… qué jodidamente duro
va a ser !.
Però no, no em queixo. Perquè si dimecres vaig
córrer 3 quilòmetres a la cinta en 21:20, avui “n’han caigut” 5 en 36:58 (amb
una prèvia d’uns altres 5 quilòmetres en bici, amb bona resistència de pedals
els 250 metres finals de cada quilòmetre).
De dimecres, després de quatre mesos i mig “en
barbecho” sense córrer ni un sol metro i amb una artroscòpia de pel mig, vaig “heretar” unes delicioses agulletes en
llevar-me dijous, i que es mantenien fins avui mateix quan m’he pujat a la
bici; però he decidit que combatria les agulletes fent exercici. Així que,
primer en bici, m’he cascat 5 quilòmetres (en 13:50), buscant més la resistència
que la velocitat.
I de la bici a la cinta, però sense saber
realment què volia, o podria, acabar fent. Així que, escalfant a ritme 6,5 km/h els
primers 250 metres caminant, he posat la cinta a velocitat de creuer 8,0
(buscant també, per tant, resistència i retrobar sensacions) fins passar el
primer quilòmetre i mig; he passat després a 8,5 -com veureu, lent, mooooolt
lent- fins arribar (trobant-me bé, amb dolor “zero” al genoll) fins arribar al
quilòmetre 4,750 en que he fet un canvi a 10,0 fins arribar al quilòmetre 5.
Se’m fa “pesadot” la cinta però, fins que no
agafi “fons d’armari” a les cames, no sortiré a córrer per fora. Això vol dir
que -malauradament- no podré fer diumenge la cursa “Corre amb l’Apel·les”,
perquè no estic gens en condicions: m’arriba, com a mínim, una setmana abans
del que voldria. Però hi aniré, perquè aquesta gent es mereix tot el nostre
recolzament. Avui, mentre era a la cinta, anava pensant que aquests 5
quilòmetres els corria per ells.
El meu estat de forma, actual, es més que
lamentable... però això s’arregla corrent.
I és el que penso fer!.
(C.Q. 23 3-15-8)
No hay comentarios:
Publicar un comentario