Passant la quarantena…

Aquest matí, exactament 40 dies després d’haver corregut per últim cop (el 20 de novembre), les meves Saucony han tornat a trepitjar l’asfalt. 40 dies sense córrer ni un sol metre, sense “sentir-me corredor” (...quan m'he posat el Garmin al canell, després de tants i tants dies sense fer-ho, gaire bé se'm posa a plorar el paio).

¿És què estic millor de la ruptura d’abductor i del dolor als abdominals (recte i obliquo)?. La resposta és NO. Avui quan m’he llevat continuava -continuo- amb el dolor (la punxada) quan, en córrer pel passadís de casa, la cama dreta està avançada fent el pas i l’esquerra està al darrera estirada, fent tensió als abductors. Per tant, el que he pensat fer ha estat “vestir-me de runner” (per tornar a “sentir-me’n”) tot i què només pensava sortir a caminar una estona. Però...

La coneguda frase yonkie del:

- "...tranquilo, yo controlo",

no és gens aplicable quan en Txabi es posa les sabatilles de córrer. 

I és que, immediatament després de que Marta em fes la foto (amb el meu flamant stop-wind nadalenc, estrenat avui) he arrancat a córrer Ronda de Sant Pau avall; primer fent la passa ben curta, per “provar-me”. En veure que “no tibava” com per impedir-me córrer, he anat allargant-la i incrementant el ritme en direcció al Paral·lel, i amunt cap a Plaça Espanya. I com que realment soc un yonkie-runner i “no controlo”, el primer quilòmetre, cara amunt i després de 40 dies “en el dique seco”, l’he fet a 4:37. Però, collons, cóm es nota la pèrdua de “fondo”!.

He anat tirant, corrent, intentant mantenir un ritme de creuer còmoda, ateses les meves circumstàncies físiques. Un cop a Pl. Espanya, he girat per Gran Via en direcció Plaça Universitat... però he parat en arribar al carrer Urgell, després de córrer 3,200 en 15:35, perquè he decidit “no passar-me”, i parar i anar caminant una estona, no fos cosa que l’assumpte empitjorés després de tants dies d'inactivitat (tot i que, ja a Ronda Sant Pau, al cap de ben pocs metres d’arrancar a córrer i amb la musculatura calenta, ja no sentia gens la tibantor als abdominals).

He anat caminant per Gran Via des del carrer Urgell fins a Plaça Universitat i, un cop allà, he arrancat a córrer altra cop, carrer Pelai avall cap a Rambles (craso error, perquè estaven “a petar” i semblava més un esquiador d’eslàlom baixant muntanya avall que un runner, perquè he hagut d’anar sortejant a mil i un guiris mentre corria, dificultant-me el "anar a ritme"); he continuat corrent per Nou de La Rambla, Paral·lel i altra cop Ronda de Sant Pau, perquè havia quedat amb “el meu harem” per fer plegats el vermouth al Tres Tombs.

Finalment he acabat fent els meus primers 5,350 quilòmetres “després de passar la quarantena” en 26:40, o sigui, a 4:59. Gens, però que gens malament si tenim en compte

-a/ el meu estat físic i l'inactivitat durant 40 dies,

-b/ el llarg eslàlom trenca-ritme que he hagut de fer per Les Rambles,

-c/ ... i que els darrers 350 metres els he fet "a trote cochinero de recuperació", a 5:23 (els 5 quilòmetres previs els havia acabat fent  a 4:37, 5:11, 4:47, 5:06 i 5:06). De no ser per aquests darrers 350 metres "cochineros", el ritme promig final -en lloc de 4:59- hagués pogut estar de 4:53 +/- 

Bé, Txabi, bé... tenint en compte com estàs.

 

 

Llàstima, perquè uns dies abans i hagués arribat a temps per córrer "Nassos". És més, estic convençut ara mateix de que dimarts podria córrer-la... però fent un temps llastimós, gaire bé semblant als 54:22 de la meva primera cursa (i també primera "Nassos"). I el que és pitjor, patint i posant en risc tot el pla previst pels dos primers mesos de 2014:

 19 de gener, Cursa de Sant Antoni

2 de febrer, Mitja Marató de Granollers

16 de febrer, Mitja Marató de Barcelona

23 de febrer, Maratest 30 km. a Badalona

Està clar que avui no calia córrer riscos, com tampoc no ho faré dimarts corrent "Nassos", però sí que hi aniré per animar a les diferents colles (Tribanda, BDR, habituals...).

I tot això d’avui al matí després d’haver anat a sopar ahir al vespre amb Susanna i Rubén (cantina-restaurant mexicà) i aprofitant per fer-hi allà mateix unes “cates de Margarita” (de les millors, sinó les millors, de Barcelona).

(C.Q.  900   89-175-725)