Sí... però no

Les fredes xifres de la Cursa de La Vila Olímpica d’avui diran que:

De gaire bé 5.000 corredors, en Txabi ha entrat a meta en 96ª posició, en un súper-temps de 38:42 i quedant el cinquè de la seva categoria !.

¡ Apustuflant, impressionant, acollonant, impensable, una passada...!

Però, com li passa sovint als peperos Montoro, Rajoy i De Guindos, els números no reflecteixen, ni de ben lluny, la realitat.

I és que la realitat de la cursa d’avui és que “la rozadura” al peu esquerra d’ahir (tots i els mimos de la Marta al vespre), m’ha passat factura .

El dia ha despertat amb el cel tapat; a la línea d’arribada m’he anat trobant amb la colla dels meus Tribanda (l’Albert, l’Albert, l’Alberto, en Toni, en Tomás i la Núria... als que s’hi ha afegit  avui un esparreguerí, en David). Més tard ha anat arribant l’altra colla, la dels BdR (Xavi, Susanna, Laura, Jorge, Ruben, Pelopipi, Trini...) i pel mig dels dos grups, la mini-colla "Voluntaris" (Olga, Marcela i la Inesita).

It's tirita's time...

Abans d’arrancar a córrer he aconseguit de Olga una tirita per protegir-me una mica el dit petit del peu esquerra, que era el què més pel sac m’estava donant. I després de la sortida de les 09,00 (la sortida dels corredors de la cursa de 5 quilòmetres) m’he ficat sense voler al segon calaix, amb “els Albertos” i en Toni (allà també he coincidit –costat amb costat- amb speedy-Arantxa) mentre que la Núria i en Tomás suposo que “han fet bondat” i s’han instal·lat als seus calaixos respectius, el 3 i 4 (que -dorsal blau el meu- és el que realment em tocava.) En Rebollo, l’arquer de Barcelona’92 ha donat el tret de sortida (bé, millor dit, “el flechazo” de sortida) amb el cel encara ben encapotat... situació que ha durat ben poquet perquè “el Lorenzo” (i em refereixo al astre rei i no al gaire bé "no humà" corredor de moto GP que -només 30 hores després d’haver-se operat de fractura de clavícula, amb 8 claus i una placa de titani inclosa- pujava a la seva Yamaha per disputar el Gran Premi d'Assen... quedant cinquè !) en Lorenzo, deia, el solet amic de Susanna, ha decidit que -ja que passàvem per vora la mar- què millor que sortir a saludar-nos i ja acompanyar-nos fins a final de cursa... (malparit !).

Abans de creuar el quilòmetre 1 ja he notat que la punyetera tirita es movia de lloc, i el dit tornava a fer aquell dolorós frec  a  frec tant emprenyador amb la sabatilla; així que, decisió ràpida:

-“Txabi, fes-ne una de 5 quilòmetres, ràpida, i plega... o acabaràs pagant-ho...”

I dit i fet. El meu pas pels quilòmetres -amb un sol de collons al cap de munt- ha estat molt ràpid (pel meu "historial") ja que ha estat de 4:26, 4:43, 4:54, 5:05 i  5:11, per acabar els 5 quilòmetres exactes (en arribar al avituallament) en  24:19  a ritme promig de  4:52 ... però amb el dit del peu ja traient fum ! (si hagués corregut directament la cursa de 5 quilòmetres, el meu temps hauria estat el 218é, de entre els 846 corredors que l’han acabada).

Com que no m’aclareixo mai, en aquesta part de la ciutat, amb l’ordre i els noms dels carrers, he anat tirant caminant en direcció cap a Marina ”tot xino-xano” i ranquejant...  Més o menys, cap el quilòmetre 7 de cursa, m’he retrobat amb el traçat del circuit i amb els primers corredors; i des d'aleshores he continuat  caminant, però ara ja pel circuit marcat, al seu costat, i fins al final.

En arribar al quilòmetre 9 m’he dit:

-“Va, Txabi, prova de fer l’últim quilòmetre corrent, jo no et ve d’aquí el dolor...”.

I dit i fet (l'he acabat fent en un penós 5:11; a la foto, entrant a meta). El que passa és que no he recordat treure’m el xip del turmell i posar-me’l al canell en arrancar a córrer altra cop, així que en creuar meta ha quedat registrat aquest fals i mega-estratosfèric-sideral temps -gens oficial de totes totes- de 38:42 i la meva 96ª NO-posició.

Però ara mateix, en quan acabi i pengi això, escriuré un mail a la gent de Champion-Chip demanant-los que anul·lin, a tots els efectes, el meu temps d’avui. No té rés a veure amb la realitat (altra cosa seria una estafa, una trampa... i jo odio als tramposos, gaire bé tant com els que "retallen" a les curses).

I a la resta dels Tribanda, cóm els ha anat avui ?: sense paraules pels dos "esparreguerins"...  ALBERT, 52é  37:04  -  PLANS, 73é  38:05 

I la resta, molt bé també:TONI, 241é  41:32  -  TOMÁS, 902é  47:25  -  NÚRIA, 1.289ena  50:11 (bravo) -  ALBERTO, 1.833é  54:34 (... avui amb problemes).

Ara sí: la temporada per mi s’ha acabat... ara ja fins el setembre !.

Tocarà “mantenir la forma” tot pujant i baixant de Puiglagulla, dia sí-dia no, com cada any, per anar fent "fons d'armari de resistència de cames" de cara a l'hivern.

Aquest primer semestre 2013 ha estat força bo; ara ja és aquí la calor, i em toca "hivernar al inrevés" fer-ho com els osos, però a l'estiu. El resum d'aquest semestre, per un paio com jo, crec que no ha és gens dolent:

  16 curses   corregudes, amb distàncies i exigències diverses:

- 8 curses de 10 quilòmetres

- 3 curses de 5 quilòmetres

- 1 cursa  de 8 quilòmetres

- 1 cursa de 11 quilòmetres

- 1 Mitja Marató

- La Maratest, de 30 quilòmetres..

- ... i la Marató, amb els seus simpàtics 42 “... i pico”.

 Des de la Maratest al febrer  -i perquè durant en tot aquest període i fins avui els meus Tribanda han deixat de córrer curses de 10 per dedicar-se a les seves duatlons i triatlons- en lloc de córrer les curses sol, com gaire bé sempre, aquest Tribanda solitari  s’ha sentit arropat, acollit (gaire bé “adoptat”) per   la bona gent del BdR  uns runners joves, molt i molt especials, bona gent. Són la pera (... i molt ràpids els punyeters):

Susanna Xavi, Laura, Jorge, Trini, Rubén, Pelopipi, Andreu, Javier, Cefas-Cefas-Cefas, David (... i tots aquells que, segur, em deixo): 

Us agraeixo molt la vostre càlida acollida i els bons moments que hem passat junts abans, durant i després de les curses, en tots aquests mesos; i fins la temporada que ve, si és que encara m'hi voleu corrent al vostre costat !    

... Salut i quilòmetres !.

(C.Q.  546  54-152-394)