lunes, junio 11

Quan creus que ja s’acaba…


… torna a començar !.
Avui he arribat al club sense tenir ni la més remota idea del què fer; el divendres vaig caure en el compte de que, des de que surto a córrer els dimecres i els divendres, he deixat de córrer a la cinta (... i mira que hi havia arribat a córrer en el que va d’any!). Així que he pujat a la sala sense saber què faria. Finalment, m’he pujat a la bici amb la intenció de fer 45 minuts pedalant... però quan portava un parell de quilòmetres he vist a Mercedes... i hem anat a jugar a softràquet. 5 intenses partides, amb resultat final de 3-2 per en Txabi; m’he notat força bé de cames, ràpid (... suposo que recollint els fruits de les sortides a córrer).
Així la tenía al desembre...
i ara, tornem-hi !
El títol de l’entrada ve a compte de que, ara que des de fa gaire bé un mes ja estava del tot recuperat dels canell esquerre (després de l’accident del mes de desembre) avui he “empalat” malament una bola i me n’he ressentit i ara torno a tenir-lo adolorit.
- “Tinc set”... diu en Rafa Nadal.
I no, no és que necessiti beure... és que ja son SET (7) els Roland Garros que s’ha embutxacat. Quina bèstia !. El gran Bjorn Borg en va guanyar 6 i ja es va dir aleshores que era quelcom irrepetible.
¡ Vamos, Rafa !.

(C.Q.  563  62-273-290)

No hay comentarios:

Publicar un comentario