"LA SANSI" d'AVUI...

El paio del meu darrera, fixeu-vos-hi,... corria descalç !!! 

Amb una temperatura de 7 graus, un vent bufant relativament fort i fred, però en un matí molt solejat, m’he apropat amb la Marta fins a Viladecans per córrer “LA SANSI de LLORET”. També ens han acompanyat Olga i la menuda Inés (que, per cert, “ha fet podi” amb copa, mega ram de Chupa-chups i una enooorme caixa de jocs de pseudo-Lego).

En llevar-me no he notat molèsties de cap tipus, així que m’he reafirmat en la idea de córrer-la. El dolor a les costelles, a sota l’aixella, ja no hi era i la molèstia a l’espatlla era l’habitual; “el megamorao” a la part alta de la cuixa continuava “in crescendo” (a la foto, en arribar a casa després de la cursa, bastant més intens en extensió i color que en llevar-me al matí).

Bones sensacions durant la cursa, tot i que els primers 400 metres hem anat gaire bé caminant per la quantitat de gent que s’ha posat al davant... “per anar de passeig”.

Tot i que sempre dic, i compleixo, que s’ha de sortir amb samarreta de tirants -encara que això comporti passar fred els primers 300/400 metres- avui he trencat aquesta “norma no escrita” i he sortit amb la camiseta negra tèrmica que vaig dur a la marató de Donosti i, a sobre, la de tirants de Tribanda; evidentment, als 300 metres ja em sobrava la samarreta negre; i com que tenia les sabatilles al club, he tingut que córrer amb “les Asics berlineses”, que -com sempre- han respòs.

No em puc queixar del meu temps, tenint en compte les circumstàncies “d’embús” a la sortida: 23:55, a un promig de 4:47. Olga tampoc no ha anat del tot malament (26:48).

Ara, l'espatlla, em torna a emprenyar...

La propera: el 31 de desembre, La Cursa dels Nassos.

(C.Q.  1.403  158-631-772)