AVUI, DESCANS....

.
... així que, una cançoneta; és un altra de les meves preferides d'en JMS:

Es varen dir:

"cal guanyar temps als somnis, cal anar molt més enllá de les paraules. Ser tal com som de soca-rel. Cremar les naus, navegar a pèl a cavall de la cresta de l'onada.

Amor valent per tu, per guanyar temps a la vida i contemplar-la, compartint-la.

Fins que cal dir-se adéu. L'un dins l'altre i cadascú al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot".

I ho varen fer guanyant temps als somnis i compromesos, només, en les coincidències i la mútua complicitat. Eren llavor d'eternitat compartint les joguines i les vivències.

Amor valent per tu, va cap on va, dura el que dura. No hi ha marges ni mesures.

Fins que cal dir-se adéu. L'un dins l'altra i cadascú al seu lloc. Pensar en veu alta i tastar-ho tot.

Fins a la fi cal guanyar temps als somnis. Cal anar molt més enllá de les paraules, ser tal com som i dir-se adéu si el cada da ha fet lo seu i ens ha canviat les coses i a nosaltres.

Fins que cal dir-se adéu. Amor valent per tu, per guanyar terrenys a la vida i esgotar-la, i exhaurir-la.

Fins que cal dir-se adéu. (JMS- 1980)

.