En arribar avui al club he començat fent una bona sessió d’exercicis de reforçament de braços a les tres màquines habituals perquè, com deia aquell -no sé ben bé qui- “no tot és córrer”. Ahir ja vaig fer també una bona tanda d’abdominals perquè l’Albert em va convèncer de que ho necessitava per no tenir que forçar tant l’esquena al córrer, ara que he aconseguit fer-ho amb normalitat amb el troc ben dret; i avui, amb els exercicis de braços, el que he fet ha estat reforçar el terç superior, també necessari. Ara que, havent-me posat avui les meves velles “Wilson de no córrer”, ja era tota una senyal premonitòria de que acabaria jugant a soft-ràquet, com així ha estat finalment.
Li he dit a Mercedes (que estava pedalejant per allà i que, per cert, ha millorat -i molt- el seu joc):
- Si quieres, jugamos un rato mientras no llega Susana (elles dues juguen juntes tots els dimarts); pero sólo dos sets, porque estoy baldado y con la espalda “crujía”. Hem acabat fent, però, el de sempre: jugant no 2, sinó 5 sets. El primer l’he perdut en el desempat (17-16); he guanyat, i bé, el segon i el tercer; li he deixat que juguéssim un quart set, per veure si empatàvem a dos... però no, l’he guanyat també. I allà semblava que la cosa s’acabava per avui; ha estat llavors quan m’ha dit:
- Lástima, porque sinó, ahora que estás “fundido”, te machacaba... Així que, “picat” pel comentari, hem anat a un innecessari cinquè set, també sense èxit per ella; resultat final 4-1, i un bon exercici de resistència per les meves cames (recordeu... no tot és córrer per poder córrer bé i millor).
Sembla que això serà tot per aquesta setmana, perquè les tardes de dimecres, dijous i divendres les tinc força "ocupades". Així que ja fins diumenge, a LA SANSI de Lloret (que, recordeu, es corre a Viladecans...), s’ha acabat l’exercici per aquesta setmana.
Per un dimarts i tretze no ha estat malament...
(C.Q. 1.398 157-631-767)
No hay comentarios:
Publicar un comentario