Tornar a córrer en divendres…

Ahir per la tarda, després de molt i molt temps de no fer-ho, vaig tornar a sortir a córrer amb la colla. Per sort, no varem fer la ruta cap el Parc de Cervantes/Creu de Pedralbes (m’avorreix sobiranament aquest recorregut), sinó que varem pujar a la Carretera de les Aigües, des de Pl. Mireia i fins a la Font del Mont... i tornar; i tot i que ja hi vaig estar i córrer dimarts, és genial el fer-ho per allà dalt, amb tot Barcelona als teus peus; i més ahir, en una tarda lluminosa i amb una temperatura excel·lent per córrer. Haig de dir, però que de ganes de córrer en tenia tantes com de llençar-me des del balcó de casa... però calia, i volia, fer-ho.
I haig de dir, també, què és molt diferent córrer/entrenar tot sol (com faig gaire bé sempre) que córrer en grup, encara que sigui a diferents ritmes. I haig d’afegir que, gràcies a córrer en grup, no ho vaig “deixar córrer” (girar cua) fets els dos primers dos quilòmetres i mig. Finalment, vaig poder completar 10 quilòmetres “a dues velocitats”: molt bé de ritme a l’anada, i una mica més xino-xano a la tornada (per exemple vaig fer, caminant, el tros de la passarel·la sobre la carretera de Vallvidrera). Resumint, em va sortir un més que acceptable ritme de 5:11. (Aquí, els detalls)

Haig de tornar a reprendre, amb periodicitat setmanal, les sortides dels divendres... i fer el mateix amb les dels dimecres. M’hi haig d’esforçar. És bo per mi.

I avui... nit de futbol al Estadi: últim partit de Lliga al Camp Nou, derby amb els de Cornellà - El Prat... i comiat d’en Pep.

Una molt bona nit de futbol... i quelcom més, ens espera !.   

(C.Q.  450  48-235-215)