H N M P L

Tant si us agraden els musicals com si no, i si a més a més sou dels de la meva època "Mecanera", aprofiteu un desplaçament a Madrid (o aneu-hi expressament, que amb l'AVE tampoc costa tants calerons) per anar a veure -a “viure”- l'espectacle musical:

« Hoy no me puedo levantar »

Tres hores i mitja de música, bon rotllo, bones interpretacions, un muntatge excepcional (“a lo Broadway”), un gran desplegament de mitjans... i l’agradable descoberta d’una jove i molt prometedora actriu: la excepcional barcelonina  Andrea Guasch , la protagonista del musical en el seu paper de “Maria” (interpreta, canta i balla com els àngels). I la seva parella en escena, al menys aquests passat dissabte, en  Xavi Navarro , li dona una rèplica excel·lent en el seu paper de “Mario”. La resta del elenc, molt i molt digne, grans professionals tots ells.

L'Andrea Guasch, radiant i feliç a la sortida del espectacle.
La jove i guapa actriu va voler fer-se una foto amb mi...i  no m'hi vaig poder negar.

Si no hi aneu, vosaltres us ho perdreu... (és que, si no ho dic, rebento !)

En un altra ordre de coses, el meu abductor “P.A.”, o sigui, que progressa adequadament; i seguirà fent-ho si continuo fent bondat (per exemple, oblidant-me d’anar en moto durant una temporadeta... i baixant i pujant del cotxe com una damisel·la cursi). I és que el problema d’aquesta lesió és que “s’ha de curar sola”, procurant no fer esforços, ni moviments bruscos, a la zona afectada. Per altra banda, els “moraos” van a la baixa i avui la doctora m'ha dit que prou a l’enzima que he estat prenent per indicació seva durant aquesta última setmana per tal de diluir-los. Ha funcionat.

Veurem si amb tot això arribo a temps -i en forma- per poder córrer “La Cursa dels Nassos”; forçar, no forçaré gens ni mica; però bondat sí que en faré, per tal de poder-hi arribar en condicions; perquè, si avui ja no em fes mal rés, seria incapaç de córrer demà durant 50 metres seguits: tinc les cames pesadíííííííssimes ! (com “adormilades” de no fer rés després d'onze dies... y lo que me queda!).

Comença el compte enrere, sense “agobios”:   29  dies pel 31.