La Cursa de La Maquinista

Sí… però no.

Sí, perquè ha estat la cursa de 5 quilòmetres més ràpida que mai no he fet.

I no, perquè la idea era fer-ne 10 (les dues voltes al circuit).

Però... anem a pams.



Per començar, sembla ser que la pujada i baixada d’escales de dimecres m’han passat més factura als genolls i els quàdriceps dels que em pensava.

Per continuar, ahir varem tenir un excel·lent soparet improvisat amb els Tribanda, en tornar 6 d’ells de córrer la Triatló de Manresa (satisfets tots ells la majoria). Passats dos quarts de dues em ficava al llit.

Avui m’he despertat a les cinc, i m’he llevat poc abans de les sis (no podia dormir) tot i que la cursa no era fins les 9. A un quart de vuit recollia a  Laura, la meva sacrificada i voluntariosa "llebre particular" d’avui per intentar assolir el meu repte de baixar de 47:50.

Trobada amb la colla dels Boixos del Running (no he localitzat per la línea de sortida als Tribanda Alberto i Santi, que també la corrien).

Sol, molt de sol i calor (... però només durant la cursa, és clar: el puto "Murphy" sempre present!). 

Hem sortit tots (Susanna, Xavi, Jordi, Laura i jo) des de molt al darrera, sense ubicar-nos als calaixos que ens pertocava. Més de 4.000 corredors han provocat el clàssic “embut” a la sortida, el que ens ha obligat a sortejar, avançar i retallar a un munt de “corredors dels d’anar de passeig”. Tot i així, hem fet el primer quilòmetre en 4:46.

Quin luxe de "llebre" ! (...i cóm s'ha avorrit)

A partir del quilòmetre dos ha aparegut la punxada-dolor al genoll esquerra; no era el primer cop i -com d’altres vegades- creia que em passaria ja “en calent”. Continuava l’embús, i el segon quilòmetre ha caigut en 4:59; del 2 al 3, amb l'únic "repechón-cito" de la cursa, he fet el tram més lent, en 5:05. Hem fet la llaaaarga i solejada recta al costat de les vies del tren, i el quart quilòmetre ha caigut en 4:51. A aquelles alçades ja me n’he adonat que, ni en calent, el dolor passaria avui, i li he dit a Laura que ho deixàvem córrer, que pararíem en acabar la primera volta... però que l'últim quilòmetre el faríem forçant una mica més la màquina (la “meva” màquina, és clar, perquè per la soferta Laura el haver d’anar al meu ritme, era per ella com un “anar de passeig”); i sí, hem fet un darrer quilòmetre ràpid, en 4:36, per acabar completant els 5 quilòmetres en uns, per a mi, fantàstics  24:17  que és, de llarg, el millor temps que mai he fet en una cursa de 5 quilòmetres, la meva cursa més ràpida, a un promig final de 4:50. I amb el genoll ben adolorit.

En Xavi Villanueva (poques molèsties avui en el seu turmell “tocat”...  però ara li fa mal l’altre...) ha anat tirant una mica d’en Jordi. I la Su, ay la Su... com sempre, ràpida, molt ràpida (43:10) tot i el casament al que va anar ahir i que la va portar a ficar-se al llit passades les tres;  i bona cursa (de 5 km) de la meva companya voluntària Eva Fontecha “la dels 3”, amb un temps de 22:29.

En Xavi Celma paga sopar !: l’Alberto, tot i els seus “brebajes” post-sopar d’ahir, ha acabat avui la cursa per sota de 40’ (39 i escaig) !!. En Santi també ha fet marca personal (tot i que ahir va córrer la triatló de Manresa).

 

(C.Q.  453  46-107-346).