Armistici !

Sembla ser que el meu cul i el seient de la bici han signat una espècie d’armistici : ja no estan “en guerra”. 
I és que quan vaig començar a anar amb certe regularitat fa poc més d’un mes al David Lloyd, se’m feia molt llaaaarg, feixuc, avorrit i pesat el fer 10 quilòmetres en bici estàtica, a resistència de pedals 8, en 28 minuts llargs... Però poc a poc he anat millorant, fins el punt de que dissabte -després d’una “doble sessió a casa de Woopi Goldberg” (Sister Act i Sister Act-2 seguides, “del tirón”)- vaig vèncer la temptació de quedar-me “apalancat” al sofà i me’n vaig anar (...passades les vuit del vespre) a fer els meus ja habituals 10 quilòmetres, i a resistència 9... en 24:35 !!.

Però la millora no acaba aquí. Perquè avui amb la meva tribu ens en hem anat fins a “La Paradeta”, al Born, a “ponernos finos de marisquito”. Per aquells que no ho conegueu, a La Paradeta (un lloc amb no gaire “glamour”... ni falta que li fa) tu tries allà mateix al taulell (com si estiguessis a la peixateria) el peix i/o marisc que vols menjar. Te’l pesen, el pagues i llavors t’asseus i te’l cuinen. Relació qualitat/preu molt i molt més que acceptable. Proveu-ho, no us en penedireu!.

Doncs avui, en sortir de La Paradeta, he passat un moment per casa, m’he canviat, i me n’he anat (passades les sis) cap el Lloyd...  i he acabat fent els meus 10 quilòmetres en  24:03 !; i molt bé, gens forçat, anant tota l’estona a ritme. I no només això: en acabar, he incrementat la sessió de reforçament de cames (més repeticions) i he fet  una sessió més llarga d’abdominals, intercalant-la amb reforçament de pectorals amb peses. I estiraments. El proper pas, poc a poc, una mica més de pes a la màquina i a les peses.

Content, molt content de la meva resposta física al increment de rutines... a 13 dies de la meva artroscòpia al genoll.   

Però son ja gaire bé més de dos mesos i mig sense poder córrer ni un sol metre...i ho trobo molt i molt a faltar !.

(C.Q.  798  90-148-640)