NO ÉS DEL TOT CERT…

…però m’ha fet molta, molta il·lusió. M’explico.

Recordeu que deia diumenge “P’a una vez que pillava cacho...”?. Doncs bé, avui després del entrenament ja clàssic dels dimecres amb la gent de Domingo Catalan, ens hem trobat a la botiga amb la “violeta” Pili Prescolí. I, per a sorpresa meva, després del sorteig de dos mega-paquets de súper espàrrecs del “huerto del Domingo”, en Rafa ha anunciat que Pili m’havia portat la “copa de guanyador de la categoria” de la cursa de diumenge.

No, no és del tot cert, entre d’altres coses perquè no hi havia categories en aquella cursa, com ja us vaig dir... però ha estat un detall simpàtic i entranyable i que m’ha fet molta, però que molta il·lusió (més, fis i tot, que si me l’haguessin donat diumenge... que no és el cas).

Gràcies, moltes gràcies “women in lila”, l’abrerenca Pili Prescolí. Per cert, no falteu a la seva Cursa el 19 de juny “Abrera corre de 9” que aquest any, precisament, homenatja al gran mestre, en Domingo Catalán. 

S’ho ha currat molt!. Gràcies, Pili.

Pel que fa al entrenament en sí, moooolt satisfet. He pujat bé fins a la Plaça Europa (avui per la “variant Ricardo”) per No trobar-nos amb l’allau d’assistents que a aquella hora sortien de la fira “Alimentaria” (on hi son com a expositors els nostres amics de Café Saula per cert).

Un cop dalt, “hem fet una mica l’egipci”, de la ma del gran Benito Ojeda: series piramidals donant voltes “en plan hàmster” a la plaça: 4-3-2-1 (4 minuts corrent, 1 descansant, 3 minuts corrent, 1 descansant...); aturada de 2 minuts i nova piràmide: 3-2-1-1/2, també amb descansos d’un minut. En acabar, baixada ràpida fins a la tenda, on m’he trobat amb el que m’he trobat.

M’he trobat genial tota l’estona, graduant bé els ritmes i esprintant com mai, com un xaval, la recta de la Carretera de la Bordeta (al darrera d’en Gabri, és clar...).

Una tarda-nit rodona, rodona... Dimecres que ve, més!