Aquí hi escric de coses del córrer... i de poques coses més.
I és que, com crec que deia en Murakami... "jo corro perque vull. I fins i tot corro quan no vull; perquè -si segueixo- vull; tant que, finalment, continuo, encara que ja gaire be no puc".
lunes, septiembre 17
Aquesta és la sensació…
… que tens "quan la fascitis plantarataca de nuevo":
És com anar
caminant, descalç, sobre vidres trencats !.
I avui, després de la cursa d’ahir,
jo en vaig trepitjant moooolts vidres trencats...
No hay comentarios:
Publicar un comentario