… i potencialment perillós per a la meva integritat física.
El proper dissabte per la tarda, per anar a “ca’n Perico”, tinc dues opcions:
A - Anar-hi disfressat amb la samarreta “perica” d’en Pochetino i animar l’Espanyol com un “perico” més en el seu partit contra el Real Madrid...
B - ... o bé anar-hi vestit amb la meva flamant samarreta del Barça, com un “bon culer”, i xiulant tota l’estona al Real Madrid, que és el que tot bon “culer” ha de fer, sigui allà on sigui (ca’n “Perico” inclòs).
Encara que crec que el que dicta el sentit comú (que, per altra banda, és el menys comú dels sentits) es decantar-se per l’opció...
C - ... que és la d’anar-hi vestit de carrer, sense cap distintiu “futbolero”, i no fer gaire fresa a la graderia (fer com a la mili: “no ser ni el más alto ni el más bajo, ni el más listo ni el palurdo de turno, ni el más gracioso ni el soseras del grupo: pasar lo más desapercibido posible... para sobrevivir”).
Pensant-t’ho fredament, l’opció “B” és la més suïcida de totes, perquè ja no tant sols em poden “escalfar” els “pericos” per una banda i els “merengues” per l’altra, sinó que poden arribar a fer-ho tots dos junts ! (som l’enemic comú d’ambdós).
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario