El més important d'avui era acabar-la…



...amb el dorsal d'en Nacho

... i acabar-la bé: i crec que això ho he aconseguit: gens de dolor a la fascia quan corria (...però no puc dir el mateix ara, quan ja fa 5 hores que he acabat).

Temperatura “xunga” la d’avui al matí per córrer; no, no hi havia sol, però sí una xafogor enganxosa. La sortida, molt ràpida, en haver-la canviat: hem sortit “cara avall” per María Cristina i Paral·lel, fins a Calabria, per anar a buscar després “la clàssica Gran Via” fins al Passeig de Sant Joan (he fet els dos primers quilòmetres, fins a Urgell, a 4:43 i 4:41, i la tediosa marxa de 2 quilòmetres fins acabar el tram de Gran Via a 5:20 i 5:24).

Copyright: Andrea's press

Del 4 al 8, ritme bastant constant, tot i “el falso llano” de Rda. Sant Pere (5:06, 4:58, 5:39 i 5:17). Més tediós encara Sepúlveda, per anar a buscar Viladomat de baixada (al quilòmetre 8,400 m’he creuat amb l’Andrea, a la voravia, animant i fent-me la foto). Els dos darrers quilòmetres (Paral·lel i Pl. Espanya) a ritme 5:11 i 5:33.

Total, recorregut de 10 quilòmetres en 51:52, però força defallit, després d’una setmana sencera “de no dar palo al agua” per donar repòs a la meva punyetera fascia plantar. I el millor: he rematat la jornada amb un vermouthet clàssic al Avenç d’Esplugues, per reposar forces.

 

(C.Q.  777  94-291-486)