Orgull de company !

Què voleu que us digui… n'estic molt i molt d'orgullós de ser company  de correries d’en Per, el “noruec trotador” del Tribanda. Avui, a poc més de 48 hores de creuar meta, sorprenentment ja s’ha presentat al club amb la seva medalla de la Marató de Boston penjada al coll i amb un somriure d’orella a orella que no se li esborrava; i és que no n’hi ha per menys. Perquè, deixant de banda -tot i que no és gens fàcil- les explosions i els morts i ferits de dilluns, en Per, després de “molt currar-s’ho”, i de la mà de l’Albert i el seu infalible pla d’entrenament de Enformax, el  nostre “noruec trotador” va volar per sobre de la Marató bostoniana, aturant el crono -i el seu rècord personal- en uns fantàstics 3:15:26. Així que, parafrasejant aquella cançó d’en Serrat (la de”Kubala”), que deia:

 “...permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien els grecs uns anys enrere, amb la joia de qui ha jugat al seu costat, i du el seu retrat a la cartera”
                  ... jo puc dir, en veu molt alta:

“...permeteu-me glossar la glòria d’aquests fets com ho feien el grecs uns anys enrere, amb la joia de qui corre sovint, no al seu costat, sinó al darrera, moooolt al seu darrera, i posa el seu retrat en el seu blog".

Felicitats Per, t’ho has guanyat metre a metre, gota de suor a gota de suor... Només tu saps el què i el cóm t’ho has currat: ha estat un fantàstic i inoblidable auto-regal per les teves pròpies “noces d’or” el que t'has fet.

 

I ara, després d’això, de la gesta d'en Per... cóm us dic que jo avui, i sense molèsties al bíceps femoral de la cuixa, he decidit provar a veure el què i que he corregut a la cinta 5 quilòmetres “a ritme trote cochinero” de 6:00 ?. Doncs això, que de les molèsties de diumenge -que em van obligar a abandonar- rés de rés. Així que el proper diumenge... Bombers ! (ja he anat a recollir aquest migdia la molt lletjota “samarreta-dorsal” d’aquest any).

(C.Q.  258,3  25-20-238,3)