Corre, corre, cochinillo....

Tot i el fresquet i la pluja-boira d'aquest matí, he sortit a córrer una estoneta "per fer lloc al peazo cochinillo asado" que m'esperava al migdia. I el cas és que m'he llevat amb unes ganes "enoooormes" de córrer (punyeter mal d'esquena, butllofa "ressuscitada", dolor al ossos de la planta dels dos peus... tot un poema); però si s'ha de sortir, se surt, en tinguis ganes o no.

Recorregut conegut: des de casa fins al Parc Cervantes, creuar-lo cara avall, Diagonal, Avda. Pedralbes amunt, amunt, amunt, carretera d'Esplugues, altra cop per davant del Parc Cervantes i cap a casa. 6 quilòmetres mal comptats, amb el imperdonable error d'haver sortit a córrer amb el tallavents posat (... perquè ja em feia nosa al cap de 200 metres de començar).

Bé, estava ja llest per fotre'm entre pit i esquena el cochinillo, mano a mano amb la Marta a migdia.

(C.Q.  235  22-20-215)