Dues “Mercès” en una...

Ja ho escrivia aquest matí a Facebook abans de sortir de casa: Tinc el genoll de la cama dreta ben "trinxat", les costelles trencades "em grinyolen"...

Però ben d’hora, ben d’hora estava ja a Plaça España i, contra les prediccions, no plovia ni semblava tenir intenció de fer-ho durant la cursa. Mentre aparcava la meva estimada Triumph (que, per cert, ja m'he venut... li faig lliurament al nou propietari diumenge vinent) m’he creuat i xerrat una estona amb el Correcat Ramon. Abans i tot de l’hora prevista, m’he retrobat amb Speedy-Arantxa (....que finalment ha fet molt bon temps, tot i "el seu moco colgando" i acabant en 17ena. posició en dones) i amb Olga. 

De camí cap el guarda-roba, sota les torres venecianes, he coincidit amb la gran Hasna Bahom (finalment guanyadora de la cursa en categoria femenina)  i amb les “No Te Pares Team” Devora i Elena (no així amb Mónica... que a l’hora prevista no havia arribat). I un cop dalt les fonts, trobada típica i tòpica amb en Rafa. Més tard he coincidit també amb els Tribanda Per i Belen. I camí del guarda-roba, amb en Xavi, la Laura i resta de gent del BDR. I ja, un cop a dins del calaix, amb en Cedric i altra cop amb “ulls preciosos-intensamentnegres-Devora”  (...que ha acabat fent MMP).

El genoll ja em “grinyolava” amb força dins el calaix mentre mig escalfava... i he arrancat a córrer, molt millor del que m’esperava, després del “intens entrenament”  dels darrers dies (des de dimarts no havia fet rés de rés). Els meus temps de pas han estat:  4:38, 4:52, 5:21, 5:19 i 5:03… total, 25:58 en fer els primers 5 quilòmetres… gens malament; però des del pas pel quilòmetre 2, el dolor al genoll augmentava i “punxava” de valent.  

El gran Miquel...

Així doncs, en arribar al avituallament del Arc del Triomf he pres una decisió: no jugar-me-la més i esperar allà a que arribés en Miquel Pucurull, el gran i veterà corredor (75 anys) i fer amb ell, al seu ritme, la segona part de la cursa. Mentre esperava allà, he coincidit amb en David, fent fotos i més fotos (sí, en David “Blog maldito”, aquell “que no va saber parar” a la MM i va “petar”... per això, malauradament,  avui no ha pogut). He estat allà palplantat gaire bé mitja hora, veient passar i passar corredors, i més corredors, companys i més companys...

Resulta que tinc un club de fans...
 i jo sense saber-ho!

En arribar Miquel m’he reenganxat a la cursa. Els segons 5 quilòmetres de la cursa els he fet doncs tot xerrant amb en Miquel, xino xano... i arribant junts a meta. I, segons m’ha dit, ho ha fet en un millor temps que l’any passat (segons ell “no li he deixat que afluixés” i, sense fer-li treure la llengua, he aconseguit  que mantingués el ritme constant que ell podia portar bé: és tot un diésel!).

La llum que més enlluerna...

Ha estat avui doncs, per a mi,  una cursa “diferent” aquesta. I és que cada cop més me’n adono de que visc molt més intensament tot el que rodeja a les curses, que les curses en sí mateixes: la gent, l’ambient, els companys, les fotos, els ji-ji-ja-ja, o els bons moments com el que he viscut avui corrent 5 quilòmetres al costat d’en Miquel. O com després fent-li les fotos a la menuda, però moooolt gran, Maria Llum (un any més gran encara que en Miquel) mentre recollia el seu trofeu (... i el val per anar a sopar al “7 Portes”) com a corredora més veterana de la cursa.

Finalment, la pluja ha acabat arribant quan, en moto, ja estava a poc més de quilòmetre i mig de casa. “Murphy” en estat pur...

Ara mateix, vuit del vespre, el genoll fot mal, força mal...

La propera? CORREBARRI... si el genoll em respecta.

(C.Q.  653  76-26-627)