Avui sí; avui realment, després de 22 dies
des del accident i trencada del abductor, és el primer dia en que aquesta imatge reflecteix el què i el cóm realment em sento avui: veient clarament ja, molt
propera, la llum al final del túnel.
La molèstia ja no és constant, persistent i dolorosa; tot el contrari: hi ha estones, i estones llargues (ja sigui dret, assegut o caminant) en que "ni me entero" de que hi tinc rés.
El que per descomptat no faré ara, és sortir
corrent per arribar-hi abans. Se m’està fent mooooolt llarg i pesat tot això
com per engegar-ho tot a passeig per accelerar-ho estúpidament.
El que sí he fet avui és anar a recollir la
moto al taller, per tal de retrobar sensacions i/o temors. Sensacions?
bones, no problem; temors? cap ni un. Ara, això sí, si enxampo una “primitiva”
o un “euromillón” em canvio la meva estimada Triumph per un scooter tipus Yamaha T-Max (o
quelcom per l’estil...).
En Rajoy sembla ser que -per un cop, i només pel
que fa referència a mi- l’ha encertada:
sí, ja es veu la llum al final del túnel... del d'en Txabi al menys !
No hay comentarios:
Publicar un comentario