Abans que rés, felicitar a Ramón
Beltra perquè, aquesta d’avui, ha estat la seva 37ena participació a la Cursa
de les 38 edicions celebrades. Molt bé, Ramón!.
Amb més de 64.000 corredors, era impossible avui no trobar-se/retrobar-se amb molts amics.
Jo he corregut sense xip groc -em vaig
apuntar a la cursa divendres per la tarda- i per tant he hagut de córrer amb el
dorsal-xip i no sé (a hores d’ara) quina ha estat la meva classificació a la
general.
El que sí sé és el meu temps OFICIAL final, segons El Corte Inglés:
56:51
...que és el meu millor temps (MMP) en
aquesta “Marató del poble”, de les cinc edicions -2009, 10, 13, 15 i 16- que l’he correguda i que, tenint
en compte el “festorro” d’ahir al vespre, no està gens malament.
Agrair a Juan Puerto (ocasional “miércoles-son-domingo”)
el que m’hagi “recollit” a la pujada cap el Estadi, quan un punyeter “flato” m’ha
fet aturar i caminar uns metres. I, ja des d’allà, hem anat junts fins a meta.
Seguint amb els reconeixements,
felicitar a Hasna Bahom pel seu tercer lloc (després d’haver guanyat la cursa els
tres darrers anys) i, sobre tot, felicitar a Sara Loehr qui, en la seva primera
participació en una cursa “multitudinària” ha quedat segona. I no ens oblidem de la simpàtica i excel·lent corredora Florence Bertholet, que ha entrat en 13ª posició, ocupant el lloc 308 a la general.
Però és que, pel darrera d’aquestes corredores d’elit (i sempre només comptant els corredors amb xip groc) és molt i molt destacable, i de “chapeau”, el 32é lloc de la menuda, però molt gran, Sonia Ceballos (que, a sobre, surt d’una tediosa lesió).
De les altres corredores tampoc és menys destacable Arantxa Suau, amb el peu una mica al fre per no forçar de cara a la Trailwalker i acompanyant a Sergi Pobar, que ha estat 39ena, Tere Comellas 41ena, Montse Cote 53ena, Ewelina Buras 67ena... per anomenar-ne unes quantes.
Tenim un bon planter !.
Hi ha hagut un incident amb un
corredor que, pel que es veu, ha salvat la vida gràcies a uns corredors (Manel
Bonastre i Anna López) que s’han aturat i atès quan ha caigut desplomat per una
parada càrdio-respiratòria, practicant-li un RCP mentre no arribaven les
assistències.
Moltes gràcies Txabi per la teva menció. Al 1979 poc m'esperava de que pogués fer tantes curses. Un plaer sempre coincidir amb tu amb moltes d'elles.
ResponderEliminar