Sí, sí, sí… "la Behobia" ja està aquí !

Perquè, sí, finalment en Xavi, després d’ estar-se gaire bé dues hores i mitja davant del ordinador, ha aconseguit inscriure’ns a l’Alberto, a ell i a mi a la “Behobia-Sant Sebastià”. I així, el que ahir mateix al vespre va començar amb una conya que li vaig fer a l’Alberto per WhatsApp (“Alberto, ¿ nos apuntamos a la Behovia”?) va resultar que s’hi va “enganxar” el Xavi, però a la que també (sense saber-ho nosaltres) s’hi ha inscrit en Per, en Toni (el germà del César) amb 4 amics seus, i un tal Cortés, amic-conegut del Alberto... Una bona pila de Tribandas “corriendo por los montes donostiarras”; quin goig que farem !.

Avui és dimecres i per tant, “tocava” sortir a córrer amb la colla (avui “colleta”, més bé, perquè només érem en Pau, l’Enric, la Núria, jo... i la Belén, que fa el seu propi circuit). Avui no he anat bé; d’entrada, no portava el Garmin ni el pulsòmetre, perquè no he caigut en agafar-los aquest matí en sortir de casa; tampoc l’iPod per anar corrent amb música; i després... perquè “no tenia el dia”... En sortir a córrer he dit que jo, en arribar al Ajuntament d’Esplugues “girava cua”; i no sé per quina absurda raó, no m’he fet cas a mi mateix (“picat” potser per la Núria, que en arribar a l’alçada del Ajuntament m’ha dit: “no plegues, oi ?”). Així que he anat amb tots ells -per parelles- fins al Parc de Cervantes. En Pau i l’Enric ens han tret a la Núria i a mi uns 15-20 segons; he acabat fent aquesta primera part del recorregut en +/- 20:15, un xic més lent que l’altra dia (19:52), tot i que des del quilòmetre dos i fins ben bé el quilòmetre 3,5 hem anat a fort ritme 4:25 (...però havíem sortit fent el primer quilòmetre a “trote cochinero”, cal reconeixeu-ho).

Com sempre, la Núria ha anat -amb mi- a ritme dièsel a l’anada... però força més ràpida a la tornada. Més o menys a la rotonda abans de la Nestlé, a sota el pont, en Pau (sense dir-ho) ens ha dit “adéu”... i se n’ha anat; l’han seguit, a distància, la Núria i l’Enric, accelerant ells també una mica el ritme... i jo m’he quedat una mica “despenjat” d’ells: ara 20 metres, ara 50, ara 100.... fins que m’han arribat a treure gaire bé 200-250 metres. Però jo, a lo meu, que anava una mica “tocat” de forces (feia força calor avui). Hem completat els 8 quilòmetres habituals.

En arribar, i en estar fent amb tots els estiraments oportuns, m’ha donat un “yuyu”: he tingut un fort mareig, una “fundida de plomos” (suposo que una baixada de tensió o una baixada sobtada de sucre, no sé); no m’havia passat mai. M’ho he pres amb calma, descansant i recuperant-me sense presses, i donant-me un “xute” de Coca-Cola en vena. Tot ha tornat a la normalitat al cap de poca estona.

(C.Q.  524  56-273-251)