Media-maratonus-interruptus…

Muntat tot un cap de setmana a Calella per això !.  Collons !.

Aquesta Mitja Marató s’ha acabat per a mi al quilòmetre 4 i escaig, quan només portava 21 minuts corrent tot i que fent-ho a un bon ritme (5:14), encara que massa ràpid per una mitja (per a mi). I és que en baixar del pont elevat (el segon cop que passaven per ell) he notat una forta punxada a la part superior del isquiotibials de la cuixa esquerra; i per tal de que la cosa no anés a més, he decidit parar i deixar-ho.

Curiós: segon cop que em passa el mateix en aquesta mateixa Mitja. De les 74 curses que porto disputades en aquests 5 anys i escaig (entre Maratons, Mitges Maratons, Curses de 10 km i “atípiques”) només havia hagut d’abandonar (i sempre per lesió) a les d’Esparreguera de 2010 (de 10 km) i en aquesta mateixa Mitja l’any 2011.
Aquesta Mitja d’avui, la “Costa Barcelona-Maresme”, va ser la Mitja en la que vaig debutar a la distància l’any 2009. La vaig tornar a córrer el 2010; però després de “punxar” el 2011, el 2012 vaig “descansar” d’ella; aquest any "m’hi retrobava"... i mira tu quin èxit!.

No hi ha més història d’avui. Punxada, i cap a casa (per no haver-hi, no hi ha ni fotos...).

Trist. Ni la comptabilitzo a cap efecte... Què hi farem !.

Ara a preparar “Bombers” per diumenge vinent, si al dolor a la cuixa millora.