... i a l’estiu, menys encara.
Sortir a córrer a dos quarts de vuit del
vespre, amb 28/29 graus de temperatura encara al carrer, no tenia pinta
de ser molt bona idea. I la realitat ens ho ha confirmat.
Des de que he tornat a la rutina de sortir amb
la colla els dimecres i els divendres, hi ha hagut dies en que he tingut “motivació
zero” per anar-hi; però hi he anat. Doncs bé, avui la motivació era “menys zero”...
però també he sortit a córrer. I ben aviat s’ha demostrat que la idea de fotrem
per dinar un gran plat de pasta (preparant la sortida del vespre)... però
acompanyada després per un enooorme plat de cigrons amb botifarra espaterrada
no ha estat una idea gaire bona; és més: ha estat una idea fatal. Ara ja fa gaire
bé set hores que me l’he cruspit i tot i haver corregut 8 quilòmetres sota el
sol i la calor d’aquesta tarda de dimecres, encara tinc els cigrons a la boca
del estomac, a l’altura del estèrnum (al que tota la vida li havíem dit “esternón”).
M’acabo de fotre un Almax a veure si baixen, però no hi confio gaire...
El destí d’avui ha estat l’habitual dels dimecres, la Font
del Parc de Cervantes; hi hem anat l’Enric, l’Albert, la Núria, jo, “el maratonià danès” i
la Belén; la calorada ha estat
considerable, d’aquelles que, més de mitja hora després de que has acabat de
córrer, estàs convençut de que algú s’ha deixat oberta dintre teu una aixeta,
perquè no pares de suar, suar i suar...
Txabi, avui has acabat ben xafat, ben “tocadet”.
Però pensa-hi: no volies anar a córrer, i finalment has corregut; volies
deixar-ho i girar cua en arribar a l’Ajuntament, i no t’ho has permès; ja de tornada has
vençut a la temptació de parar un parell de cops i has acabat fent d’una tirada
la tornada. I a sobre, el teu temps final no ha estat tant malament: una mitja
de 5:15 (...tots els quilòmetres per sobre de 5:00) quan normalment fas
5:08/5:12, o sigui que, finalment, tot i la calor i els putos cigrons, tampoc
ha estat tant malament.
Dimecres que ve “debuta” amb nosaltres una
runner principiant (diu ella), una jove advocada del Col·legi d’Economistes; espero que
la calor no sigui tan brutal com la d’avui.
Patirem calor l’1 de juliol a la Cursa de la Vila
Olímpica ! (en el 20é aniversari dels Jocs Olímpics Barcelona 92).
(C.Q. 584 65-273-311)
No hay comentarios:
Publicar un comentario