¿ Que no quieres caldo... ? ¡...pues toma dos tazas !

El procediment “normal”, davant d’un esdeveniment, és mirar primer l’agenda, veure la disponibilitat i, finalment, comprometre’t.

Però el Txabi és el Txabi, així que primer em vaig comprometre i després vaig mirar l’agenda. I només així es pot entendre el que, després d’haver-me inscrit ja feia més de dos mesos a la 1ª Cursa Nocturna Port de Barcelona, m’apuntés a la 1ª Cursa Nocturna Desigual... que era just el dia abans de l’altre!.

Així doncs, dues curses en dos dies seguits.

La cursa de Desigual, era de 8 quilòmetres, i va ser entretinguda. Molta dona inscrita -el 50%- i un ambient de cursa d’allò més festiu. Des del Wela i fins el pavelló de la Mar Bella i tornar. Jo entrava a meta (40:08), a un ritme dièsel de 5:01 (temps oficial, 40:51... però fent 160 metres més dels 8 quilòmetres, Garmin dixit). Entrava jo a meta quan va començar a ploure, no amb gaire intensitat, però si la suficient per “refredar la festa” que s’hagués pogut muntar a la zona d’arribada, perquè ganes de xerinola sí que n’hi havia. Total, que varem acabar mig sopant al Manolo’s del costat del BDR, tastant la primera mitjana de cervesa en 12 dies.

Ahir dissabte em vaig llevar bé, sense “seqüeles”, tot i que continuava pensant que era una bestiesa el córrer dos dies seguits. A sobre, aquesta del Port de Barcelona, començava a tres quarts de dotze. I fins allà que ens en varem anar “les princeses”, en Xavi, en Jorge, en Joan, “la Pelopipi” (BDR), per una banda, l’Alberto (Tribanda) per un altra, les incombustibles Rosa, Marcela, Luz Marina y Olga per un altra i, com sempre darrerament, em vaig trobar amb en Nacho del Fast...

Les princeses...

Poc abans de començar, apagada del generador i desinflada dels arcs de sortida. Més temps “des escalfant”  allà tots embotits... Sortida ràpida fins arribar al quilòmetre 3,160 en que encaràvem per primer cop el Pont del Moll de Ponent que enllaça amb el Passeig de l’Escullera. Llarg, pesadet i dur; i molt ensopits els quilòmetres del 4,100 al 6,900 (per baix i per dalt del Passeig de l’Escullera, i a sobre "adoquinao y a oscuras" a la part de dalt), abans d’encarar per segona vegada el Pont, menys dur fet des d’aquesta banda. I ja des de baix del pont (quilòmetre 7,700) i fins al final, intentant no baixar el ritme. Una mica abans del quilòmetre 9 es va posar a la meva altura l’Alberto, que anava “tirant” del seu amic Luís, i gaire bé varem creuar meta junts els tres plegats. El meu temps ?  52:48 , a un ritme promig de  5:13  que, tenit en compte el recorregut i venint d'on venia el dia abans, no està gens però que gens malament, i n'estic molt content, la veritat.

Les triomfadores de la nit...

 

 

 

 

 

El millor de la cursa ?: sens cap mena de dubte, els resultats finals de “Little Su” (3ª noia en la classificació general absoluta) i de la peque “Lura” (3ª a la seva categoria). Finalment va prevaler la “treva” entre Little Su i en Jorge i van fer la cursa plegats, cosa que crec que anar-li de conya a Su per fer el resultat que va fer; però la Cursa de la Vila ja serà altra cosa (...a cuchillo !).


En principi, la nostre infermera preferida, Trini, no tenia que córrer ahir; però -després de domesticar a un dels lleons de Colón- no només ho va fer, sinó que ho va fer en un temps molt més que envejable, al igual que “Pelopipi” (l’altra “domadora”) i en Joan. En Xavi, en la seva línea habitual (no en va tenir prou amb divendres Desigual, i ahir Port, que aquest matí s’ha fotut entre pit i esquena més de 150 quilòmetres en bici de carretera...). De la resta de companys, la Rosa Garrido  3ª de la seva categoria i la Mercedes Möller -amb la que jugo sovint a softraquet al club- 1ª en la mateixa categoria. Està clar que el nivell de les noies-dones amb les que corro al costat són una passada !

Experiència que n’he tret d’aquest inici de cap de setmana?: que no haig de tornar a fer dues curses en dos dies consecutius, tot i que -ara mateix- podria sortir a trotar una bona estona, ja que ni seqüeles ni cansament, ni rampes... El meu cos no para de sorprendre’m !.

 

 

 

 

 

I, com ja he dit, després de 12 dies sense fotre-me’n ni una, no només em vaig prendre la mitjana divendres: ahir em vaig fotre aquesta enoooorme gerra de fresca, deliciosa, refrescant i reparadora cervesa; i “lo puto vuit” continua sense aparèixer: dels 81,7 de dilluns dia 10, he passat als 78,9 d’aquest matí... toma, toma i toooooma !. Entre les curses, i l’aigua en lloc de cervesa, el tinc “a ratlla”, controlat (falta, però, passar per “la prova de la coca” d’aquest vespre).

I diumenge vinent, cloenda de la temporada amb la Cursa de la Vila Olímpica.

Salut i quilòmetres !.

(C.Q.  513  51-137-376)