Quarta pujada a Puig-l'Agulla....

Després dels 6 quilòmetres de dimecres, ahir dijous poc després de les set de la tarda -i amb una temperatura fregant els 36 graus i amb molt de sol- vaig tornar a pujar al Santuari de Puig-l'agulla; i altra cop amb les “berlineses” als peus. Vaig fer la pujada en el segon millor temps dels quatre cops que fins ara hi he pujat (poc més de 40 minuts), i vaig acabar fent també una molt bona i ràpida baixada, per acabar el recorregut total (els seus 10 quilòmetres) en un temps total final de 1:10:20 i cremant unes molt bones 705 calories. Finalment no vaig sortir a córrer portant la mini-càmera “go-pro” al front (només em faltava estar-me preocupant per la càmera).


Fresquet, abans de sortir...

....fet pols en acabar al vespre !

Ahir vaig acabar rebentat, força rebentadet, però no rés que no s'arregli amb una bona cerveseta ben fresqueta... (fent els estiraments al costat de la piscina, vaig començar a tornar a notar molèsties a la fascia plantar, i el genoll esquerra “em grinyola” una mica); per cert que, en arribar al Santuari vaig recordar -tard- que... estaven tancats per vacances ! sort que vaig coincidir a dalt amb dos BTT que em van poder oferir una mica d'aigua, tot i que de tota manera, al costat mateix del Santuari hi ha una font.

Tot i la calor que està fotent, el córrer em dona vida, em fa sentir viu (tot i anar, a estones, amb la llengua fora com les vaques quan pasturen...); se'm fa molt “cuesta arriba” el fet d'arrancar, el moment de decidir-me a posar-me les sabatilles i sortir a córrer... però ho acabo fent i amb ganes; i tot i que m'ho proposo -el pujar caminant la carena, per dosificar-me i poder baixar ràpid corrent- acabo pujant també al trote i fins i tot corrent en alguns trams (el 2010, quan preparava la Marató de Berlín, la baixada la feia en poc menys de 25 minuts i ara ho faig en poc menys de... 30; pesen els anys, suposo); ara, a més a més, torno a córrer sense música perquè sembla que tinc un problema “d'envelliment precoç” de la bateria del iPod i no m'aguanta encès ni mitja hora; però tant me fa, així gaudeixo més de la muntanya, dels seus silencis, dels seus sons...



.... i la cerveseta post-cursa.
(com sempre, el millor!)

Ahir, per primer cop, no em vaig creuar amb ningú, ni de pujada ni de baixada; però sí que altra cop vaig tenir un nou “ acolloniment caní ” en tornar-me a creuar amb un tros de gos, negre, enooorme, sense collaret, allà sol corrent pel mig del bosc, quan jo ja portava un parell de quilòmetres de baixada des del Santuari; el vaig veure -jo baixava corrent- en sortir d'un revolt, a uns 4 ó 5 metres, ell corrent també, però muntanya amunt, anàvem pel mateix camí... jo no vaig afluixar la marxa, ell tampoc i “ens vàrem ignorar mútuament” quan varem arribar un a l'alçada del altre, i en creuar-nos (...suposo que jo força més acollonit que ell) i també quan ens varem deixar enrere l'un a l'altre.

Aquest proper diumenge, i com deia en Guardiola: “ben d'hora ben d'hora”, faré la última pujada -la cinquena- al Santuari de Puig-l'agulla; sembla ser que farà menys calor (haig de poder acabar fent la meva “MMP puiglagullera”, i això vol dir baixar de 1:07:09). Veurem !.

Ay, Valdés Valdés... amb el teu "joc de peus" varem pasar del definitiu i demoledor 4-1 a un inquietant 3-2 en un tres i no rés !. Crec que, el resultat de la tornada será 1-2, així que, tranquils tots !.

(C.Q.  725  88-291-434)