Per fi, la pluja ! (poqueta, però més val això que rés...)
Després dels meus dos
dies de “running-vacances”
(després d'uns altres dos dies seguits de córrer, diumenge i dilluns), avui
m’he decidit a fer una sortida “urbana”
en solitari. En principi era només una “sortideta”,
un “estirar
les cames per deixar anar la musculatura”... i han acabat caient uns altres 10
quilòmetres, perquè me n’he anat des de casa fins a Francesc Macià,
travessant el Parc Cervantes, i fent-me tota la Diagonal cara avall. Tot això,
és clar, després d’haver-me estat dient, mentre corria, i sobre la marxa:
-va, només fins El Corte Inglés i tornar...
-va, només fins a la Illa...
-va, només fins a Avda. Sarrià...
... i així fins arribar a Francesc Macià.
-va, només fins El Corte Inglés i tornar...
-va, només fins a la Illa...
-va, només fins a Avda. Sarrià...
... i així fins arribar a Francesc Macià.
(...jo i la meva falta absoluta de
criteri!).
He fet aquests
primers gaire bé 5 quilòmetres (4,720) a un molt bon
ritme (a 4:57) en només 23:21. I ja un cop a F.Macià me n'he anat caminant
fins el despatx de Marta, allà a prop, a xerrar una estona i a refrescar-me una
mica.
De tornada a casa tenia la ferma convicció de fer-ho caminant-trotant (i més
plovent com ja plovia en aquells moments); però és que no hi ha manera: si en Txabi porta les
sabatilles, en Txabi ha de córrer; només he aguantat caminant dos
carrers, fins arribar altra cop a F.Macià i des d’allà-i fins al Parc
Cervantes- ja he anat corrent; aquest cop era Diagonal cara amunt (i ho he fet
per l'altra vorera, per on no hi ha gaire bé runners) i m’ho he pres amb la
calma, anant a un ritme “trote cochinero”, constant sota la pluja, de 5:30 i fent els -ara sí, 5 quilòmetres- en 30:05 ...perquè
de tornada he creuat, caminant cara amunt, el Parc Cervantes (per cert, com ja va passar diumenge, el
meu Garmin s’ha tornat a tornar boig...).
Cóm m’agrada córrer sota
la pluja ! . Avui 5 en
sec... i 5 en mullat, i ben mullat !.
(C.Q. 752 91-291-461)
No hay comentarios:
Publicar un comentario