Avui, bany i massatge…

Aquí la Lourdes està força canviada,
i jo tenia més cabell...

Després de gaire bé 10 mesos de no fer-ho,  avui he tingut una nova trobada amb la Lourdes al Club i amb el seu massatge a les cames. Una bestiesa de temps; i així ha trobat les meves cames: endurides, amb nèdols, engarrotades... I com sempre, he sortit més adolorit que no pas he entrat, i és que la Lourditas s’hi esforça i no fa un massatge relaxant i suavessito, no: “lagrimones” em queien quan -amb el seu colze- fregava i pressionava la part externa dels meus quàdriceps, amunt i avall, de igual manera que quan em trinxava amb els polses els meus sempre adolorits sòleus. Però sé que demà estaré molt millor i que la duresa de la musculatura de les cames -que tenia des de ja feia temps- haurà desaparegut i tot m’anirà millor.

En acabar -sí, ja sé, no és gens ecològic ni solidari- m’he estat gaire bé 20 minuts sota l’aigua calenta -gaire bé bullint- de la meva dutxa, la primera entrant a ma dreta, com sempre. I és que, apart de les cames, tinc tot el cos com “encarcarat”, i m’ha semblat una molt bona manera “d’estovar-lo”...  I crec que ha funcionat, perquè han desaparescut un parell de contractures que tenia.

 

La ja bi-maratoniana Trini

Portada del llibre

Avui, la meva bloguera favorita, “la Moli”, ha vist publicat el seu primer llibre: “Cosas que le pasan... a una madre SIN superpoderes”, que us recomano molt entusiàsticament. Que no us enganyin ni el títol, ni el que tracti de les seves dues filles petites.
¡ Enhorabuena, Moli !.

També avui és el cumple d’una de les meves princeses runner, la Trini:   Moltes felicitats !