El primer partit dels play-off de bàsquet em
reafirma en la meva creença de que, d’aquest esport, l’únic emocionant, el que
realment val la pena mirar, és el darrer minut: després d’anar perdent el Barça
de fins a 20 punts, s’arriba a la última possessió del partit amb pilota pel Madrid,
amb 78-80 al seu favor (per tant, tot de cara: o se la jugaven a un tir de 2 ó
a un tir de 3)... Llull que allarga la jugada al màxim del temps de possessió...
llença... falla... pilota guanyada en el rebot pel Barça... contraatac ràpid a
falta de 5 segons per acabar el partit... l’agafa en carrera Marcelinho Huertas
(que no havia ficat ni una sola canasta en tot el partit) i només creuar la línea de mig
camp és treu de la màniga un triple i... cap a dins ! ... 81-80 Això és bàsquet !.
“Tenemos chica nueva en la oficina, que se llama...” (poseu-hi la música del anunci de la colònia “Farala” de finals dels 70). Sí, i a més a més, avui elles gaire bé ens guanyen en número en la sortida a córrer dels dimecres: Belén -que ha tornat a anar “por libre”- Núria, María y Lorena (“la donostiarra, la nova”) per una banda i Pau, César, Per, Enric i jo per l'altra. Ha tornat a fotre força calor avui, i l’esquena (de la que, per habitual, ja ni en parlo) m’ha donat bastant pel sac des del mateix moment d’arrancar a córrer; el Cervantes (considerant que avui era el primer dia de la Lorena) ha tornat a ser el nostre destí. Ni abans de començar, ni després corrent, cap rastre de dolor pel cop amb la “pilona del zoo”; en canvi, en acabar, he sentit molèsties a la zona, però rés important (veurem demà en llevar-me).
“Tenemos chica nueva en la oficina, que se llama...” (poseu-hi la música del anunci de la colònia “Farala” de finals dels 70). Sí, i a més a més, avui elles gaire bé ens guanyen en número en la sortida a córrer dels dimecres: Belén -que ha tornat a anar “por libre”- Núria, María y Lorena (“la donostiarra, la nova”) per una banda i Pau, César, Per, Enric i jo per l'altra. Ha tornat a fotre força calor avui, i l’esquena (de la que, per habitual, ja ni en parlo) m’ha donat bastant pel sac des del mateix moment d’arrancar a córrer; el Cervantes (considerant que avui era el primer dia de la Lorena) ha tornat a ser el nostre destí. Ni abans de començar, ni després corrent, cap rastre de dolor pel cop amb la “pilona del zoo”; en canvi, en acabar, he sentit molèsties a la zona, però rés important (veurem demà en llevar-me).
(tornada: http://connect.garmin.com/activity/186285203
)
(C.Q.
553 60-273-280)
Que bé que vinguis amb nosaltres els dimecres! Així quan arribo a casa tinc l'alicient de llegir-ne la crònica.
ResponderEliminar