves, perquè eren noves... No patiu: el noi de la botiga se les va mirar i remirar bé, i li va dir al encarregat:

-"Faig un canvi de número... sí, sí, estan perfectes").

I és que ho estàven!.

(C.Q.  643  75-26-617)