Fred apart -perquè,
collons, per ser la darrera setmana de maig, quin fred hem tingut- entre unes
coses i altres aquesta setmana he fet realment ben poqueta cosa.
M'estrenava dilluns
amb un bon “tute” de soft ràquet. És el mateix que em passava anys enrere als
estius, durant la llaaaarga etapa, durant els llaaaargs anys que vaig estar sense fer gens, però que gens d'exercici... que en varen ser molts: tot l'any sense fotre ni brot, i arribava l’estiu i, a Sant Julià, em fotia unes
pallisses brutals de jugar a fron-tennis. Doncs ara igual: després de gaire bé
un any sense jugar-hi, dilluns em vaig fotre entre pit i esquena 9 partits de
soft-ràquet (i, és clar, amb resultat penós): 3-0 amb Elena, 2-1 amb un tal Xavi
que no havia vist mai i 2-1 amb el “xiquet dels castells” (no recordo mai com es
diu). Elena em va esborrar literalment de la pista, i això fa mal; amb els
paios la cosa va anar millor, amb tots els sets ben disputats. Com ja em va
passar la setmana passada, la inactivitat m'ha fet perdre posició a la pista i “toc”
al canell. I és clar, els 9 partits em van passar factura a la meva maleïda esquena
(...però no tant com calia esperar).
No vaig poder
sortit a córrer amb la colla dimecres per la punyetera Junta Anual de Propietaris; i
divendres per la tarda tenia una mandra horrible de sortir a córrer, però que vaig acabar superant i.... cap a la
Carretera de Les Aigües amb la colla !. Em vaig “ajudar” a decidir-me el fet de
voler estrenar les meves noves zapas:
aquestes noves “Triumph
10” de Saucony, un d’aquells chollazos que, de tant en tant, em trobo (un
pacient d’en David Gallego se les va comprar i el seu traumatòleg li va dir que
es comprés unes “Newton”... només hi havia corregut 1 dia: en lloc dels 130€
que valen, vaig pagar-ne 60€). I haig de dir que “corren molt bé”, sont molt cómodes (però, per montanya ho haurè de fer amb "l'es altres Saucony", les verde fosforito, perquè aquestes noves tenen menys sola, menys amortiment, i pateixo quan hi ha pedres.
Amb en
Santi, en Xavi (ells dos van fer sèries), l’Albert i “un de nou” (en Yago, primer
dia que venia, un maratonià madrileny que hem adoptat fa poc) vaig fer els 7
quilòmetres des de Pl. Mireia i fins a la passarel·la de Vallvidrera i tornar.
I bé, realment bé, tant del comportament de les sabatilles com del meu cos (a
ritme 5:08, en 36 minuts). I el millor de tot és que en arribar, ja de tornada,
a la font del mirador (després de la llarga pujadeta) em vaig dir:
-“... a veure si pots forçar
una mica la màquina d’aquí i fins al final”.
I sí; tot i el que "pica amunt"
després de la font (sempre sota el “Txabi-barem”) vaig fer el darrer quilòmetre
en 4:43 (els sis anteriors en 5:08, 5:04, 5:00, 5:06, 5:23, 5:33). Jo mateix em
vaig sorprendre gratament.
Barça: si la única “proeza”
d’en Llourinho en els tres anys va ser al Madrizz ha estat la tant repetida
fins a l’esgotament “Liga de los 100
puntos”, ja ni això li queda al pobre desgraciat: ahir varem guanyar, i ben guanyat,
el darrer partit de Lliga (4-1 al Málaga) assolint també nosaltres els 100
punts (però sense tenir un equip al darrera “apretant-nos”, com varem fer nosaltres
amb ells l’any passat), amb rècord també de màxima diferència amb el segon -15
punts- i no només això: amb els 4 gols assolíem també el nostre millor rècord
de gols en una Lliga -115- i fent la millor primera volta d’una Lliga -55 sobre
57- i sent líders des de la primera i fins a la darrera jornada. Per un equip
que, a final de la passada temporada se’l sentenciava com a “equip acabat.... canvi
de cicle” no està gens, però que gens malament, no ?. I, per acabar d’arreglar-ho,
comiat molt sentit per tots a l’Abidal.
En allargar-se l’estada
al Camp Nou per l’homenatge a Abidal no vaig poder anar a Badalona a veure sortir
a córrer a una de les princeses, - la Su ni al mega-speed d’en Xavi , que feien “ La
Endimoniada ”, cursa de muntanya de 18 quilòmetres amb un més que interessant
desnivell. Sembla que els està agradant això de sortir a córrer per Badalona... La Su, 4ª a la general i 2ª de la seva categoria: bona estrena en aquesta dura cursa, ajudada/animada per en Xavi des del metre 1 (però, com diu el mateix Xavi: "les cames eren les de la Su..." per molt que ell tirés d'ella; modest i sacrificat com sempre en Xavi).
I, fins on jo sé
(demà al club en coneixeré més detalls) dantesca, dura i no gaire ben
organitzada Triatló de Balaguer per en David, l’Albert i en Toni. Una verdadera
prova de foc.
(C.Q. 417 43-87-330)
(C.Q. 417 43-87-330)
No hay comentarios:
Publicar un comentario