El Metro en hora punta

Això és el que semblava aquest matí, festiu, la zona de la Carretera de les Aigües. Gent caminant, gent corrent, gent amb bici, gent amb gossos, gent amb nens, gent amb avis, gent “de passeig”, gent amb les carmanyoles i les neveres de càmping ... una autèntica gentada. Però feia goig.

Després de la fallida mini-cursa nocturna de dissabte (en aquest vídeo, minut 24:50) correguda a bon ritme, però fent només la primera de les dues voltes de 5 quilòmetres (cóm m’avorreixen les curses a dues voltes iguals!) avui he sortit a estirar una mica les cames per Collserola (jo... i tres-cents mil més, és clar). I tant la cursa de dissabte com aquesta sortida matutina de gaire bé 6 quilòmetres m’han confirmat una cosa:

el alarmant baix estat de forma en que he arribat a final de temporada.

També és veritat que avui fotia una calda de collons (tot i així, l’anada -de 2,750- l’he fet a ritme 4:50... i la tornada -de 3,00- a 5:15). Però la veritat és que estic fos. Encara que també he de reconèixer que, darrerament, torno a sortir molt “espitat”, a ritmes de 4:15/4:20, els dos o tres primers quilòmetres. Per altra banda, els genolls “em grinyolen” (ara un, ara l’altra), a la part alta del quàdriceps esquerra hi ha una microruptura, n’estic seguri i els laterals dels ossos dels talons -dels dos- els tinc força adolorits en acabar de córrer.

Però ni puc ni vull deixar de córrer, ho necessito. Visto lo visto, el que faré a partir d'ara és córrer d’altra manera, més “xino-xano”, a ritmes per sobre de 5:20/5:30 i, sobre tot, retornaré als exercicis de reforçament de cames a les màquines i als exercicis de millora de tècnica de córrer, i a fer sèries; entre d’altres motius perquè...

m’acabo d’inscriure a la Zurich Marató de Barcelona 2013

que és correrà el dia abans del meu 56é aniversari, el 17 de març. I en aquesta no vull fallar. Ja tenim parlat, amb en Per i l’Albert, un pla d’atac per afrontar aquesta Marató amb totes les garanties.

(C.Q.  440  47-235-205)