Suposo que a tothom li passa el mateix però, quan tens un accident, passo i repasso les coses els moments previs al pata-pam !. I ahir no va ser d’altra manera.
D’entrada, no hauria d’haver anat a veure el concert de The Mamzelles, sinó anar-me’n cap a casa a ajudar pels preparatius del sopar d’aquesta nit.
... però hi vaig anar.
Hauria que haver-me menjat un bocata a La Granja, al costat del despatx, per fer temps fins l’hora del concert, i cap allà que me’n vaig anar.
... però era dijous i La Granja estava tancada.
Hauria d’haver anat directament cap el lloc del concert.
... però el número del carrer que tenia no era el correcte.
Hauria d’haver pogut fer un mos a la cafeteria a sota casa de l’Olga, al costat de la Razzmataz mentre esperava la confirmació de Marta.
... però la cafeteria estava tancada.
Hauria d’haver esperat a que Marta em confirmés el número exacte del carrer quan la vaig trucar.
... però vaig pujar a la moto i vaig “anar tirant”.
I, gràcies a tots aquest “però”... pata-pam ! al terra. I sense veure el concert (... i la “patacada” va ser a un 150 metres del local).
I penso, perquè li dones tantes voltes ?. T’ha passat perquè tenia que passar... no podies fer rés per canviar-ho. I el cert és que ahir em podia haver fet mal de veritat.
Ara només queda saber què va passar realment, perquè li dono voltes i més voltes al segons previs a l’accident... i tan sols recordo el sentir-me dir a mi mateix, cridant:
- ... però, què foooots !
en veure com se’m fotia a sobre el cotxe aquell i deixava la part dreta de la Triumph feta un "cromo" després de lliscar per terra durant 10 o 15 metres.
Hi ha dos testimonis -de motoristes- que van declarar que se’m va fotre a sobre. Veurem.
Mare meva, Txabi, com estàs?
ResponderEliminarCops, rascades, contusions... per dir-te que el casc es va trencar!però tranquila, demà diumenge corro la Sansi de Lloret (amb això ja t'ho dic tot).
ResponderEliminarL'espatlla, i el braç dret, però, em fot força mal.